Objectiu: Determinar el curs clínic del virus de l'hepatitis C (VHC) en els deu primers anys d'infecció en un grup de pacients que va contreure el virus en una data coneguda.

Disseny: Estudi de cohort.

Emplaçament: Hospitals de Gran Bretanya.

Participants: Programa retrospectiu per estudiar la infecció per VHC (HCV Lookback Programme). Es van estudiar 924 unitats de transfusió infectades pel VHC (pacients afectats) i 475 que va resultar negatives (grup de control).

Mesures principals: Evidència clínica de malaltia hepàtica i supervivència als deu anys de la infecció.

Resultats: No es van trobar diferències entre grups respecte de totes les causes de mortalitat (model de riscos proporcionals de Cox 1,41 (IC: 95 %; 0,95 - 2,08). Els pacients afectats tenien més probabilitats que en el certificat de defunció constés una causa de mort relacionada amb una malaltia hepàtica que els del grup de control: 12,84 (1,73 - 95,44). Encara que el risc de mort directament relacionada amb una malaltia hepàtica va ser superior en els pacients afectats que en els pacients del grup de control, la diferència no va ser significativa: 5,78 (0,72 - 46,70). El 40 % dels malalts que van morir per malaltia hepàtica eren consumidors excessius d'alcohol.

El seguiment clínic de 826 pacients va mostrar que la funció hepàtica era anormal en 307 pacients (37,2 %) i que 115 (13,9 %) tenien signes o símptomes d'hepatopatia. Els factors associats amb el desenvolupament d'una malaltia hepàtica van ser: la positivitat en la càrrega vírica (OR: 6,44; IC: 95 %; 2,67 - 15,48); el fet d'haver contret la malaltia en edats avançades (en una edat > de 40 anys, OR: 1,80; 1,14 - 2,85) i els anys transcorreguts des de la transfusió (OR: 1,096 per any; 1,00 - 1,20). Per als pacients amb malaltia severa, el resultat per sexes va ser significatiu (OR per a dones: 0,38; 0,17 - 0,88). Dels 362 pacients a qui es va fer una biòpsia hepàtica, en 328 (91 %) va ser anormal, i 35 d'aquests casos (10 %) tenien cirrosi.

Conclusions: La infecció per VHC no ha representat un gran impacte entre totes les causes de mortalitat en els deu primers anys d'infecció. Els malalts infectats tenen un risc incrementat de mort directament relacionat amb la malaltia hepàtica, en especial si són consumidors d'alcohol, però la diferència no va ser estadísticament significativa.

Conflicte d'interessos: No declarat.

Comentari crític: L'hepatopatia crònica és una malaltia prevalent en el nostre àmbit. El descobriment del virus responsable de l'hepatitis no A no B, i el coneixement que aquest virus es transmetia per via parenteral van ser fonamentals per frenar-ne la incidència. Gràcies a la determinació sistemàtica de totes les unitats de transfusió s'ha aconseguit que la transmissió per transfusió de sang es consideri nul·la.

L'estudi és molt interessant, ja que permet conèixer encara més la història natural d'aquesta malaltia. La morbimortalitat és baixa durant els primers deu anys i es confirma que la xifra de càrrega vírica, l'edat avançada en el moment de la infecció, i els anys transcorreguts des de la infecció són factors de risc per desenvolupar una malaltia hepàtica en un grau superior. L'aliança perniciosa entre VHC i alcohol confirma la necessitat de continuar incidint en la detecció del consum i en l'oferiment de consell, tasca que ha de ser fonamentalment desenvolupada pels professionals d'atenció primària.