Objectiu: Descriure les conductes i les actituds de fumadors amb o sense símptomes respiratoris, i si això afecta la seva motivació per deixar el tabac.

Disseny: Estudi observacional de tipus transversal.

Emplaçament: Centre de salut de la ciutat de Leicester (Anglaterra).

Participants: Mostra obtinguda en una població de 16 a 90 anys, incloent dos grups: persones que havien pres almenys una vegada un corticoide inhalat versus població en general.

Intervenció i mesures: Es va dur a terme una entrevista per correu amb els ítems següents: dades demogràfiques, conducta respecte al tabac (nivell de consum), intents previs de deixar de fumar, intenció de deixar el tabac en les properes quatre setmanes, autoconfiança en la consecució d'aquest objectiu, símptomes respiratoris segons el qüestionari del Medical Research Council. També se'ls demanava si relacionaven alguns dels símptomes respiratoris (tos, flegmes, sibilància) amb el tabac.

Resultats: Es van enviar 1.005 qüestionaris dels quals se'n van respondre 724 (73 %). Un 22,5 % dels enquestats es van declarar fumadors i d'aquests, el 79,8 % va informar de símptomes respiratoris. Un 65,4 % relacionava els símptomes amb el consum de tabac, sense que hi haguessin diferències per sexes, però amb divergències significatives per edat (el lligam entre símptomes i consum era més reconegut pels més joves: 42,8 vs 51,3 anys). Els fumadors que relacionaven els símptomes amb el tabac estaven més motivats i interessats a deixar-lo. L'anàlisi multivariada relacionava els fumadors que atribuïen els símptomes al tabac amb dues variables: millora de la salut si deixaven el tabac (OR : 8,3; IC : 3 - 23) i intenció de deixar el tabac dins les properes quatre setmanes (OR : 6,14; IC : 1,62 - 23,3).

Conclusions: Els fumadors amb experiència de símptomes respiratoris estan més motivats per deixar el tabac, i, si relacionen els símptomes amb el fet de consumir-ne, estan més interessats a fer intents per deixar-lo. Els professionals de la salut poden ajudar a què els pacients reflexionin sobre la relació entre el tabac i els símptomes respiratoris.

Fonts de finançament: Els autors han rebut finançament de PPP Healthcare Medical Trust.

Comentari crític: Els autors fan èmfasi en un tema ben conegut, els fumadors amb una patologia relacionada amb el consum de tabac estan més motivats, fan més intents per deixar-lo i hi tenen més èxit, tal com s'ha descrit reiteradament en la bibliografia. L'interès de l'estudi està en la relació entre els símptomes atribuïts al tabac, en aquest cas respiratoris, i la possible motivació del pacient. Altres autors (Wilkes S, 1999)¹ també han trobat aquest tipus de relació en pacients diabètics, hipertensos o amb cardiopatia isquèmica, i han comprovat que els pacients amb tres símptomes, durant les dues últimes setmanes, estan més motivats per al tractament. El personal sanitari (mèdic i d'infermeria) que ha de fer la valoració inicial de la motivació i la dependència del fumador pot estar més atent a si aquest presenta simptomatologia i treballar la seva motivació amb més possibilitats d'èxit.

Bibliografia:

1. Wilkes S, Evans A. A cross-sectional study comparing the motivation for smoking cessation in apparently healthy patients who smoke to those who smoke and have ischaemic heart disease, hypertension or diabetes. Fam Pract 1999; 16:608-610.