Objectiu. Avaluar l'impacte de dues estratègies dirigides a millorar la prescripció d'antibiòtics dins l'àmbit de l'atenció primària. Descriure el grup de persones que responen. Valorar el deteriorament de la resposta en el temps.

Disseny. Estudi experimental, d'intervenció creuada, amb grup de control i assignació aleatòria.

Emplaçament. Dos districtes sanitaris d'atenció primària de Sevilla, àmbit rural.

Participants. 84 metges de família, 30 centres de salut diferents, amb dades de prescripció informatitzades, amb situació laboral estable que van treballar més del 40 % dels dies del període d'estudi (de 1999 a 2001).

Intervenció i mesures. Als membres del grup d'intervenció (40 participants) se'ls van impartir sessions formatives basades en una guia consensuada sobre l'ús racional d'antimicrobians a l'atenció primària i se'ls va fer una remissió personalitzada per escrit del seu perfil de prescripció; al grup de control (44 participants), només se'ls va facilitar informació escrita. Posteriorment, es van mesurar variables demogràfiques com ara: edat, sexe, formació de metges interns residents (MIR), dedicació i estabilitat laboral. Dosis diàries per 1.000 hab./dia (DHD) d'antibiòtics, selecció d'antimicrobians de primer nivell respecte de segon i tercer nivell, tant per cent de despesa d'antibiòtics respecte del total de despesa farmacèutica.

Resultats. En el grup d'intervenció es va reduir de forma significativa, respecte del grup de control, la DHD d'antibiòtics que va passar de 17,4 ± 1,4 a 15,2 ± 0,9 i també el tant per cent de despesa de 6,9 ± 0,6 a 5,2 ± 0,8. En el grup control la DHD d'antibiòtics va passar de 15 ± 2,1 a 14,7 ± 0,8 i el percentatge de despesa de 8,18 ± 0,7 a 5,19 ± 0,7. La selecció de fàrmacs de primer nivell va ser millor en el grup d'intervenció, però sense diferències significatives. La duració de la intervenció es va mantenir durant 1,5 anys. Les persones que van respondre millor van ser: dones d'una mitjana d'edat de 46 anys i formació via MIR.

Conclusions. La realització de sessions formatives, juntament amb la informació escrita té bons resultats (sobretot en un grup de persones que es considera que responen millor) per modificar els hàbits de prescripció i fer que aquests es mantinguin en el temps.

Conflicte d'interessos. Treball finançat per una beca FIS.

Comentari crític. Les infeccions són un problema freqüent a les consultes d'atenció primària, on el tractament acostuma a fer-se de forma empírica. Espanya és un dels països amb major consum d'antimicrobians, fet que comporta un desenvolupament de resistències ràpid i que els clínics utilitzin cada vegada antibiòtics més nous. Aquest estudi demostra que la formació contínua i independent dels metges, juntament amb l'elaboració de guies de pràctica clínica consensuades, no contradictòries i avalades i el feed-back periòdic dels resultats de prescripció de forma individualitzada provoca tant la modificació d'hàbits com que aquesta millora es mantingui en el temps.