Objectius. Avaluar les diferències entre el tractament de les ferides de la mà amb sutura en comparació amb un tractament conservador.

Disseny. Assaig clínic aleatori i controlat.

Emplaçament. Departament d'emergències d'un hospital terciari (Sant Francisco, EUA).

Participants. Pacients amb ferides a la mà, no complicades, que requerien sutura d'una longitud de < 2 cm (sense lesions de tendons o nervis i sense fractura o afectació de l'articulació) que acudiren al servei d'emergències de febrer a novembre de 2000.

Intervenció i mesures. Els participants eren aleatoritzats a través d'ordinador, en blocs de deu, a sutura (amb monofilament) o a tractament conservador (irrigació amb aigua de l'aixeta). En ambdós casos s'aplicava una pomada antibiòtica i una gasa. L'objectiu primari era l'aspecte cosmètic als tres mesos (a través d'una escala analògica visual validada). Duració del tractament, dolor durant el tractament, valoració per part del pacient i temps que tardava a retornar a l'activitat normal, eren altres variables estudiades.

Resultats. El nombre de ferides vistes durant el període d'estudi fou de 192, de les quals, finalment, varen entrar a l'estudi 95 ferides. Van fer-se dos grups: tractades amb sutura, 47; i tractades de forma conservadora, 48. Al final de l'estudi varen ser avaluades 41 del primer grup i 40 del segon. La mitjana de puntuació, en una avaluació cega de l'aparença cosmètica, als tres mesos, era similar en ambdós grups (83 mm vs 80).

Als vuit - deu dies de seguiment, la puntuació òptima de les ferides en el grup de ferides suturades i en el de les no suturades era similar (92 % vs 89 %; p = 0,71); i els pacients en ambdós grups estaven el mateix temps de mitjana per retornar a l'activitat normal (tres, quatre dies). La mitjana de dolor percebut pels pacients a través d'una Escala visual analògica del dolor era menor en el grup de ferides tractades de forma conservadora: 31 mm vs 13 mm, diferència de 18 (12 a 24; IC = 95 %). La duració del tractament era menor en les ferides del grup conservador: 19 vs 5 minuts (diferència de 14 (10 a 8) min).

Conclusions. Les ferides no complicades de la mà, de menys de 2 cm, no requereixen sutura ja que el resultat cosmètic i funcional és similar i el tractament és més ràpid i menys dolorós.

Font de finançament. Institut Nacional de Salut dels EUA.

Comentari crític: En la revisió de les Rapid responses que permet el British Medical Journal (BMJ) en la seva versió en línia, s'apunten aportacions interessants (1). Entre elles, la utilització incorrecta del terme laceració, quan en realitat, la majoria de les lesions incloses en l'estudi esdevenen ferides incises. També, un punt críticable és la valoració de l'aspecte estètic, mitjançant fotografies. En aquest sentit, no es van valorar les possibles seqüeles o l'estat funcional de la ferida (algun autor apuntava la possibilitat que el tractament conservador provoqués més situacions d'hiperestèsia).

En tot cas, el que sí que cal a l'hora de traslladar els resultats a la pràctica diària, és revisar amb lupa les condicions d'exclusió, entre les quals hi ha: l'evolució de la ferida > 8 h; l'hemostàsia no aconseguida després de quinze minuts de pressió local; les ferides que afecten el llit unguial; les ferides punxants i les mossegades. També els diabètics, els malalts tractats amb anticoagulants o aquells que hagin pres corticoides de forma perllongada.

També convé ressaltar que, en l'atenció a les ferides de la mà, és important dur a terme una bona anamnesi per tal d'esbrinar el mecanisme de la lesió i de descartar, en una exploració acurada, amb i sense anestèsia, qualsevol lesió, sigui neurovascular, òssia, tendinosa o articular. Aquest estudi de disseny senzill i acurat, té una conclusió clara: la sutura de ferides petites i no complicades de la mà, quan no hi ha les situacions d'exclusió esmentades, no aporta beneficis. Per tant, cal abandonar aquesta pràctica innecessària, dolorosa, costosa, en temps i diners, i insatisfactòria per al malalt.