|
Resum narratiu:
El projecte ACOVE (Assesing Care Of Vulnerable Elders) ha estat elaborat per un grup d'investigadors del Departament de Medicina Interna de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i supervisat per un comitè clínic i un altre d'ètic format per especialistes en geriatria i altres especialitats mèdiques de tot el país. Sorgeix de la necessitat de valorar i avaluar la qualitat de l'atenció mèdica que es presta a la gent gran. Els seus objectius han estat:
- Definir el concepte "ancià vulnerable o fràgil".
- Identificar les condicions mèdiques més importants que afectin l'estat de salut i la qualitat de vida dels ancians i per als quals hi hagi mètodes efectius de prevenció i maneig.
- Desenvolupar indicadors de qualitat basats en evidències/proves, revisant la literatura científica i l'opinió i la guia d'experts i de supervisors de diferents àmbits.
- Dissenyar instruments de recollida i d'anàlisi de les dades que millorin el sistema d'indicadors de qualitat en l'atenció al pacient.
Van definir l'ancià fràgil com la persona de 65 o més anys d'edat que té un risc més elevat de morir o de patir un declivi funcional. Els mètodes per identificar-los es basen en l'estat funcional, ja que aquest prediu millor el risc esmentat que les condicions clíniques específiques. Les dades clíniques poden dur a una infradetecció de casos, afavorint més als qui consumeixen una quantitat superior d'atenció sanitària.
Han estat 22, les condicions mèdiques considerades pel projecte: continuïtat i coordinació de l'atenció, demència, depressió, diabetis mellitus, atenció al final de la vida, caigudes, pèrdua d'audició, insuficiència cardíaca, atenció a l'hospital, hipertensió, cardiopatia isquèmica, malnutrició, ús de medicaments, artrosi, osteoporosi, maneig del dolor, pneumònia, úlceres per pressió, atenció preventiva, accident vascular cerebral i fibril·lació auricular, incontinència urinària, i atenció a la visió.
La prevalença d'aquests processos oscil·la entre el 10 - 50 % dels ancians a la comunitat i és responsable del 43 % d'ingressos aguts a l'hospital i del 33 % de les visites a consultes externes de les persones de 65 o més anys.
Per a cadascun d'aquests processos s'han elaborat indicadors de la qualitat de l'atenció que es presta a la gent gran, aspecte poc estudiat, i en els escassos intents per fer-ho, rarament s'han inclòs indicadors centrats en aspectes realment importants per a la gent gran malalta.
Dels 42 indicadors proposats sobre els 22 processos, 236 indicadors van ser acceptats després de ser revisats i modificats pel grup de treball de geriatria de la Societat Americana de Medicina Interna i el Col·legi de Metges Americà. Per a cada condició, els indicadors cobreixen els aspectes de prevenció, diagnòstic, tractament i seguiment, prestant atenció a la identificació de processos clàssicament infradetectats com ara la depressió, les demències i el deteriorament funcional. Alguns indicadors poden ser exclosos de la valoració global atenent a circumstàncies clíniques (contraindicacions), preferències del pacient (rebuig documentat de l'atenció específica) o pronòstic dolent (demències avançades o esperança de vida menor als sis mesos).
Els autors adverteixen que els indicadors de qualitat no es poden utilitzar com a guies de pràctica clínica i que estan dissenyats per mesurar l'atenció que es presta a la gent gran dins d'un sistema o pla de salut, i en cap cas per valorar el compliment de forma individualitzada.
Font de finançament:
El projecte ha estat finançat per Pfizer Inc.
Comentari crític:
Qualsevol esforç encaminat a millorar la qualitat de l'atenció sanitària que prestem ha de ser benvingut, però no és fàcil trobar uns indicadors adequats per mesurar-la. En aquest sentit, tant els investigadors com els col·laboradors i els supervisors del projecte ACOVE han fet un important esforç valorant l'evidència científica disponible per obtenir els indicadors més vàlids i fiables per valorar la qualitat de l'atenció que prestem a l'ancià fràgil. Crida l'atenció que un projecte com aquest, amb problemes i condicions tan importants i prevalents a l'atenció primària, hagi estat elaborat en un context hospitalari. Possiblement sigui pel peculiar sistema de salut dels Estats Units on el metge de família es mou en un àmbit essencialment privat i on l'atenció domiciliària no és el plat fort. Amb tot no seria gaire difícil l'extrapolació del projecte a un context d'atenció primària.
*L'article forma part d'un volum especial de la revista Annals of Internal Medicine i es pot aconseguir a l'adreça d'internet: http://www.acponline.org/sci-policy/acove/
Revisor:
Eduard Carrión
EAP Montornès-Montmeló
|
