Introducció. En les últims anys a Espanya el nombre d'estrangers no comunitaris superava al dels procedents de la Unió Europea (UE). Aquest augment de la immigració provocà les opinions, en alguns fòrums sanitaris, del perill potencial que suposa el fenomen migratori en relació amb la introducció de malalties "exòtiques" a Espanya i la seva repercussió per a la salut pública.

Els immigrants poden ser portadors de malalties, transmissibles o no, a les quals es denominen malalties importades (MI), aquestes es classifiquen en malalties tropicals o exòtiques i malalties cosmopolites (afectació mundial).

Pel gran nombre d'immigrants que arriben a la comarca del Maresme, es va crear a l'Hospital de Mataró, la Unitat de Medicina de la Immigració i Tropical (UMIT).

Objectiu. Caracteritzar les malalties importades pels immigrants africans adults atesos en la UMIT, durant el període 1984-1994 i la valoració de la seva possible repercussió en la salut pública d'Espanya.

Disseny. Estudi retrospectiu.

Participants. Els pacients estudiats van ser tots els immigrants africans adults que van consultar a la UMIT de l'Hospital de Mataró entre gener de 1984 i desembre de 1994.

Mètode. Es va assumir com a definició de malalties importades (MI) les adquirides en un país i diagnosticades en un altre on no n'hi han o són menys prevalents. No es van incloure en l'estudi les malalties cròniques no infeccioses per considerar-les menys rellevants en el seu impacte a curt termini en la salut pública del país receptor.

Les MI es van definir en tres categories:

• MI que no suposen perill actual per a la salut pública del país receptor.
  
  
• MI amb perill potencial per a la salut pública del país receptor (les que no es desenvolupen si es mantenen unes normes d'higiene i sanejament mediambiental).
  
  
• MI de perill per a la salut pública del país receptor (les que es transmeten per via aèria o per contacte interpersonal).

Resultats. L'estudi es va dur a terme en 1.321 immigrants africans, 1.165 eren homes (88,2 %) i 156 dones (11,8 %), amb una mitjana d'edat de 34,4 anys. El 72 % portava menys de tres anys residint a Espanya. Es van trobar diferències estadístiques significatives entre portar tres o menys anys de migració i presentar més MI encara que sense diferències significatives entre l'origen dels immigrants i el tipus de MI. Es varen diagnosticar 42 tuberculosis (TBC), 3,1 %; 64 virus de la immunodeficiència humana -1(VIH); i 151 persones amb malalties de transmissió sexual, com a més destacades.

Conclusions. En els immigrants africans estudiats les malalties infeccioses i parasitàries són les més prevalents, sobretot a expenses de les helmintiasis, les malalties de transmissió sexual i la tuberculosi, amb una freqüència alta de poliparasitació.

Les MI incideixen sobretot en els immigrants que viatgen de nou al seu país per les vacances, d'aquí la importància de seguir una vacunació internacional per als immigrants que visiten el seu país després d'un període més o menys llarg d'estada a Europa.

Les MI que suposen un perill clar de transmissió a la població del país receptor són les malalties cosmopolites, per això la dificultat per diferenciar si són realment importades del país d'origen o adquirides en el país receptor quan es perpetua la situació de marginalitat socioeconòmica.

Les més importants són: l'escabiosi, fàcilment contagiable en situacions d'amuntegament; la infecció pel VIH amb la possible via de contagi per contacte heterosexual amb prostitutes autòctones i de nivell social molt baix; la tuberculosi de localització extrapulmonar (hi ha poca evidència que representi un problema per als països d'acollida; potser a llarg termini mantenir comunitats tancades i marginals pot suposar un perill de contagi per a la població en general). Les malalties de transmissió sexual clàssiques estan també associades a situacions de pobresa o marginació. Les malalties de transmissió fecal-oral suposen un perill potencial per a la salut pública del país receptor però a la pràctica aquest perill és inexistent.

Les malalties classificades com a exòtiques o tropicals no suposen cap perill de transmissió per a la població receptora. S'ha descrit la malària aeroportuària: és una classe de malària autòctona transmesa per un mosquit tropical importat per via aèria i que afecta persones que viuen o treballen en les proximitats d'un aeroport internacional. Està relacionada més amb el turisme i l'intercanvi comercial que amb el fenomen migratori.

Hi ha el problema que persones infectades i assimptomàtiques pel font d'infecció dels mosquits o per altres vectors locals, reintrodueixin malalties ja eradicades a Espanya.

Els resultats orienten a què les malalties de distribució cosmopolita i les associades a les situacions de precarietat econòmica i marginació social, és a dir, malalties derivades de la pobresa, són les que suposen un perill major per a la població receptora.

Davant d'això, s'han de portar a terme una política d'ajuts a la inserció socioeconòmica de l'immigrant a la nostra societat, i aquesta serà beneficiosa per a la població en general. Com s'apunta, l'estratègia per al control de les malalties transmissibles és reduir-ne la incidència en el país amb major prevalença, i, per això, seria necessària una política sanitària de col·laboració a escala mundial.

Comentari crític. Aquest article comenta l'estudi dut a terme per caracteritzar les malalties importades (MI) pels immigrants africans i valorar la seva possible repercussió a la salut pública a Espanya.

Es tracta d'una mostra àmplia i amb un seguiment de deu anys que fa que sigui un estudi de gran interès a més que ens fa ser més conscients de les problemàtiques que afecten la població immigrant així com de la necessitat d'una atenció que resolgui els problemes que pateixen amb la necessitat d'una política global d'ajut per a la seva integració socioeconòmica a la nostra societat.

Hem de considerar que es tracta d'una zona d'estudi molt concreta de Catalunya amb unes característiques demogràfiques immigrants concretes que pot arribar a ser diferent a la d'altres zones de Catalunya i Espanya, així com el fet que són els pacients atesos exclusivament a la Unitat de Medicina de la Immigració i Tropical de Mataró i, per tant, l'objectiu global de l'estudi sobre el possible efecte de salut pública a tot l'Estat espanyol s'ha de prendre amb precaució.

Una altra limitació que ha d'apuntar-se és el fet que es tracta d'adults, amb les implicacions que això comporta quant al tipus de malalties importades que poden diferir de les que afecten a nens immigrants. Hem de tenir en compte que són els adults més sans de les famílies els qui deixen el seu país i solen immigrar perquè són els que més capacitat de treball tenen.

Per altra banda, es fa menció de l'alta prevalença de tuberculosi i malalties de transmissió sexual entre aquesta població i no queda clar, amb les dades que disposem, la possible repercussió en la salut pública del nostre país; aspecte, tampoc aclarit en l'article ja que no s'aporta cap dada epidemiològica de la comarca que ens pugui orientar sobre això. Seria molt important continuar en aquesta línia d'investigació per millorar les mesures de prevenció poblacional i salut pública.