Propòsit. Es pretén avaluar l'efecte dels antiepilèptics sobre la funció cognitiva i, especialment, si els de comercialització més recent afecten menys aquesta funció que els "clàssics".

Tipus de revisió, selecció d'articles i valoració. Es tracta d'una revisió exhaustiva, en la qual no s'esmenten les fonts d'informació, però sí que es diu que es seleccionen estudis on es comparen nous antiepilèptics (oxcarbazepina, vigabatrina, lamotrigina, zonisamida, gabapentina, tiagabina, topiramat i leviracetam) amb anticomicials més antics (fenitoïna, fenobarbital, àcid valproic o carbamazepina). Analitzen, tant els criteris de selecció dels participants (voluntaris sans, casos amb incidents, epilèpsies refractàries) com el test neuropsicològic emprat o el disseny de l'estudi (assaig clínic o altres estudis d'intervenció, grandària de la mostra, durada dels estudis, pauta emprada). Es dóna una descripció breu dels nou estudis comparatius en què s'han fet servir tests neuropsicològics: dos amb oxcarbazepina i tiagabina i un amb vigabatrina, zonisamida, gabapentina, topiramat i lamotrigina. Es comenten també altres estudis que han mesurat alguna funció cognitiva, sobretot amb lamotrigina, tiagabina i topiramat.

Resultat principal. Constaten que la selecció dels tests no és uniforme, que se n'ha fet servir una àmplia bateria i que, sovint, només s'han considerat aspectes concrets de la cognició. La grandària de la mostra sol ser petita. Per tant, només poden suggerir-se possibles diferències; així, semblaria que el topiramat podria alterar la cognició, sobretot a l'inici del tractament, mentre que per a la resta no s'han observat efectes importants. Les diferències entre ells, en cas que n'hi hagi, serien modestes.

Conclusions. Hi ha poques evidències sobre els efectes dels antiepilèptics en la cognició.

Font de finançament. No hi consta.

Comentari crític. La funció cognitiva en els pacients epilèptics pot estar influïda per diversos factors, entre els quals hi ha el tipus d'epilèpsia i l'alteració neuropatològica basal, les crisis i els efectes indesitjats dels anticomicials. Els nous antiepilèptics s'avaluen inicialment com a tractament afegit en casos d'epilèpsies parcials refractàries a altres tractaments. Posteriorment, en cas de demostrar la seva eficàcia, s'avaluen en monoteràpia. En monoteràpia, i fent servir la carbamazepina com a patró de referència, molts dels nous fàrmacs tenen una eficàcia similar i es toleren millor. Hi ha menys estudis que comparin els nous antiepilèptics entre ells, en monoteràpia, i, fins ara, no s'han establert diferències substancials en l'eficàcia. Per tant, sovint la selecció del fàrmac es fa de forma individualitzada i tenint molt present la tolerabilitat i l'afectació de la funció cognitiva.

A més, hi ha poca informació sobre la incidència d'efectes indesitjats i la tolerabilitat a llarg termini, i s'han descrit per a alguns d'aquests fàrmacs, efectes indesitjats de rellevància després de ser comercialitzats (l'hepatotoxicitat per topiramat n'és un exemple).

Aquesta revisió és especialment interessant perquè subratlla:

1. les dificultats per triar una opció de tractament quan les evidències són febles i d'una qualitat pobra.
   
   
2. la necessitat de generar aquesta informació, i que sigui de qualitat i útil per a la presa de decisions.
   
   
3. la necessitat d'arribar a un consens per mesurar la funció cognitiva, ja que això facilitaria, posteriorment, la comparació dels resultats i la realització de revisions sistemàtiques.