Introducció. Si volem proporcionar cures d'infermeria eficaces i eficients de manera sistemàtica, organitzada i científica és necessari utilitzar el Procés d'atenció d'infermeria, del qual el diagnòstic d'infermeria (DdI) n'és un element clau, ja que proporciona la base per seleccionar intervencions d'infermeria amb la finalitat d'aconseguir els objectius que són responsabilitat del personal d'infermera.

Els professionals d'infermeria tenim problemes per transmetre'ns informació de manera clara i ràpida, a causa que no utilitzem una terminologia pròpia de la nostra àrea de coneixements.

La taxonomia diagnòstica proporciona un llenguatge comú, facilita i agilita la transmissió d'informació.

La importància d'una terminologia d'infermeria comuna destaca en els informes infermers d'alta ja que ha de garantir una transmissió d'informació efectiva entre diferents nivells assistencials. Per tant, els DdI han de ser un component dels informes d'infermeria d'alta.

L'informe d'infermeria d'alta sorgeix com a resposta a la tendència actual a reduir el període d'hospitalització al mínim possible de manera que, en deixar l'hospital, els pacients presenten encara diversos problemes de salut que requereixen assistència i cures d'atenció primària.

En diferents estudis, els professionals d'atenció primària creuen que l'informe d'infermeria d'alta els permet una bona comunicació amb l'atenció especialitzada i el consideren un document necessari en el seu treball diari ja que és el punt per iniciar una planificació de les cures i agilitar l'atenció domiciliària.

L'informe d'infermeria d'alta facilita un seguiment individualitzat, aconseguint l'adequada coordinació entre professionals, i facilita la recuperació integral del pacient.

Els problemes de salut en el moment de l'alta poden ser de diversos tipus, motiu pel qual han de ser qualificats segons l'esfera biològica, psicològica i social, i segons la seva presència actual, en reals, potencials i possibles.

Objectius. Examinar el grau d'utilització de DdI en els informes d'infermeria d'alta.

Objectius específics:

• Avaluar el grau de coneixement de la terminologia de diagnòstics d'infermeria dels infermers i infermeres assistencials.
  
  
• Determinar l'ús de diagnòstics d'infermeria reals, potencials i possibles.
  
  
• Identificar a quines necessitats humanes fan referència els problemes d'infermeria enregistrats.

Disseny. Estudi descriptiu retrospectiu en el qual s'han analitzat els informes d'infermeria d'alta corresponents al període comprés entre 1994 i 1998.

Emplaçament. Unitat de Medicina Interna de l'Hospital Princesa de España de Jaén.

Metodologia. Es dissenya un formulari de recollida de dades en què es registren els problemes d'infermeria que apareixen a cada informe d'infermeria d'alta, classificant-los en problemes d'infermeria enunciats correctament com a diagnòstics d'infermeria i problemes enunciats incorrectament. S'han considerat diagnòstics d'infermeria formulats correctament els que contenen un problema o resposta humana expressat adequadament amb les etiquetes diagnòstiques de la taxonomia NANDA, seguits del nexe "relacionat amb" (R/C) i d'una etiologia correcta.

S'ha estudiat la presència de diagnòstics infermers reals, potencials i possibles. S'han agrupat els problemes d'infermeria per necessitats humanes bàsiques de Virginia Henderson. Les dades es presenten com a mitjana i desviació estàndard.

Resultats. En un total de 260 informes es van identificar 1.097 problemes d'infermeria, amb una mitjana de 4,2 +/- 2,0 problemes d'infermeria per informe.

Dels 1.097 problemes enregistrats, 685 (62,4 %) estaven enunciats correctament com a DdI.

El nombre de DdI correctes per informe no té variacions significatives durant els cinc anys que va durar l'estudi. A partir de 1996 es produeix un descens significatiu en el nombre de diagnòstics incorrectes. El 95,6 % dels problemes d'infermeria identificats feia referència a problemes reals que ja tenien els pacients.

Conclusions. Es detecta que el personal d'infermeria utilitza cada vegada més els informes d'infermeria d'alta com a un instrument més del seu treball diari. A més, hi ha un percentatge elevat d'aquests problemes enunciats correctament com a diagnòstics d'infermeria. Els professionals es van adonant dels errors que cometen quan formulen els DdI i els van corregint de manera que, cada vegada, formulen menys diagnòstics incorrectes.

Quasi tots els DdI de l'estudi són de tipus real a causa, potser, que els professionals han prioritzat els problemes dels pacients a favor de les necessitats que ja tenen alterades. També, quan es tracta del nivell d'assistència especialitzada, és més freqüent que els pacients presentin en gran mesura problemes ja desenvolupats. Cal destacar que també s'hagin diagnosticat problemes d'infermeria d'alt risc, cosa que demostra que cada vegada més, el personal d'infermeria actua de manera preventiva.

Evidenciem el desconeixement de les etiquetes diagnòstiques relatives a la necessitat de la respiració; aquests diagnòstics suposen una major dificultat ja que no fan referència a problemes d'infermeria totalment independents.

Els errors trobats en la formulació de diagnòstics poden ser deguts a la falta de formació sobre el tema i a una habilitat deficient del personal d'infermeria en la utilització dels diagnòstics. També cal afegir la poca implantació del procés d'atenció d'infermeria en la pràctica assistencial, a causa, en part, de la falta de temps per dur a terme quelcom que no és tan fàcil.

Els problemes d'infermeria que s'han reflectit en els informes d'infermeria de l'alta fan referència principalment a les necessitats fisiològiques, deixant en un segon lloc les necessitats psicològiques dels pacients. Una explicació d'aquest fet pot ser l'estudi de Vidal en què les infermeres enquestades consideren com a més importants les necessitats de tipus biològic. Això també pot ser degut a la falta de formació de les infermeres sobre la dimensió psicosocial de l'individu, cosa que dificulta la valoració d'aquesta dimensió i encara més el seu diagnòstic; es dificulta encara més considerar les persones de manera holística per tenir en compte totes les dimensions (biològica, psicològica i social).

Considerem que seria convenient fomentar la formació contínua dels professionals sobre els diagnòstics d'infermeria per tal de poder incorporar-la a la seva pràctica diària com a un instrument més de la mateixa.

Font de finançament. No hi consta.

Comentari crític. Actualment l'ús dels diagnòstics d'infermeria és encara limitat per una sèrie de motius entre els quals destaquen la manca de temps, i perquè a molts professionals d'infermeria encara ens falta formació en aquest tema, per la dificultat d'utilitzar en la pràctica el que sabem teòricament. Tot això es veu agreujat quan ens referim a diagnòstics que afecten el vessant psicològic de les persones.

Valoro com a positiu el fet d'utilitzar els diagnòstics en el moment de donar d'alta els pacients a l'hospital ja que, moltes vegades, aquests han de continuar la seva atenció a l'atenció primària i l'informe contribueix a què el professional d'infermeria que n'ha de fer el seguiment disposi d'una informació molt valuosa que li facilitarà la tasca.