Tornar al web de l'ICSTornar a Índex
E-mailCrèdits
1056  L'ús del raloxifè per reduir els esdeveniments cardiovasculars en dones postmenopàusiques
Barrett-Connor E, Grady D, Sashegyi A, Anderson PW, Cox DA, Hoszowski K et al. Raloxifene and cardiovascular events in osteoporotic postmenopausal women. Four-Year results from the MORE (multiple outcomes of raloxifene evaluation) randomized trial. JAMA 2002; 287: 847-57.
Article Original

Objectius: Determinar l'efecte del raloxifè en els esdeveniments cardiovasculars (ECV) de dones postmenopàusiques amb osteoporosi.

Disseny: Estudi multicèntric, randomitzat, doblement cec i controlat amb placebo. Anàlisis secundàries de les dades del MORE (Multiple Outcomes of Raloxifene Evaluation Trial).

Emplaçament: Comunitats de 180 poblacions en 25 països.

Participants: 7.705 dones postmenopàusiques amb osteoporosi i una mitjana d'edat de 67 anys.

Intervencions: Les participants es van assignar aleatòriament a rebre raloxifè, 60 mg/dia (n = 2.557); raloxifè, 120 mg/dia (n = 2.572) o placebo (n = 2.576) i se'n va fer un seguiment durant quatre anys, des de novembre de 1994 fins a setembre de 1999. Es van excloure les dones amb antecedents personals d'accident vascular cerebral o malaltia tromboembòlica venosa durant els deu anys previs a l'estudi.

Mesures principals: Es mesuren, en els grups de tractament i de placebo, el nombre de participants i el risc relatiu (RR), amb un interval de confiança del 95 % (IC: 95 %), dels ECV globals (fatals i no fatals); dels esdeveniments coronaris globals (fatals, no fatals, infart de miocardi i angina inestable); i dels esdeveniments vasculars cerebrals globals (fatals, no fatals i ictus). Els grups de tractament i de placebo eren similars, a l'inici de l'estudi, en: índex de massa corporal, ingesta enòlica, tabaquisme, diabetis mellitus, malaltia coronària, cirurgia coronària, fàrmacs concomitants, variables demogràfiques, perfil lipídic i xifres de tensió arterial. El risc cardiovascular basal es va determinar per la presència de múltiples factors de risc cardiovascular, esdeveniments coronaris previs o intervencions de revascularització prèvies. Les dones que patien un ECV eren assignades a cardiòlegs per al seu tractament. Aquests desconeixien a quin grup pertanyia la pacient.

Resultats: El nombre d'ECV globals va ser 96 (3,7 %) en el grup de placebo; 82 (3,2 %), en el grup de raloxifè de 60 mg/dia; i 94 (3,7 %), en el grup de raloxifè de 120 mg/dia. No hi van haver diferències significatives. Els RR van ser: 0,86 (IC: 95 %; 0,64 - 1,15) amb raloxifè de 60 mg/dia; i 0,98 (IC: 95 %, 0,74 - 1,30) amb raloxifè de 120 mg/dia. Els resultats van ser similars quan es van analitzar separadament els esdeveniments coronaris i els vasculars cerebrals. En un subgrup de 1.035 dones amb un risc cardiovascular basal alt, les tractades amb raloxifè van tenir un risc significativament menor d'ECV, comparades amb les tractades amb placebo (RR: 0,60; IC: 95 %; 0,38 - 0,95; p = 0,03 per a ambdós grups de raloxifè). El nombre d'ECV, el primer any de l'estudi, no va ser significativament diferent, ni en les 7.705 dones (p = 0,94) que hi participaven, ni en les dones amb un risc cardiovascular inicial alt (p = 0,86), ni en les que tenien una malaltia coronària estable documentada (p = 0,60).

Conclusions: Quatre anys de tractament amb raloxifè no van afectar el risc d'ECV de 7.705 dones postmenopàusiques amb osteoporosi. En el subgrup de dones amb un risc cardiovascular alt, sí que es va reduir, significativament, el risc d'ECV. Abans d'utilitzar raloxifè per a la prevenció d'ECV, cal confirmar el seu efecte protector amb assaigs clínics aleatoris (ACA) dissenyats per respondre aquesta qüestió com a objectiu principal.

Font de finançament: Laboratoris farmacèutics Lilly & Co., Berlex, Pfizer i Wyeth i les Universitats de Califòrnia i San Francisco.

Comentari crític: Tot i que el raloxifè té efectes beneficiosos en el colesterol amb lipoproteïnes de densitat baixa (LDL-c) i en altres factors de risc coronari1 i que millora la funció endotelial vascular en dones postmenopàusiques2, l'efecte del raloxifè en el risc d'ECV arterials és desconegut. Els resultats d'aquest estudi apunten cap a un possible efecte protector del raloxifè per als ECV, en dones postmenopàusiques amb osteoporosi i un risc cardiovascular alt. Cal tenir present que aquests resultats són fruit d'anàlisis secundàries. Hi ha un ACA en marxa (RUTH)3 que ens aportarà informació clara dintre d'uns anys.

Bibliografia:

  1. Walsh BW, Kuller LH, Wild RA, et al. . Effects of raloxifene on serum lipids and coagulation factors in healty postmenopausal women. JAMA 1998; 279: 1445 - 51.

  2. Saitta A, altavilla D, Cucinotta D, et al. Randomized, double-blind, placebo-controlled study on effects of raloxifene and hormone replacement therapy on plasma no concentrations, endothelin-1 levels, and endothelium-dependent vasodilation in postmenopausal women. Arterioscler Thromb Vasc Biol. 2001; 21; 1512 - 19.

  3. Mosca L, Barrett-Connor E, Wenger NK, et al. Design and methods of the Raloxifene. Use for the Heart (RUTH) study. Am J. Cardiol. 2001; 88: 392 - 95.

Revisora: Dolors Roselló
EAP Dr. Sayé

Anar amunt
Institut Català de la Salut