Fonament: L'ecografia abdominal és en l'actualitat la primera exploració que es realitza per estudiar les infeccions urinàries en nens i dones. En els homes no coneixem si aquesta alternativa és millor que la pràctica de la urografia intravenosa, mètode amb més morbimortalitat.

Objectiu: Comparar l'ecografia més la radiografia abdominal amb la urografia intravenosa en l'estudi de les infeccions urinàries en homes.

Disseny: Estudi descriptiu prospectiu.

Emplaçament: Dos hospitals generals.

Participants: Un total de 114 homes amb infecció urinària demostrada, reclutats de manera consecutiva.

Intervenció i mesures: En tots els pacients es van realitzar ecografia abdominal, radiografia abdominal, urografia intravenosa, urodinàmia, cistoscòpia i ecografia transrectal més biòpsia. Es va comparar la sensibilitat, l'especificitat i els valors predictius de l'ecografia més la radiografia abdominal amb la urografia intravenosa.

Resultats: Van completar tot l'estudi 100 pacients. Un total de 53 tenien anormalitats importants. La més freqüent fou el residu urinari a la bufeta. La combinació de l'ecografia més la radiografia abdominal va detectar un nombre similar d'alteracions que la urografia intravenosa. La sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i valor predictiu negatiu de l'ecografia més la radiografia respecte a la urografia intravenosa van ser de 100 %, 93 %, 95 % i 97 %, respectivament.

Conclusions: La pràctica d'ecografia més radiografia abdominal és una bona alternativa a la urografia intravenosa en l'estudi inicial dels homes amb infecció urinària.

Conflicte d'interessos: No declarats.

Comentari crític: Aquest estudi demostra que l'ecografia més la radiografia abdominal són una bona alternativa a la urografia intravenosa en l'estudi inicial dels homes amb infecció urinària, fet que estava ja establert en dones i nens. Es tracta d'una alternativa més còmoda, barata i amb menys riscos (radiacions ionitzants, al·lèrgies als contrastos, etc.).

L'estudi té un disseny adient, està ben fet i sembla lliure de biaixos importants. Encara que el nombre d'anormalitats detectades per les dues alternatives diagnòstiques va ser similar, l'ecografia més la radiografia abdominal va detectar més pacients amb residu urinari a la bufeta que la urografia intravenosa (34 versus 26 casos), mentre que la urografia intravenosa va detectar més dilatacions ureterals (3) que l'ecografia més la radiografia abdominal (cap cas). Per altra banda, la pràctica de l'ecografia sense radiografia és inferior que la urografia per detectar càlculs. Els autors proposen realitzar l'estudi inicial amb l'ecografia més la radiografia abdominal, sense fer més proves si no es detecten anormalitats. Aconsellen afegir la urografia intravenosa en el cas que es detectin anormalitats del tracte urinari superior i altres estudis (cistoscòpia, urodinàmia, ecografia transrectal) si es detecten anormalitats del tracte urinari inferior. De totes maneres, aquest algoritme s'hauria d'elaborar més, ja que en el cas de les anormalitats del tracte urinari superior (aconsellen urografia per completar l'estudi) la pràctica d'ecografia més radiografia abdominal només va ser inferior en la detecció de la dilatació ureteral, mentre que va detectar més hidronefrosi (8 versus 7), que és la repercussió greu de la dilatació ureteral. A causa que les dilatacions ureterals estan produïdes majoritàriament per càlculs una possible alternativa menys agressiva seria repetir l'ecografia més endavant, ja que molts càlculs són eliminats de manera espontània. En el cas de les anormalitats del tracte urinari inferior també s'hauria de determinar quins treballs s'haurien de fer per completar l'estudi.