Objectius. Analitzar quin lloc ha d'ocupar la glucosamina en el maneig de l'artrosi.

Evidència clínica. Diversos assajos clínics han comparat glucosamina amb placebo o antiinflamatoris no esteroïdals (AINE).

De comparació amb paracetamol, però, els autors no troben cap estudi.

Revisions sistemàtiques. Una revisió sistemàtica, que va incloure setze assajos clínics de glucosamina (1.500 mg/dia) versus AINE o placebo, en artrosi (majoritàriament de genoll) va trobar unes diferències en l'alleujament del dolor a favor de la glucosamina, amb una magnitud de l'efecte d'1,4 [interval de confiança (IC): 95 %; 0,65 - 2,14] versus placebo i de 0,86 (IC: 95 %; 0,58 - 1,14) versus AINE (ibuprofè 400 mg*3/dia o piroxicam 20 mg/dia).

Una altra revisió sistemàtica, que va incloure sis assajos clínics versus placebo en l'artrosi de genoll, va trobar un benefici de 0,44 (IC: 95 %; 0,24 - 0,64) a favor de la glucosamina.

Ambdues revisions tenen importants limitacions com són: brevetat dels assajos (mitjana de sis setmanes), absència d'estandardització en el diagnòstic i en la mesura dels resultats, creuament entre els grups de glucosamina i el de control, falta d'anàlisi per intenció de tractament i possible biaix de publicació.

Assajos individuals. Des de la publicació de les anteriors revisions sistemàtiques s'han publicat quatre assajos clínics, doblement cecs i randomitzats, que comparen glucosamina i placebo en l'artrosi de genoll:

212 pacients i tres anys de durada: la glucosamina va suposar una disminució de l'11,7 % en l'índex WOMAC, comparada amb un augment del 9,8 % en el grup placebo (p = 0,02).

202 pacients i tres anys de durada: la glucosamina va suposar una disminució de l'índex WOMAC d'un 8 % versus un 4,9 % amb placebo (p = 0,01).

80 pacients i sis mesos de durada: no va trobar diferències entre glucosamina i placebo en l'avaluació del dolor.

98 pacients i dos mesos de durada: no va trobar diferències entre glucosamina i placebo en la intensitat del dolor.

Un altre assaig va comparar glucosamina 500 mg*3/dia versus ibuprofè 400 mg*3/dia, durant 90 dies, en 45 pacients amb artrosi de l'articulació temporomandibular. No hi van haver diferències en la reducció del dolor, tot i que la glucosamina va suposar una disminució del dolor més gran en la funció.

Estudis revisats. 287 estudis: uns, amb 135.000 pacients, en els quals es comparaven pacients amb un TAP i pacients amb placebo; i altres, amb 77.000 pacients, en els quals es comparaven pacients amb TAP diferents.

Hi ha efectes modificadors en la malaltia?. L'efecte de la glucosamina en la progressió de la malaltia (principalment en la pèrdua de cartíleg) no està clar.

Hi ha dos assajos clínics que no han trobat reduccions significatives de l'espai articular després de tres anys de glucosamina 1.500 mg/dia, respecte d'unes disminucions estadísticament significatives de 0,31 mm i 0,19 mm amb placebo. Tot i així, hi ha dubtes sobre la validesa de la pèrdua d'espai articular com a marcador de la progressió de la malaltia: la seva relació amb els símptomes és dèbil, la disminució del dolor pot fer que els pacients estenguin més el genoll i sembli, així, que augmenta l'espai articular i, finalment, la pèrdua d'espai podria reflectir, en canvi, l'extrusió del menisc.

Efectes secundaris. La glucosamina sembla ben tolerada, almenys a curt termini. Als assajos clínics, els efectes secundaris no han estat superiors als del placebo.

Tot i que en animals, dosis altes de glucosamina han reduït la secreció d'insulina, en un assaig de tres anys de durada no hi va haver alteració de l'homeòstasi glicèmica.

Conclusions. El sulfat de glucosamina (1.500 mg/dia) suposa una millora modesta en l'alleujament dels símptomes de pacients amb artrosi de genoll, i la seva eficàcia sembla similar a la dels AINE.

Hi ha poca evidència per usar-la en l'artrosi d'altres localitzacions.

Les evidències que suggereixen un alentiment en la progressió de la malaltia es limiten a les troballes radiològiques de dos estudis i es qüestiona la validesa d'aquesta variable a causa de la seva pobra relació amb els símptomes.

Els efectes secundaris semblen rars, però calen dades de seguretat a llarg termini.

Amb l'evidència actual sembla raonable suggerir que la glucosamina 1.500 mg/dia és una opció de tractament per a pacients amb artrosi de genoll. Tot i així, calen assajos per clarificar el seu lloc òptim en el maneig de l'artrosi.

Conflicte d'interessos. No hi consta.

Comentari crític. Encara que a les conclusions es parla d'un benefici modest en la simptomatologia, els autors també diuen que, amb l'actual evidència, la glucosamina és una opció terapèutica en l'artrosi de genoll. Caldrà, doncs, tenir en compte les limitacions que s'han trobat en aquesta evidència: malgrat que la durada dels estudis es va allargant a tres anys, encara s'observen discrepàncies en els resultats que es podrien explicar per la diversitat en la mesura d'aquests; la falta d'estandardització en el diagnòstic; els creuaments entre els grups de placebo i de glucosamina; l'anàlisi, que no ha estat feta per intenció de tractament; i el possible biaix de publicació.

Així, sembla prudent valorar la resposta individual, tot i que això ens impedeixi separar l'efecte placebo de l'efecte farmacològic, i tenint en compte que aquest pot trigar fins a un mes en aparèixer plenament¹.

Quant a l'eficàcia per alentir la progressió de la malaltia, és prioritari establir quina variable ho pot mesurar de manera fiable.

Si bé a Espanya la glucosamina està comercialitzada com a medicament, a altres països, hi ha la dificultat afegida que els preparats de glucosamina són considerats suplements alimentaris i, per tant, la seva puresa i el seu contingut és variable.

Bibliografia

1. Glucosamine and arthritis update. Bandolier Mar 2001;85-2

Revisora
Assumpció Álvarez
SAP Bages - Bergedà