Objectiu. Conèixer el grau de control de la pressió arterial (PA) en subjectes amb diabetis mellitus (DM) en atenció primària (AP) i veure quins factors influeixen en el control insuficient.

Disseny. Estudi transversal multicèntric.

Emplaçament. Centres d'atenció primària de diferents províncies espanyoles.

Participants. Es van incloure 875 subjectes amb DM i hipertensió arterial (HTA), 57,8 % dones, amb una mitjana d'edat de 64 anys.

Intervenció i mesures. Es van seleccionar 10 investigadors de cada àrea sanitària i cadascun d'ells havia d'incloure 10 pacients. Participava en l'estudi només el primer diabètic que acudia a la consulta cada dia, fins a completar-ne els 10. Es van incloure subjectes més grans de 18 anys amb DM. Se'ls va informar sobre l'estudi i se'ls va demanar el consentiment informat. Es va dur a terme la mesura de la PA segons les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut i la Societat Internacional d'Hipertensió Arterial (OMS/ISH).

Es va considerar hipertens tot pacient amb diagnòstic previ d'HTA i control òptim de la PA si la mitjana de les tres determinacions de la PA era inferior a 130/ 85 mmHg.

Resultats. El 66,7 % dels pacients diabètics eren hipertensos coneguts i només un 13,6 % tenia un control òptim de la PA. La resta dels pacients (33,3 %) que no estaven diagnosticats, el 25 % dels diabètics tipus 1 i més del 50 % dels diabètics tipus 2 tenien xifres de PA majors de 130/85 mmHg.

En el conjunt de la mostra, el 52 % dels pacients amb diabetis tipus 1 (IC del 95 %; 40,2 - 63,6) i el 77,4 % dels pacients amb diabetis tipus 2 (IC del 95 %; 74,2 -80,3) tenien xifres de PA superiors a 130/85 mmHg.

La gran majoria dels pacients diabètics hipertensos rebia només un fàrmac (1 -2) i els antihipertensius més utilitzats eren els IECA i els diurètics.

La hipertensió era més freqüent en les dones, en les persones de més edat i en els subjectes obesos.

Conclusions. El 66,7 % dels diabètics visitats a l'AP eren hipertensos coneguts i només un 13,6 % tenia un control òptim de la PA. La majoria dels pacients estaven infratractats.

Conflicte d'interessos. Astra Zeneca Farmacèutica Spain SA va proporcionar la infraestructura per dur a terme l'estudi.

Comentari crític. Els resultats d'aquest estudi posen de manifest el mal control de PA en els subjectes diabètics i la manca de seguiment de les guies clíniques ja que la majoria dels pacients estaven infratractats. Altres estudis, mostren resultats semblants o pitjors. En el subgrup d'hipertensos diabètics de l'estudi Controlpres 98, només el 6'5 % tenia un control òptim de la PA; i en l'estudi Cardiotens 1999, en el subgrup de pacients diabètics amb malalties cardíaques, el 74 % era hipertens i només el 25 % tenia un control òptim de la PA.

És necessari recordar que en la majoria dels diabètics hipertensos cal associar fins a 3 fàrmacs antihipertensius o més, per aconseguir un control òptim de la PA; les últimes recomanacions basades en l'evidència recomanen obtenir unes xifres de PA < 130/80 mmHg.

A l'estudi United Kindom Prospective Diabetes Study (UKPDS), un control intensiu de la PA aconseguia reduir significativament les complicacions macrovasculars i microvasculars. El control de la PA proporcionava més beneficis que el control de la glucèmia.

Encara queda un llarg camí per recórrer fins aconseguir un control òptim de la PA en els diabètics. Des de l'AP hauríem de ser més rigorosos en el control de la PA i un cop aplicades les modificacions de l'estil de vida, si no s'aconsegueix un control òptim de la PA, cal associar els fàrmacs antihipertensius necessaris.