Objectiu. Presentar els acords i discrepàncies del personal d'infermeria i del mèdic sobre l'organització, les funcions, l'eficiència i l'autonomia de la infermeria en atenció primària (AP), i analitzar i identificar aquells aspectes rellevants de la pràctica d'infermeria que contribuïen a enriquir el debat a l'entorn del seu paper.

Disseny. Estudi transversal mitjançant un qüestionari autoadministrat. Mostreig aleatori simple.

Emplaçament. Centres d'AP espanyols. 60 centres de salut a partir d'un directori de 1996. El procés es va dur a terme durant els mesos d'abril a juny de 1999.

Intervenció i mesures. En la primera part s'exposen els riscos derivats de la vacunació massiva (amb una mortalitat vacunal aproximada d'1,3 per milió de vacunats més una morbiditat considerada greu en un 17,3 per milió), i les característiques dels brots epidèmics des de 1945. En la segona part s'exposen les bases matemàtiques del model i s'apliquen a cinc possibles escenaris: a) brot procedent de virus simiesc ("monkeypox"), b) brot causat per l'expansió des d'un laboratori, c) brot procendent d'un terrorista suïcida autoinoculat , d) brot procedent de l'aerosolització del virus en situació d'expansió limitada (edificis, aire lliure) i e) brot procedent de l'aerosolització del virus en situació d'alta transmissivitat (terminals internacionals de grans aeroports).

En definitiva, la decisió de vacunar massivament la població víctima d'un atac està determinada per l'equació:

Possibilitat d'atac x vides salvades en cas d'atac > (1 - possibilitat d'atac) x vides perdudes en absència d'atac.

Participants. Personal d'infermeria i mèdic dels centres d'atenció primària espanyols. 600 professionals (300 per professió).

Intervenció i mesures. Es va utilitzar un qüestionari de 40 preguntes amb 5 respostes possibles -de totalment d'acord a totalment en desacord (valors d'1 a 5)- referents a aspectes relacionats amb l'organització, les funcions, l'autonomia professional i l'eficiència d'infermeria en AP. Unes altres 4 preguntes amb resposta múltiple feien referència a les denominacions i al tipus d'estructura preferit per la infermeria d'AP. Per acabar, el qüestionari recollia 9 variables socioprofessionals. Els ítems es van elaborar a partir de la tècnica d'investigació qualitativa tipus Philips 66, per generar idees.

Resultats. La resposta va ser del 73,5 % de qüestionaris i del 80 % de centres, un 4,08 % van ser desestimats per no tenir complimentades les dades d'identificació professional. Hi ha coincidència sobre la necessitat d'adscriure formalment població a infermeria. El 60 % del personal mèdic creu que el d'infermeria depèn jeràrquicament del coordinador o la coordinadora mèdics, opinió que no comparteix el personal d'infermeria. La meitat del personal d'infermeria i el mèdic considera que el primer dedica molt de temps al seguiment dels pacients amb malalties cròniques.

Discussió. Una limitació de la validesa externa de les dades es dedueix de la representativitat de la mostra, ja que si els centres van ser escollits aleatòriament, els qüestionaris van ser repartits i recollits en cada centre pel responsable d'infermeria, quedant a la seva decisió els professionals escollits i la insistència per recuperar les respostes.

S'aprecia una tendència al manteniment de la situació organitzativa actual, encara que amb assignació formal de població a infermeria.

Es destaca la importància de desenvolupar serveis d'infermeria domiciliària com a oferta pròpia d'AP. Aquest desenvolupament demana un debat que tingui en compte les característiques sociodemogràfiques de la població, ja que les necessitats no poden ser resoltes només amb l'esforç dels professionals.

El personal d'infermeria té la percepció que el treball en AP els proporciona més autonomia, impressió que no és compartida pel personal mèdic, que tendeix a atorgar a la infermeria un paper depenent de la professió mèdica. La coresponsabilitat del personal mèdic gairebé sempre l'entenen com a delegació selectiva (tasques burocràtiques, pacients crònics, immobilitzats) i el d'infermeria no sempre es mostra conforme, però tampoc acaba d'aclarir la seva aportació específica a l'AP, cosa que dóna lloc a mals entesos descoordinació i en ocasions dilució de responsabilitats.

Font de finançament. FIS 97/0775.

Comentari crític. Estudis previs suggereixen que s'ha d'abordar obertament i en profunditat el debat soterrat que hi ha en molts equips sobre les funcions i continguts de la consulta d'infermeria d'atenció primària per garantir que els professionals d'infermeria segueixin aportant prestacions de qualitat, desenvolupant l'àrea pròpia del cuidador que va dirigida a resoldre els problemes de salut a través del propi cos de coneixements de la professió.