| 2 |  |

Febrer 2003 |


La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) ocupa un paper rellevant en la pràctica assistencial per la seva elevada mortalitat, morbiditat i pels recursos que consumeix.
L'article "Recomanacions en el maneig de l'exacerbació de la MPOC", publicat al New England Journal of Medicine i revisat per la Dra. Ruiz, aporta evidències de gran qualitat per al millor maneig d'aquestes exacerbacions. Ho fa a partir de la revisió sistemàtica dels estudis i les metaanàlisis utilitzats en l'elaboració de les guies de pràctica clínica de les principals societats científiques i organitzacions sanitàries, entre les quals incorpora les de creació més recent com ara la Global Initiative for Cronic Obstructive Lung Disease, de l'OMS.
Las exacerbacions de la MPOC han estat sempre de diagnòstic controvertit, i l'arsenal terapèutic que s'utilitza en la pràctica té gran variabilitat.
Aquesta revisió deixa clar que el diagnòstic de la MPOC continua sent clínic, basat en la purulència de l'esput i la dispnea, i que el seu tractament s'ha de fer amb fàrmacs betaadrenèrgics o anticolinèrgics inhalats, una tanda curta de corticoides orals i antibiòtics, bàsicament amoxicil·lina i àcid clavulànic, reservant l'oxigenoteràpia i la ventilació no invasiva per als casos d'hipoxèmia.
Articles com aquest ens ajuden a reduir la variabilitat i a racionalitzar el consum de recursos, amb la tranquil·litat de disposar de la millor evidència científica.
Clara Pujol
Fundació Jordi Gol i Gurina