Objectius. Estimar la prevalença i conseqüències de les bradiarítmies secundàries a fàrmacs (BRSF) i establir el perfil del pacient-cas.

Disseny. Estudi retrospectiu.

Emplaçament. Serveis de cardiologia i medicina interna d'un hospital de tercer nivell. Sevilla.

Participants. Pacients en els quals a l'informe d'alta hi constava el diagnòstic de bradiarítmia definida com: freqüència cardíaca inferior a 60 x' simptomàtica, considerada com una reacció adversa als medicaments i que amb la retirada dels fàrmacs implicats i corregides les circumstàncies afavoridores, van recuperar el ritme sense necessitat de mesures addicionals. Es van excloure els intents d'autolisi i quan la bradiarítmia era deguda a dosis de fàrmacs superiors a les terapèutiques. Anys 1999 i 2000.

Intervenció i mesures. Es van revisar posteriorment les històries clíniques de tots aquests pacients i es va registrar: edat, sexe, estada mitjana, malaltia per a la qual es va indicar el fàrmac, manifestacions clíniques, tipus de bradiarítmies, fàrmacs implicats i factors associats.

Resultats. Es van revisar 8.815 informes d'alta i es van detectar 83 casos de BRSF (0,95 % dels ingressos). 75 % van ser dones amb una mitjana d'edat de 72,6 anys. Dies d'ingrés: 8,2. Malalties que van indicar: 69,8 % HTA, 62,3 % fibril·lació auricular (FA), 31,3 % cardiopatia isquèmica, i 8,4 % valvulopatia. Les manifestacions clíniques: 42,2 % presíncope, 25,2 % síncope, 19,3 % insuficiència cardíaca descompensada. Tipus de BRSF: 55,4 % FA lenta, 25 % bloqueig auriculoventricular (BAV) 1r grau, 8 % bradicàrdia sinusal, 8 % BAV 3r grau i 2 % BAV de 2n grau. Fàrmacs implicats: digoxina 39 %, antagonistes del calci no dihidropiridínics 29,3 %, betablocadors (orals i col·liris) 26,8 %, amiodarona 2,4 %, diürètics 2,4 % i associacions variables amb efecte de cronotropisme negatiu 50,6 %.

Factors associats: 18 % insuficiència renal, 6% hipotiroïdisme, 4,8 % hiperpotassèmia.

Conclusions. Són freqüents les BRSF com a causa d'ingrés, sobretot en dones grans (majors de 70 anys), amb patologia cardiovascular de base i ús d'associacions de fàrmacs comuns en la pràctica clínica.

Conflicte d'interessos. No hi consta.

Comentari crític. He trobat aquest estudi molt interessant ja que posa de manifest la magnitud i transcendència d'un problema: les reaccions adverses a medicaments, que és un tema que ens preocupa a tots els clínics i moltes vegades és evitable. Sabem que la prevalença de la patologia cardiovascular i l'ús de fàrmacs amb activitat sobre el sistema de conducció ha augmentat considerablement a les consultes.

Això, juntament amb l'edat avançada de la població diana i la coexistència de factors com ara la insuficiència renal, fan que aquesta població sigui molt més susceptible a interaccions farmacològiques potencialment greus que els poden conduir a ingressos hospitalaris. Destaca la digoxina (fàrmac àmpliament utilitzat) ja sigui en monoteràpia o politeràpia com a protagonista del major nombre de BRSF, seguit d'antagonistes del calci i betablocadors tant via oral com en col·liri per al glaucoma.

Tot i que aquest estudi s'ha dut a terme en un àmbit hospitalari és en l'atenció primària on han se posar-se en marxa les mesures preventives: seguiment acurat de certs fàrmacs i associacions, electrocardiograma (ECG), funció renal... La informatització de les consultes és una bona eina que ha de permetre un fàcil accés de les principals interaccions farmacològiques rellevants en cada cas.