Objectiu. Avaluar un procediment simple de tres passos per identificar la fase preclínica de la malaltia d'Alzheimer i la demència en la població general.

Disseny. Estudi de cohorts de tres anys de seguiment.

Emplaçament. Estocolm. Suècia.

Participants. 1.435 individus, de 75 a 95 anys, sense demència.

Intervenció i mesures. S'utilitzen tres sistemes de valoració. El primer és una simple qüestió, es pregunta a tots els inclosos a l'estudi si habitualment tenen problemes de memòria. El segon és el Mini-Mental Status Examination (MMSE). I el tercer, un test neuropsicològic.

Resultats. Cap dels tres instruments aplicats de forma individual prediu de forma suficient la malaltia d'Alzheimer i la demència. Els tests específics de recordatori de paraules i de fluïdesa verbal tenen un valor predictiu positiu per a la demència de 85 - 100 % (IC: 95 %; 62 - 100 %) després que als participants se'ls detecta una queixa sobre la memòria i un deteriorament cognitiu global. No obstant això, només un 18 % dels casos de futures demències eren identificats en la fase preclínica amb l'aplicació dels tres passos. La queixa sobre la memòria era l'indicador més sensible de malaltia d'Alzheimer i demència en el conjunt de la població. Amb tot, només la meitat dels casos de demència van manifestar problemes de memòria els tres anys anteriors al diagnòstic.

Conclusions. El procediment de tres passos té un valor predictiu positiu elevat per a la demència, encara que només un petit nombre de casos futurs poden ser identificats atesa la baixa sensibilitat de les mesures.

Font de finançament. Ha rebut el suport de diverses fundacions de recerca en demència.

Comentari crític. El paper del metge de família és clau en el cribratge d'un probable deteriorament cognitiu¹. En la pràctica diària, el diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer i d'altres demències sovint es retarda algun temps després de l'aparició dels primers símptomes. El diagnòstic precoç és aconsellable atès que permet l'administració de medicació per tal de frenar el deteriorament cognitiu².

En l'àmbit de l'atenció primària els dos tests psicomètrics més recomanables són el test de l'informador i el miniexamen cognitiu (MEC). Alguns autors aconsellen complementar-los amb el test del rellotge en la detecció de la demència i en el monitoratge del canvi cognitiu³.

La pràctica clínica diària no difereix de la que proposen els autors. Quan hi ha una queixa en l'esfera de la memòria, es passa un MEC i, segons els resultats, es fa un seguiment del pacient, s'amplia l'estudi o se'l deriva a un centre especialitzat. El que si que convindria aplicar a la pràctica clínica és l'adopció del costum de preguntar de forma sistemàtica, sobretot en els majors de 75 anys, si tenen algun problema amb la memòria. Aquesta pregunta podria utilitzar-se com a cribratge, malgrat que té una sensibilitat baixa, ja que el valor predictiu positiu és força elevat.

Bibliografia:

1. Thomas E, Nadal MJ Abordaje diagnóstico y terapéutico de la demencia en Atención Primaria. SEMERGEN 2001; 11: 575-586.
   
   

2. Relkin N. Screening and early diagnosis of dementia .Am J Manag Care. 2000 Dec;6(22 Suppl):S1111-8; discussion S1119-24.
   
   

3. Shulman KI. Clock-drawing: is it the ideal cognitive screening test? .Int J Geriatr Psychiatry 2000;15:548-61.
   
   

Revisor
Quintí Foguet
EAP Camprodon