Hi ha evidències àmplies del risc dels fumadors passius.

El primer programa per controlar el tabac es va iniciar el 1988, finançat amb 0,25 centaus de dòlar per paquet de tabac.

La primera llei a Califòrnia sobre restriccions de l'ús de tabac en els llocs de treball va ser aprovada el 1994.

Objectius. Avaluar l'eficàcia del Programa de Califòrnia per al control del tabac (PCCT).

Participants. Persones majors de divuit anys de qualsevol punt de Califòrnia que tinguin telèfon.

Disseny. Quasi experimental, no aleatori, no controlat.

Intervenció i mesures. L'objectiu del PCCT és l'acompliment de la legislació sobre la prohibició de l'ús del tabac en els llocs de treball. Inclou la utilització de mitjans de comunicació de masses per difondre missatges educatius.

L'obtenció de les mostres es fa mitjançant números de telèfon aleatoris. Es van dur a terme enquestes telefòniques de base poblacional durant els anys: 1990, 1992, 1993, 1996 i 1999, com a avaluació del PCCT. Les enquestes van durar cinc minuts, i a un subgrup de participants se'ls va passar una enquesta més àmplia. La grandària de les mostres oscil·la entre 14.000 individus, al 1992, i 91.000 individus, al 1999. La taxa de respostes és més gran de 68 %, en tots els anys.

Resultats. Exposició al fum del tabac en el lloc de treball en les dues últimes setmanes: 1990, 29 % (95%; IC: 27,2 - 30,8); 1999, 15,6 % (95 %; IC: 14,1 - 17,1). Analitzant les dades per grups, resultaren més exposats: homes, joves, minories ètniques i nivells educatius més baixos.

Aire lliure de fum a les llars: 37,6 %, el 1990; fins a 73,7 % (95 %; IC: 73,2 % - 74,2 %), el 1999.

Proporció d'adolescents que viuen en llars sense fum: 1992, 38 %; 1999, 82,2 %.

Altres llocs on els participants refereixen exposicions al fum del tabac: restaurants i bars.

Discussió. Segons l'estimació d'una altra enquesta nacional: els treballadors que estan sotmesos a restriccions de l'ús de tabac al lloc de treball redueixen el consum un 14 %.

Altres estimacions apunten que les persones fumadores que en el lloc de treball tenen espais sense fum, és més probable que també tinguin una llar sense fum.

Creure que el fum del tabac causa càncer en els no fumadors i que augmenta els problemes de salut dels adolescents i dels infants està associat amb el fet de tenir una llar sense fum.

Els fumadors amb llars sense fum tenen més èxit en els intents per deixar de fumar. Aquesta afirmació té el suport d'estudis transversals.

El fet de no poder fumar en situacions quotidianes, en la vida de família, allunya els estímuls que poden provocar recaigudes i, en el cas dels fumadors que decideixen deixar-ho, les abstinències són més perllongades.

Les evidències científiques donen suport a la necessitat d'ampliar els espais públics comuns sense fum (bars, restaurants, estacions de transport públic...) com a política útil en el control del consum de tabac.

L'educació de les persones sobre els riscos del fum per als no fumadors, en vista dels resultats del PCCT, és una oportunitat que no s'ha de perdre per al desenvolupament de polítiques de control del tabac.

Font de finançament: The Cancer Prevention Research Unit, fundat pel National Institutes for Health.

Comentari crític: Per avaluar l'efectivitat del programa, hagués calgut randomitzar els centres de treball de les persones que hi participaven per establir en quins s'intervenia i en quins no es feia. També van ser millors les mesures objectives sobre l'acompliment dels objectius de procés del programa (presència de cartells en el lloc on es prohibeix fumar, presència de cendrers...) i sobre l'objectiu principal (presència de substàncies del fum del tabac en l'aire dels llocs de treball).

Els resultats de l'enquesta, però, no deixen dubtes que alguna eficàcia té la restricció de l'ús de tabac en els llocs de treball.

També cal considerar quins són els beneficis secundaris que es poden obtenir amb aquestes mesures, encara que no estiguin quantificats: reducció del consum del tabac, més èxit en els intents de cessació i els efectes d'ampliar l'aire lliure de fum a les llars dels fumadors que entenen que el fum exposa a riscos la seva família.

Per a la nostra pràctica, quan parlem amb un fumador precontemplatiu i li volem donar arguments (si deixa de fumar es cansarà menys, li desapareixeran les arrugues ...) pot ser útil interessar-nos pel seu lloc de treball: pot ser un factor de bon pronòstic per a la cessació, el fet que no pugui fumar durant la jornada laboral. També pot ser un argument més l'efecte del fum sobre els membres de la seva família (com a primer pas, pot ser útil que a casa seva trobi moments i llocs on pugui fumar sense embrutar l'aire).

A banda dels arguments d'efectivitat, restringir l'ús del tabac en els llocs públics és una mesura que respecta el dret dels qui no volen respirar l'aire d'un lloc on s'ha fumat.