Objectiu. Comparar el valor predectiu de la proteïna c reactiva (PCR) amb el colesterol LDL en la presentació d'episodis cardiovasculars i examinar si la PCR ens proporciona informació afegida sobre el risc cardiovascular.

Disseny. Estudi de cohorts prospectiu.

Emplaçament. Estats Units d'Amèrica.

Participants. Un total de 27.939 dones procedents del Women's Health Study.

Intervenció i mesures. El Women's Health Study és un estudi sobre prevenció primària d'episodis cardiovasculars, en el qual es van incloure dones ³ 45 anys d'edat entre novembre de 1992 i juliol de 1995. Hi ha un seguiment de cada participant fins a la presentació del primer episodi cardiovascular.

Prèviament a la distribució aleatòria es van obtenir mostres de sang i es van conservar en nitrogen líquid fins el moment de l'anàlisi. Els resultats analítics de PCR i colesterol LDL es van distribuir en quintils i es van fer corbes de supervivència de Kaplan Meier.

Es van dur a terme anàlisis estratificades per observar el valor predictiu del colesterol LDL i la PCR en dones que feien servir teràpia hormonal substitutiva (THS) i en aquelles que no la feien servir.

Amb totes les dades obtingudes es va valorar si la PCR tenia un valor predictiu independent després d'ajustar els resultats per tots els components de les taules de risc de Framingham, [edat, tabac, nivells de pressió arterial (PA), presència o absència de diabetis mellitus, nivells de colesterol LDL i colesterol HDL], i si la PCR contribuïa a donar més informació que l'obtinguda per les actuals taules de risc cardiovascular.

Resultats. Encara que la correlació entre la PCR i el colesterol LDL va ser baixa (r = 0,08), els nivells basals de tots dos mantenien una forta relació lineal amb la incidència d'episodis cardiovasculars.

Després d'ajustar els resultats per l'edat, consum de tabac, presència o no de diabetis mellitus, nivells de PA, i utilització de THS, els riscos relatius segons l'increment de quintil de PCR comparat amb el quintil més baix (1,0 categoria de refèrencia), van ser 1,4; 1,6; 2,0 i 2,3 (P < 0,001); mentre que per al colesterol LDL van ser 0,9; 1,1; 1,3 i 1,5 (P < 0,001).

L'aparent valor predictiu superior de la PCR respecte al colesterol LDL va ser observat també en l'anàlisi dels components individuals de la variable composta d'estudi principal (malaltia coronària, ictus, i mort de causa cardiovascular).

El 77 % dels episodis cardiovasculars (ECV) durant l'estudi van ocórrer en dones que presentaven nivells de colesterol LDL inferiors a 160 mg/dl, i el 46 % dels ECV van ocórrer en dones amb nivells de colesterol LDL inferiors a 130 mg/dl.

L'escassa correlació entre el PCR i el colesterol LDL (r = 0.08) va suggerir que cada marcador de risc identifica grups de risc elevat diferents, fent servir tots dos marcadors simultàniament s'obté més informació que utilitzant un d'ells aïlladament.

Es va observar que la PCR és un factor de risc independent després d'ajustar les anàlisis per tots els components de les taules de risc de Framingham.

Conclusions. La PCR és un predictor d'ECV més potent que el colesterol LDL i que proporciona informació addicional a les taules de risc de Framingham.

Conflicte d'interessos. Estudi finançat amb beques de: National Heart, Lung and Blood Institute, Bethesda; Doris Duke Charitable Foundation, New York; i Leducq Foundation, Paris.

Comentari crític. En persones amb risc cardiovascular elevat l'objectiu de mantenir uns nivells de colesterol LDL en les xifres que recomanen les principals guies clíniques. Tot i això l'experiència clínica ens ensenya que a vegades es produeixen ECV en absència de dislipèmia. Probablement altres marcadors inflamatoris, concretament la PCR, poden fer un paper important en el procés aterotrombòtic.

Els resultats d'aquest estudi demostren que la PCR és un predictor de futurs ECV més potents que el colesterol LDL. No obstant això, crida l'atenció l'escassa correlació entre tots dos marcadors (r = 0,08), probablement identifiquen grups de risc diferent.

Les dones amb nivells de PCR en el quintil superior i nivells de colesterol LDL en el quintil més baix tenien un risc absolut més elevat que les dones amb nivells de PCR en el quintil més baix i nivells de colesterol LDL en el quintil més alt.

Si es confirmen aquests resultats en assaigs clínics aleatoritzats i controlats hauríem de sol·licitar ambdós marcadors abans d'iniciar un tractament farmacològic preventiu.

És probable que, en el futur, apareguin nous marcadors inflamatoris. La PCR es manté estable durant períodes llargs de temps, no presenta variacions circadiàries, té un cost acceptable i ha demostrat ser un bon predictor d'ECV, com a aspecte negatiu és una prova que s'eleva davant qualsevol procés inflamatori, i molts processos d'aquest tipus no estan relacionats amb els ECV, per la qual cosa actualment no se'n recomana l'ús generalitzat. Probablement estaria indicada en aquests casos en els quals tenim dubtes en el moment de dur a terme un tractament preventiu amb estatines.

Es requereixen assaigs clínics aleatoritzats i controlats abans d'utilitzar un nou marcador de risc de forma generalitzada en la pràctica clínica diària.