Objectius. Avaluar les evidències científiques d'eficàcia dels antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) en la prevenció primària de les neoplàsies digestives.

Disseny. Avaluar les evidències científiques d'eficàcia dels antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) en la prevenció primària de les neoplàsies digestives.

Fonts de dades. S'efectuà una recerca a diverses bases de dades electròniques fins al setembre de 2001: Medline, Bids Embase, Cochrane Database of Systematic Reviews (CDSR) i el Cochrane Controlled Trials Register (CCTR). Es revisaren també les referències bibliogràfiques que figuraven en els estudis identificats. Les paraules clau utilitzades van ser: "anti-inflammatory agents, non-steroidal; aspirin; cancer and prevention; colorectal neoplasm, cancer and prevention; oesophageal neoplasm, cancer and prevention; gastric neoplasm, cancer and prevention; liver neoplasm, cancer and prevention; pancreatic neoplasm, cancer and prevention."

Selecció dels estudis. Un dels revisors recollí en un format estàndard les següents variables de cada estudi: població estudiada, període d'estudi, disseny i grandària de la mostra, fàrmacs estudiats, freqüència i període d'utilització, efecte en la incidència i la mortalitat per càncer. No es va detallar si s'havia mesurat, o com s'havia fet, la qualitat dels estudis. S'identificaren 26 estudis per avaluar la prevenció en el càncer colorectal (un AC, onze de cohorts, catorze estudis de casos i controls) i set estudis de cohorts i cinc de casos i controls, en els altres càncers digestius (vuit amb càncer d'esòfag, deu amb càncer d'estómac, tres amb càncer pancreàtic i un amb càncer de fetge).

Extracció i anàlisi de dades. No es va buscar la bibliografia no publicada, per la qual cosa hi pot haver un biaix de publicació. Els estudis són molt heterogenis, tant per la metodologia emprada com per varietat d'AINE, pautes utilitzades o períodes d'estudi. Per aquest motiu, els resultats es presenten fonamentalment en forma de taules, que reflecteixen el tipus i la dosi d'AINE utilitzats, així com el risc relatiu de càncer entre els grups que es van comparar.

Resultats principals. En 23 dels 25 estudis observacionals fets amb AINE i càncer colorectal es va observar una reducció de la incidència, encara que les estimacions van variar molt i van tendir a ser superiors en els estudis de casos i controls en comparació amb els de cohorts, cosa que suggereix possibles biaixos. No es va observar cap associació d'aquesta reducció amb la dosi, ni amb si s'havien utilitzat AINE o AAS, però sí que es va observar una tendència favorable a la reducció segons la durada d'utilització d'AINE. També es va detectar una tendència a la reducció de la incidència de càncers gàstrics i esofàgics, mentre que els resultats dels càncers pancreàtics, de vesícula biliar i hepàtics no foren consistents.

Conclusions. Malgrat que es detecta una tendència a la reducció del risc de càncers colorectals, no disposar d'informació suficient sobre la dosi i la durada més òptima del tractament amb AINE i el fet que aquests fàrmacs no estiguin exempts d'efectes indesitjables fan que no es puguin recomanar per a la prevenció primària del càncer colorectal en la població general.

Conflicte d'interesos. Un dels autors ha treballat com a consultor d'una companyia farmacèutica, i ha ingressat els pagaments de forma íntegra a la Universitat de Birmingham.

Comentari crític. El càncer colorectal té una prevalença i una mortalitat elevades, i s'ha identificat com la tercera causa de mortalitat per càncer en el món, tant en homes com en dones. Sovint es diagnostica tard, i té poques probabilitats de curació. Es sap que molts dels càncers es desenvolupen a partir d'adenomes digestius.

És fonamental incidir, per tant, en les estratègies de detecció precoç i en les de prevenció. Les mesures preventives passen per adoptar uns hàbits dietètics i socials saludables i per la prevenció amb fàrmacs. Diversos estudis de metodologia diversa suggereixen que tant l'AAS com els AINE podrien tenir un paper principal en la prevenció del desenvolupament dels adenomes i de les poliposis familiars i, per tant, en la prevenció del càncer colorectal. S'ha postulat també que aquest paper protector podria estendre's a càncers en altres localitzacions, cosa que intenten investigar els autors. Tota la recerca que es faci en aquest camp és del tot pertinent ^1-6.

Limitacions metodològiques. Les principals limitacions metodològiques, les subratllen els autors mateixos. D'una banda, no haver fet una recerca sistemàtica de la bibliografia no publicada, cosa que pot introduir un biaix de publicació; de l'altra, la identificació d'estudis de disseny molt divers, que han avaluat diferents AINE, amb diferents pautes i durades vàries del tractament-exposició. Tampoc no comenten quants estudis identificats es varen rebutjar per a l'anàlisi, com es va fer la tria, o com es va avaluar la qualitat de cadascun dels estudis (assaigs clínics, estudis de cohorts, casos i controls...); aspectes, que caldria que haguessin detallat més. Entre els possibles factors de confusió hem de considerar que els efectes digestius indesitjables dels AINE i, sobretot el sagnat, poden derivar en proves diagnòstiques i en una detecció precoç dels càncers. No obstant això, continuarien sense explicar-se suficientment els beneficis sobre la prevenció dels pòlips i dels adenomes colorectals.

Recomanacions a partir d'aquests resultats. En la vista dels resultats i malgrat la tendència objectivada a reduir la incidència de càncers colorectals, no es pot recomanar de forma rutinària la utilització d'AAS o AINE en la prevenció primària d'aquests càncers. Cal fer estudis ben dissenyats, que aportin resultats concloents, abans de decidir quin lloc tindrien aquests fàrmacs en la prevenció.

Bibliografia

1. Martin C, Connelly A, Keku TO, Mountcastle SB, Galanko J, Woosley JT, Schiebe B, Lund PK, Sandler RS. Nonsteroidal anti-inflammatory drugs, apoptosis, and colorectal adenomas. Gastroenterology 2002;123:1770-7.
   
   
2. Giardiello FM, Yang VW, Hylind LM, Krush AJ, Petersen GM, Trimbath JD et al. Primary chemoprevention of familial adenomatous polyposis with sulindac. N Engl J Med 2002;346:1054-9.
   
   
3. Cruz-Correa M, Hylind LM, Romans KE, Booker SV, Giardiello M. Long-term treatment with sulindac in familial adenomatous polyposis: a prospective cohort study. Gastroenterology 2002;122:641-5.
   
   
4. Giovannucci E, Rimm EB, Stampfer MJ, Colditz GA, Ascherio A, Willett WC. Aspirin use and the risk for colorectal cancer and adenoma in male health professionals. Ann Intern Med 1994;121:241-6.
   
   
5. García-Rodríguez LA, Huerta-Álvarez C. Reduced risk of colorectal cancer among long-term users of aspirin and nonaspirin antiinflamamatory drugs. Epidemiology 2001;12:471-2.
   
   
6. García-Rodríguez LA, Huerta-Álvarez C. Reduced incidence of colorectal adenoma among long-term users of nonsteroidal antiinflammatory drugs: a pooled analysis of published studies and a new population-based study. Epidemiology 2000;11:376-81.

Revisora
Estrella Barceló
CAP Sant Andreu