Objectiu. Conèixer el model d'organització, recursos i implementació del Programa d'atenció domiciliària (ATDOM) en la sanitat pública catalana, i les dificultats percebudes pels professionals d'atenció primària.

Disseny. Estudi descriptiu transversal.

Emplaçament. Comunitat Autònoma de Catalunya.

Participants. 214 centres d'atenció primària (CAP) reformats, dels quals van respondre el qüestionari 112 (52,3 %).

Mesures. Qüestionari semiestructurat i autoadministrat, enviat per correu, amb variables per a la identificació del centre, els seus recursos, l'organització i la protocol·lització de l'ATDOM. La recollida de respostes es va fer entre juliol i novembre de 2000.

Resultats. La utilització del Programa ATDOM va ser del 90 % (IC: 95 %; 84,7 - 95,7 %), amb una mitjana de 5,6 anys d'aplicació. La infermeria porta aquest programa en el 64 % dels casos i li dedica 5,09 hores/setmana (el doble que els metges i els treballadors socials). La informatització de les dades és un 31,3 % més elevada a Girona (51 %) i en els CAP de gestió privada (70 %). El 70 % dels CAP té un treballador social, el 13 % una infermera de suport i el 50 % està coordinat amb centres sociosanitaris. El 79,5 % dels CAP utilitza protocols específics: nafres (69,1 %), malalts terminals (43,6 %), malalts enllitats (41,8 %) i dolor (40,9%). La valoració es fa amb les escales de Barthel (73,2%), miniexamen cognitiu (MEC) [73,2%] i Norton (53,6 %). Formació contínua en ATDOM (66%) i activitats per als cuidadors (> 75%).

Les principals dificultats: pressió assistencial (65,2 %), disponibilitat de temps (51,8 %), recursos socials insuficients (43,8 %) i falta de coordinació amb altres nivells assistencials (33 %).

Conclusions. Es va destacar: el compromís d'infermeria amb l'ATDOM, la poca informatització i la limitació dels recursos sociosanitaris, la uniformitat dels protocols i les escales de valoració, i la coincidència respecte de les dificultats actuals.

Conflicte d'interessos. Cap.

Comentari crític. No cal esmentar la importància creixent de l'ATDOM, a causa de l'envelliment progressiu de la població i la necessitat d'estudis sobre la seva situació, per no sentir-nos aïllats i desmotivats en la nostra feina.

Aquest estudi reflecteix resultats molt bons en relació amb la implementació del Programa a Catalunya. És cert que el percentatge de respostes al qüestionari és del 52,3 %, i que aquest podria variar els resultats, si fos del 100 %. Els autors no ho consideren com una limitació de l'estudi, encara que no asseguren l'absència de biaixos de selecció. De fet, per assegurar la representativitat de la mostra, van fer una enquesta telefònica amb les mateixes preguntes a un 10 % dels CAP que no van respondre el qüestionari, sense que s'objectivessin diferències entre aquests.

Més que analitzar els resultats de l'enquesta, un per un, caldria fer una reflexió respecte a l'ATDOM. D'una banda, segons que sembla, la majoria dels professionals estan suficientment motivats com per tirar endavant aquesta funció tan important de l'atenció primària, fins i tot es podria dir que s'ha desenvolupat de manera prou correcta en aquests anys, malgrat les dificultats. Necessitem recursos per seguir endavant amb la nostra feina i, de fet, l'ATDOM en necessita molts. Confiem que els gestors sanitaris es sensibilitzin més amb el tema, no només fent campanyes de màrqueting, sinó fent possible el desenvolupament complet de l'atenció domiciliària.