|
Introducció.
Hi ha preocupació sobre el dany potencial associat amb l'ús de l'àmplia, i sovint de qualitat baixa, informació sanitària a Internet. Fins ara no hi han hagut revisions sistemàtiques per examinar els casos denunciats per aquest dany teòric però preocupant.
L'objectiu dels autors d'aquest article era dirigir una revisió sistemàtica, per examinar el nombre i les característiques dels casos de dany associats amb l'ús de la informació sanitària disponible a Internet.
Mètodes.
Van dur a terme una revisió sistemàtica d'articles publicats en revistes científiques, per avaluar el nombre i les característiques dels casos declarats de dany associat amb l'ús d'informació sanitària obtinguda a Internet. Les bases de dades cercades des dels anys inicials de les bases de dades fins febrer 2001 van incloure: MEDLINE, CINAHL, HealthStar, PsycINFO, i EMBASE. Dos autors, per separat, van revisar els resums per identificar articles que descrivien almenys un cas de dany associat amb l'ús d'informació sanitària trobada a Internet. Els articles de rellevància obtinguts van ser revisats per ambdós investigadors. El dany va ser definit com un succés advers, desfavorable, tant físic com emocional, que es produïa després de l'ús de materials, medicaments i informació obtinguda des d'una web. Les publicacions descrivien danys associats amb l'ús del correu electrònic o casos de dany intencionat.
Resultats.
La cerca va trobar 1.512 resums. D'aquests, 186 articles van ser revisats del text complet. Tres articles dels 186 esmentats complien els criteris de selecció. Dels articles exclosos, 11 descrivien la intencionalitat d'autoinfligir-se dany.
Dels tres articles inclosos, un descrivia dos casos, en els quals una cerca inadequada a Internet va comportar un dany emocional. El primer, descrivia el cas d'una dona embarassada i la seva parella que, després de ser informats que el fetus tenia la mida del ventricle cerebral al límit (de la normalitat) van preparar la intervenció postpart i van haver de rebre múltiples sessions de suport per l'ansietat provocada pel tema.
El segon cas era el d'una dona embarassada que donava per acabada la seva gestació com a conseqüència d'una cerca errònia a Internet utilitzant paraules clau de cerca incorrectes, cosa que la va portar a pensar que el fetus tenia un higroma cístic.
El segon article descrivia el cas de tres gossos que havien estat enverinats per causa d'una informació errònia obtinguda a Internet, ja que el seu amo va utilitzar informació equivocada sobre l'ús de fenol per tractar uns paràsits que es situen al cor.
El tercer article descrivia una fallada hepatorenal en un pacient amb càncer que va obtenir informació errònia sobre l'ús de medicaments a Internet. El pacient va presentar aquesta complicació després d'automedicar-se durant 4 mesos. Va morir una setmana més tard i a la seva autòpsia es van trobar indicis d'una reacció adversa a la utilització de sulfat d'hidrazina.
Discussió.
La capacitat d'Internet per danyar és, possiblement, igual o menor que la seva capacitat per proporcionar informació sanitària d'utilitat. Malgrat la popularitat de les publicacions que avisen del dany potencial associat a l'ús de la informació sanitària d'Internet, la cerca va trobar pocs casos de dany. Això pot ser a causa que:
- És possible que hi hagi un risc baix de dany associat amb l'ús de la informació sanitària trobada a Internet. És diferent trobar la informació, que utilitzar-la després, realment.
- Molts casos de dany no han estat declarats per sentiments de culpa dels usuaris que els han patit.
- Pot ser que els professionals no calibrin el veritable rol que Internet pot jugar en relació amb els problemes presentats pels seus pacients o, simplement, no preguntin sobre el tema.
- Tot i que en siguin conscients, potser no declaren els casos que detecten.
- Poden ser casos publicats, però com a dades secundàries d'altres temes, per la qual cosa, no es poden trobar.
També és possible que, en molts casos, hagin estat seleccionats per ser publicats, però que no tinguin l'interès periodístic suficient per competir amb altres articles per l'espai disponible en les revistes. No obstant això, els beneficis d'una avaluació vàlida sobre el dany potencial associat amb Internet i la seva magnitud no ha de ser una tasca fàcil. Estratègies que poden semblar simples, com ara la inclusió de preguntes sobre l'ús d'Internet en el moment de la realització de la història clínica podrien permetre fer un seguiment dels possibles efectes d'aquest problema.
Font de finançament.
Finançament públic.
Comentari crític.
Fins a un 80 % d'usuaris d'Internet consulten de forma habitual sobre
temes de salut i molts d'ells comenten que això influeix en les seves
decisions de salut. El grau en què això es produeix i els possibles
efectes reals sobre la seva salut són fins aquest moment un tema molt
difícil de valorar i que haurem de tenir cada vegada més en compte,
sobretot des de l'atenció primària, on ja comença a ser habitual que
els nostres pacients arribin amb informació obtinguda a Internet.
En aquest article es presenten clarament les limitacions d'aquesta
informació, quant a com s'ha obtingut i a com és possible que, per
diferents raons, no hi hagi, ni molt menys, una declaració de possibles
casos que, d'altra banda, serien molt difícils de valorar i mesurar.
S'estan desenvolupant iniciatives per donar consells sobre l'ús que
es fa de la informació sanitària a Internet, com han de ser les webs
de salut i la necessitat de consultar sempre la informació que s'hi
obté amb el metge; però, per altra banda, s'ha de valorar quin és
l'efecte d'aquestes iniciatives en la millora de la qualitat d'Internet
i, per tant, en l'ús que en fan els usuaris d'aquestes orientacions
i de la informació trobada.
És molt necessari, per tant, desenvolupar estudis que permetin valorar
l'ús que es fa d'Internet com a font d'informació sanitària per part
dels nostres pacients i si realment aquesta informació s'utilitza
per prendre decisions de salut. Estratègies proposades a l'article,
com ara preguntar directament al pacient sobre aquests aspectes, poden
ser una primera aproximació molt encertada per crear el que podríem
dir un full de notificacions d'efectes nocius de l'ús d'Internet.
Revisor
Miquel Àngel Mayer
Col·legi de Metges de Barcelona
|
