Tornar al web de l'ICSTornar a Índex
E-mailCrèdits
1107   Maneig de la insuficiència cardíaca crònica
Cowie MR, Zaphiriou A. Management of chronic heart failure .BMJ 2002; 325 (7361):422-5.
Article Original

Objectius. Descriure el maneig actual de la insuficiència cardíaca crònica (ICC).

Disseny. Article de revisió clínica.

Selecció de les dades. Cerca en la base de dades PubMed de publicacions de diagnòstic i tractament de l'ICC en adults humans. No hi consta l'estratègia ni el període de cerca. Els autors consulten també les guies internacionals recents del maneig d'aquesta síndrome com ara la guia europea, la guia americana i les noves opcions terapèutiques publicades al Circulation l'any 2002.

Resultats principals.
Diagnòstic: Cal considerar l'anomalia subjacent del cor, la severitat de la síndrome, l'etiologia, els factors precipitants i descompensadors, la identificació de comorbiditat rellevant per al maneig i una estimació del pronòstic. S'han d'identificar possibles causes reversibles com són la ingesta crònica d'etanol. Quan sospitem el diagnòstic hem de demanar un electrocardiograma, una radiografia de tòrax i, en cas que sigui viable, nivells plasmàtics de pèptic natriurètic B. Si són normals, el diagnòstic és improbable i si hi ha anomalies, cal fer una ecocardiografia transtoràcica que, si és normal, fa el diagnòstic improbable, i si hi ha alteracions, les confirma i tipifica.

Tractament: Cal aconsellar els pacients que no afegeixin sal quan cuinin el menjar i que practiquin exercici aeròbic regularment. Cal fer consell antitabac als fumadors i, si l'etiologia és etílica, aconsellar-los l'abstinència. S'han de prescriure dosis baixes de diürètics. Si és per disfunció sistòlica del ventricle esquerre (VE) cal afegir inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina (IECA) i, si no hi ha contraindicació, també un ß-blocador. Els antagonistes dels receptors de l'angiotensina (ARA) II poden substituir els IECA en cas d'efectes secundaris d'aquests. En pacients amb símptomes severs i disfunció sistòlica del VE s'afegirà espironolactona en dosis de 25 - 50 mg un cop per dia. Si a més té fibril·lació auricular cal prescriure digoxina i considerar l'anticoagulació oral. S'han d'evitar els antiinflamatoris no esteroïdals (AINE), diltiazem, verapamil, calciantagonistes dihidropiridínics, liti, corticoides parenterals i antidepressius tricíclics.

Seguiment: Controls d'exploració física i bioquímics sistemàtics. Si es pot, també determinarem els nivells plasmàtics de pèptic natriurètic B, periòdicament. Els pacients s'han de controlar el pes, cal ensenyar-los a fer els canvis de dosi dels diürètics a l'inici d'una descompensació, i a saber identificar un deteriorament clínic.

Prevenció:

  1. S'han d'aplicar mesures de prevenció de la malaltia coronària i, si ja la té, cal fer tractament amb IECA i ß-blocadors per reduir el risc de desenvolupar insuficiència cardíaca.

  2. Cal tractar la hipertensió arterial adequadament.
Conclusions. L'ecografia transtoràcica és la clau que ens confirma les anomalies estructurals i funcionals del cor. Els pacients amb ICC deguda a disfunció sistòlica del VE s'haurien de tractar amb un diürètic, un IECA i un ß-blocador (si no està contraindicat). Els pacients amb símptomes més severs haurien de rebre també espironolactona. El seguiment amb controls clínics i bioquímics és essencial per reduir el risc de complicacions i descompensacions. La comunicació entre els pacients i els professionals sanitaris, de bona qualitat i al llarg del temps, és molt important.

Font de finançament. National Institute for Clinical Excellence.

Comentari crític. Aquest article aporta una visió global del maneig de l'ICC i està fet per experts que incorporen recents directrius de les Societats Europea (2001) i Americana (2001) i les noves opcions terapèutiques de l'IC congestiva publicades al Circulation l'any 2002. El maneig és el mateix que recomana la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària en el seu últim protocol (2002). La novetat és la incorporació de les determinacions plasmàtiques del pèptic natriurètic B, per al diagnòstic i seguiment, quan estigui al nostre abast.

Els autors faciliten adreces electròniques amb informació per als pacients com ara:
  1. www.bhf.org.uk de la British Heart Foundation,

  2. www.heartsforlife.co.uk de la Heartdordshire Primary Care Research Network,

  3. www.cardiomyopathy.org de la Cardiomyopathy Association i

  4. www.nhlbi.nih.gov/health/public/heart/other/hrtfail.htm del National Heart, Lung and Blood Institute.
L'article inclou els assaigs clínics més importants que finalitzaran en un futur proper com:
  1. CHARM (reducció de la morbiditat i la mortalitat dels pacients amb insuficiència cardíaca tractats), al 2003 - 4;

  2. CARE-HF (resincronització cardíaca a la insuficiència cardíaca), al 2004; i

  3. UK natriuretic peptide study, al 2003.
Revisora
Dolors Roselló
EAP Raval Nord

Anar amunt
Institut Català de la Salut