Objectiu. Investigar si el plor persistent durant els primers mesos de vida s'associa a problemes conductuals en la infància.

Disseny. Estudi casos - control. Es du a terme un qüestionari a pares, nens i mestres dels dos grups. Dels pares es recullen dades sociodemogràfiques, comportament alimentari, hàbits relacionats amb la son i dades sobre el temperament dels nens mitjançant dos qüestionaris que valoren: timidesa, activitat, sociabilitat, adaptabilitat, demanda d'ajut enfront de les dificultats. També es recullen dades sobre hiperactivitat, problemes conductuals, problemes emocionals, problemes de relació i comportament prosocial mitjançant el Qüestionari de fortaleses i dificultats. A les mares se'ls demanen ítems sobre la depressió postpart de forma retrospectiva. Als mestres se'ls pregunta sobre el rendiment escolar, i als nens sobre la seva pròpia valoració.

Pacients. L'objecte d'estudi són nens entre 8 i 10 anys que, en el període dels primers 6 mesos de vida, van ser atesos en una consulta especialitzada en problemes de plor persistent (plor de > 3 h /dia durant 3 dies/setmana en les últimes tres setmanes). D'un total de 108 nens es van localitzar 64 nens. Es van adjudicar dos controls del mateix sexe, edat i grup escolar a cada nen, dels quals se'n va escollir un a l'atzar. Dels 64 nens tots menys 8 van continuar amb problemes de plor persistent més enllà dels tres mesos.

Resultats. No hi ha diferències significatives respecte a les variables sociodemogràfiques entre ambdós grups. No hi ha diferències respecte a la valoració de depressió postnatal. El grup de plor persistent presenta més problemes d'hiperactivitat que els controls ( 18,9 % vs 1,6 % p < 0,001), havent-hi bona concordança entre la valoració dels pares, dels nens i dels mestres. També hi ha més problemes conductuals (p < 0'001), emocionals (p < 0'01) i de sociabilitat (p < 0'05), segons refereixen els pares. El temperament és menys adaptable. El grup de plor persistent presenta pitjor rendiment acadèmic (p < 0'05) que el grup de control.

No es troba relació entre la durada del plor persistent i l'aparició dels problemes conductuals o emocionals. El rendiment escolar és pitjor entre els nens amb problemes de plor persistent i hiperactivitat, que en els que només van presentar plor persistent sense hiperactivitat actual.

Conclusions. Nens amb problemes de plor persistent tenen més risc d'hiperactivitat i problemes de rendiment escolar durant la infància.

Font de finançament. No hi consta.

Comentari crític. El plor persistent que presenten alguns nens no sembla explicable segons aquest estudi per les circumstàncies demogràfiques ni per la presència de depressió materna. Sembla ser una manifestació precoç del temperament dels nens i dels seus problemes de control del comportament que té diferents manifestacions al llarg de la vida del nen. L'herència de la hiperactivitat és moderada. La persistència del plor persistent podria ser resultat d'una herència genètica, d'un problema de desenvolupament neurològic no ben detectat (es dóna més, per exemple, en nens amb pes baix), o també d'un problema de "profecia autocomplerta", en el sentit que els problemes en els primers mesos de vida ja comporten una imatge deteriorada del nen en els pares. Si en els casos de plor persistent i incontrolable es demostra l'origen temperamental i genètic del problema, caldria revisar les concepcions psicologistes que posen com a origen del problema la interrelació mare-fill i accentuen, a vegades culpabilitzant-les, la importància de les actituds maternes, augmentant l'angoixa d'una situació, per si mateixa estressant com és la criança. Cal doncs, fer més estudis sobre aquesta qüestió.