Objectiu: Comparar la mortalitat per càncer de mama entre un grup de dones de 40 a 49 anys, a les quals se'ls va realitzar un cribratge anual amb mamografia, exploració física i instrucció sobre examen físic mamari durant 4 - 5 anys i un grup de dones a qui només es va oferir instrucció sobre l'examen físic, seguit de les cures habituals.

Disseny: Assaig clínic controlat.

Emplaçament: Quinze centres de Canadà. Des de gener de 1980 a març de 1985 és el període d'estudi.

Participants: 50.430 dones de 40 - 49 anys, voluntàries, no embarassades, sense diagnòstic previ de càncer de mama i que no s'haguessin fet una mamografia durant els dotze mesos anteriors.

Intervenció i mesures: Exploració física i instrucció per examen mamari a totes les dones participants i a l'inici de l'estudi. Posteriorment, a les dones del grup d'estudi (25.214) se'ls va oferir una mamografia anual, exploració física i instrucció per a l'examen mamari. Les dones del grup de control van seguir l'atenció habitual. Es va mesurar la incidència de càncer de mama des de gener de 1980 fins a desembre de 1993 i les defuncions per càncer de mama, des de gener de 1989 fins a 30 juny de 1996.

Resultats: En el grup d'estudi hi van haver 105 defuncions per càncer de mama i en el grup de control, 108. El risc acumulat, un cop ajustat pel nombre de mamografies realitzades fora de l'estudi, va ser de 1,06 (IC: 95 %; 0,80 - 1,40). En el grup d'estudi es van diagnosticar un total de 592 càncers de mama invasius i 71 càncers in situ i, en el grup de control, 552 i 29 càncers invasius i in situ, respectivament.

Conclusions: En una mitjana de seguiment de tretze anys, realitzar entre quatre i cinc cribratges anuals amb mamografia, exploració física i instrucció per a examen mamari, comparat amb realitzar una única exploració física seguida de l'atenció habitual, no mostra cap reducció de la mortalitat per càncer de mama.

Font de finançament: Estudi becat per fons públics.

Comentari crític: El debat actual sobre la mamografia de cribratge és controvertit i els resultats d'aquest assaig clínic controlat s'han d'afegir al coneixement acumulat. Algunes metaanàlisis sobre el tema, com la recentment realitzada per la U.S. Preventive Services Task Force, apunten a un benefici clar de la mamografia en el grup de dones d'edat de 40 - 49 anys, mentre que en d'altres, com és el cas d'una revisió sistemàtica realitzada per la Cochrane, no s'observa cap benefici. Les diferències en aquests resultats, entre d'altres, s'expliquen pel diferent nivell de qualitat assignat als assaigs clínics disponibles i per la subseqüent exclusió de les anàlisis.

Ambdues metaanàlisis, on s'inclouen els resultats preliminars d'aquest estudi CNBSS-1, assenyalen que els estudis de Canadà no presenten importants deficiències metodològiques i els qualifiquen com a bons. Aquest estudi, CNBSS-1, és l'únic que va ser dissenyat per avaluar el benefici del cribratge en les dones joves. Als set anys de seguiment, com ara es confirma havent-ne transcorregut tretze, no es va observar cap benefici. No obstant això, encara s'esperen els resultats d'altres assaigs clínics actualment en marxa i dissenyats també específicament per valorar els beneficis del cribratge en les dones joves: l'UK Age Trial i l'EUROTRIAL.

Amb l'actual evidència disponible, institucions diverses, agències d'avaluació, societats científiques, etc. elaboren diferents recomanacions. Aquestes recomanacions fan que el metge, segons un estudi realitzat recentment al Canadà, basi la seva decisió a l'hora de sol·licitar una mamografia en dones joves en aquests quatre fets: l'ansietat que la dona expressa sobre la por a tenir un càncer, les expectatives sobre aquest cribratge, la història familiar de càncer i la relació metge-pacient. Quan el metge i la pacient tenen una bona relació és més fàcil que es discuteixi el pro i el contra de fer-se una mamografia.