Introducció
Les taxes d'immigració a Espanya es situen al voltant del 3 %. En aquests moments, la població africana, llatinoamericana i asiàtica constitueix un important percentatge dels nostres pacients. Aquests immigrants pateixen una sèrie de processos:

a) processos d'adaptació al país receptor i el problema de l'aculturació;

b) l'afecció psiquiàtrica específica dels immigrants;

c) la relació metge - pacient en immigrants i

d) les creences sobre la malaltia i el paper de la religió.

Els processos d'adaptació al país receptor i el problema de l'aculturació
Els immigrants estan sotmesos a un procés de dol, hi ha una pèrdua d'elements molt significatius en la seva vida (família i amics, identitat nacional, estatus social) L'immigrant, membre d'una cultura minoritària, ha d'adaptar-se a la cultura receptora majoritària (el contacte entre dues cultures produeix l'"aculturació").

Presenta quatre alternatives: integració, assimilació, separació o marginació. La semblança entre les cultures, la receptivitat de la cultura d'acollida, l'edat (els individus d'una edat mitjana integren millor ambdues cultures) i la personalitat de l'individu seran factors que facilitaran l'adaptació.

Salut mental en immigrants
La immigració per se no produiria un increment de risc de patir malalties mentals sinó que dependria, almenys en part, de les experiències traumàtiques patides durant el procés migratori. Hi ha una correlació inversa entre la densitat ètnica del grup al veïnat i la salut mental (com més nombrós és el grup menys problemes de salut mental).

L'estrès s'incrementa en l'immigrant durant els primers 2 anys, per després decréixer i arribar als nivells normals previs al procés migratori.

Les afeccions psiquiàtriques més freqüents entre la població immigrant són: trastorn per estrès postraumàtic, esquizofrènia i paranoia, somatització, ansietat i depressió i malalties lligades a la seva cultura.

Pel que fa a les classificacions psiquiàtriques, el DSM-IV es considera més sensible als aspectes culturals i ens semblaria més útil.

La relació metge - pacient en immigrants
Els immigrants mostren una ambivalència emocional, d'una banda hi ha un sentiment d'admiració i de l'altra un de crítica a diferents aspectes de la societat occidental.
Pel que fa a la medicina també hi ha una ambivalència, una fe desmesurada en aquesta i en canvi un compliment pobre.

Els professionals sovint també tenen sentiments contradictoris; d'una banda hi ha la creença que són necessaris, se'ls tracta de forma paternalista i sobreprotectora; però, d'altra banda, sovint se'ls nega la capacitat de decisió o l'accés a tecnologies sanitàries superiors.

Creences sobre la malaltiea i el paper de la religió
Les creences tradicionals dels pacients que són diferents als postulats científics poden ser complementàries a la medicina des del punt de vista del pacient i facilitar-los l'acceptació del tractament adequat. De la mateixa manera, no s'ha de menysprear el factor protector per a la salut mental que s'associa amb la religió, fet confirmat per la bibliografia.

Conclusions
L'emigració constitueix un dels principals fenòmens socials del segle. Pot ser vist com un problema o com una oportunitat per incrementar la riquesa cultural i la tolerància ideològica dels països occidentals. S'associarà amb el malestar psicològic específic, pel fet migratori i adaptatiu, en si. La progressiva sensibilització dels metges en temes culturals i d'immigració resulta imprescindible, així com el desenvolupament, des de les institucions, de programes i recursos específics per l'abordatge d'aquest problema.

Comentari crític: Segons dades del Ministeri del Interior de març de 2000 les zones on es concentren la majoria d'immigrants són: Madrid, Catalunya (sobretot Barcelona), Andalusia i el litoral mediterrani¹.

Hi ha sobretot dues barreres a l'hora d'abordar els problemes d'un pacient immigrant: la barrera idiomàtica i la cultural.

Tot i que els autors apunten al fet d'utilitzar el DSM-IV com a eina diagnòstica, altres com el Dr. Atxotegui, critiquen aquests mètodes rígids de classificació de les malalties psiquiàtriques basant-se en la idea que l'individu immigrant expressaria la simptomatologia psíquica de formes molt diferents als símptomes-guia que porten als professionals a establir un diagnòstic psiquiàtric. Aquests autors advoquen per un abordatge més global i flexible de la patologia de l'immigrant. El que sí que sembla clar és que cal més formació per part dels professionals de la salut i cal disposar de mediadors transculturals que augmentin la qualitat de l'atenció a aquests grups de població.

En un estudi recent Pertiñez i altres autors analitzen els trastorns mentals en minories ètniques del Raval de Barcelona. Comparen dues mostres aleatòries de pacients immigrants i autòctons (112 pacients a cada grup). Les conclusions a què arriben són que no hi ha diferències en el percentatge de trastorns mentals en immigrants, encara que sí que hi ha una tendència a la depressió i al trastorn per somatització². Aquest estudi posa de manifest la gran importància del context social en la patologia psiquiàtrica, amb la qual cosa caldria, potser, minimitzar l'efecte de la immigració per enfocar els esforços en millores socioeconòmiques per tal de disminuir la incidència de patologia psiquiàtrica en grups marginals (ja siguin foranis o autòctons).

Bibliografia:

1. Gámez E. Galindo JP et al. La atención al inmigrante: del aluvión a la solución razonable. Documentos Semfyc. EdiDe 2002: pág. 6.
   
   
2. Pertiñez J, Viladàs L, Clusa T, Menacho I, Nada S, Muns M. Estudio descriptivo de trastornos mentales en minorías étnicas residentes en un área urbana de Barcelona. Aten Primaria 2002: 29 (1):6-13.

Revisor: Quintí Foguet
EAP Anglès