Objectiu: Estimar el grau de la síndrome d'esgotament professional (burnout) en metges d'atenció primària (AP). Analitzar la relació de diferents factors amb el nivell d'aquesta síndrome.

Disseny: Estudi descriptiu analític.

Participants: Metges d'AP de la província de Càceres.

Mètode: S'utilitza el qüestionari Maslach Burnout Inventory, versió en castellà, autoadministrat, anònim, enviat per correu, i amb recordatori als deu dies.

Mesures: S'avaluen tres aspectes de desgast professional: la despersonalització (DP), l'absència de fites personals (AF), i l'esgotament emocional (EE), mitjançant 22 preguntes en l'escala Likert. Paral·lelament s'obté informació sobre: variables professionals i condicions de treball, sociodemogràfiques, i de caire personal.

Resultats: Es van enviar 255 enquestes i es van obtenir 157 respostes vàlides (62 %). El 75 % eren homes, amb una mitjana d'edat de 41 anys [desviació estàndard (DE): 7,2]. El 80 % estava casat, el 73 % era propietari de plaça i el 49 % exercia en un medi urbà. Tenien una pressió assistencial mitjana de 40 visites/dia (DE: 16,5) i una antiguitat a la feina de 15 anys (DE: 7). Els valors de mitjana del qüestionari van ser DP: 8,3, (DE: 5,8); AF: 35,2, (DE: 8,4); i EE: 22, (DE: 11,3). El 66 % de les enquestes tenien una puntuació elevada d'algun dels tres aspectes avaluats. La repercussió de cada un d'aquests era diferent: la DP mostrava una associació estadísticament significativa (AES) amb símptomes socials i familiars, l'AF tenia una AES amb les repercussions laborals, i l'EE mostrava una AES amb totes les possibles mostres de la síndrome: els símptomes psicofísics, els sociofamiliars i els laborals. Es va trobar una AES entre dedicar menys de dues hores per dia al lleure i puntuacions més altes de desgast professional. El 86 % va referir que les activitat burocràtiques eren elevades o massa elevades, resposta que va mostrar AES amb valors més alts d'EE i d'AF.

Conclusions: Els participants d'aquest estudi tenen en conjunt un nivell intermedi de desgast professional, tot i que altres estudis d'àmbit nacional mostren nivells alts en el 30 - 40 % de metges d'AP.

S'observa que els professionals més grans tenen més síndromes d'esgotament professional, però que el gènere, l'estat civil, i les condicions d'habitabilitat no s'hi associen. Una major pressió assistencial, una escassa relació amb el segon nivell assistencial i un excés de tasques burocràtiques augmenten el nivell de desgast professional.

Fonts de finançament: No hi consta.

Comentari crític: El desgast professional es produeix per factors laborals però està modulat per factors individuals i facilitat per elements socials. Pot manifestar-se amb símptomes psicosomàtics (cefalees, alteracions gastrointestinals, dolor generalitzat, insomni, etc.), de conducta (absentisme, augment del consum de cigarretes, etc.), emocionals (com ara la irritabilitat), i defensius (com pot ser la ironia). Té una evolució larvada, començant per l'estrès, quan la feina supera els límits dels recursos físics o emocionals de l'individu.
Segueix amb fatiga i irritabilitat, i finalment apareixen el cinisme i la rigidesa d'actitud.

La pressió assistencial massa elevada, una relació escassa amb el personal de segon nivell assistencial i l'excés de burocràcia són les variables que s'associen a un major grau de desgast professional. No es pot passar per alt que aquests factors són susceptibles d'una actuació amb mesures correctores i/o preventives, per tal de controlar l'efecte de la síndrome d'esgotament professional en els equips de treball del nostre àmbit.