Objectius. Determinar l'eficàcia del cribratge del càncer colorectal en homes i dones de 50 anys o més, i amb un risc mitjà de patir aquest tipus de càncer. Determinar quins dels cribratges disponibles és el més efectiu.

Disseny. Revisió sistemàtica. Bibliografia anglesa citada a MEDLINE entre gener de 1966 i agost de 2002, metaanàlisis, referències dels diferents articles revisats i consulta amb els experts. Paraules clau: colorectal neoplasm, occult blood, sigmoidoscopy, barium enema colonoscopy associades amb el terme screening.

Emplaçament. Estat Units. American Cancer Society Cancer Control Career Award for Primary Care Physicians.

Intervenció i mesures. La millor qualitat de les evidències és l'obtinguda a partir dels assaigs clínics aleatoris (ACA) seguits dels estudis observacionals. Quan no s'ha disposat d'ACA ni d'estudis observacionals, s'han revisat estudis sobre validesa diagnòstica. Només s'han inclòs estudis centrats en el cribratge i que avaluessin individus amb risc mitjà. Les mesures són mortalitat, incidència de càncer colorectal i detecció de pòlips.

Resultat principal. Els resultats de tres graus ACA han demostrat que el test de sang oculta en femta pot reduir la incidència (quan s'ha fet una recessió de pòlips) i la mortalitat per càncer colorectal. Tres estudis de casos i controls ben dissenyats han mostrat que el cribratge amb sigmoidoscòpia redueix la mortalitat i els estudis observacionals suggereixen que la colonoscòpia també és efectiva. La combinació de sang oculta en femta i sigmoidoscòpia sembla que disminueix la mortalitat i augmenta el rendiment diagnòstic.

Conclusions. Les recomanacions del cribratge del càncer colorectal en homes i dones de 50 anys i més, amb risc mitjà, es sustenten en una àmplia evidència científica, tant de manera directa com indirecta. No obstant això, avui dia, l'evidència disponible no dóna suport a quin test de cribratge s'ha d'escollir.

Font de finançament. American Cancer Society.

Comentari crític. El cribratge del càncer colorectal en homes i dones de 50 anys i més, amb risc mitjà, actualment, és recomanat per la U.S. Preventive Services Task Force, la Canadian Task Force on Preventive Health Care i moltes de les societats científiques americanes. Aquestes institucions i societats no defineixen quina és la millor opció de cribratge.

A Europa, contràriament, tot i que partim de la mateixa evidència científica i que aquesta confirma que el cribratge del càncer colorectal millora el pronòstic d'aquesta malaltia, la majoria de recomanacions no apunten a implantar un cribratge poblacional. El Pla de salut de Catalunya 2002-2005 considera que és el moment d'avaluar la participació de la població en aquest cribratge, conèixer el cost i els resultats de fer-lo i avaluar la viabilitat de desenvolupar-ne l'estratègia, i apunta com a test de cribratge, la detecció de sang oculta en femta. Les recomanacions del PAPPS (actualització de 2003, en fase de publicació) tampoc recomana, encara, aquest cribratge en el nostre àmbit.

Abans de fer l'aposta d'implantar un cribratge poblacional de càncer colorectal, a més de superar els interrogants existents quant a l'elecció del test de cribratge, la periodicitat i l'acceptabilitat de la prova, cal garantir-ne la capacitat dels serveis sanitaris per oferir aquelles condicions òptimes que permetin obtenir resultats en termes de beneficis (reducció de la incidència i mortalitat per càncer de còlon) superiors als riscos potencials, que no són pocs.