Objectiu. Analitzar la utilització dels contraceptius orals com a factor de risc de càncer de mama en dones de 35 a 64 anys. Investigar aquesta associació segons subgrups de: raça, edat, història familiar de càncer de mama i altres factors.

Disseny. Estudi multicèntric de casos i controls.

Àmbit. Centres de control i prevenció de malalties d'Atlanta, Detroit, Philadelphia, Los Ángeles i Seattle.

Participants. Van participar-hi dones de 35 a 64 anys. A partir dels diversos registres de càncer, es van identificar 5.982 casos de càncer de mama entre 1994 i 1998, dels quals 4.575 van ser entrevistats. Els controls eren dones que vivien a la mateixa zona geogràfica que les dones dels casos triats, seleccionades aleatòriament, a partir dels dígits del número de telèfon, estratificades segons raça i edat, per tal de poder emparellar-les amb els casos. Entre les 5.956 dones seleccionades com a controls, hi van participar 4.682.

Mesures. Mitjançant entrevista, es va completar un qüestionari estandarditzat que contenia edat, raça, índex de massa corporal, edat de la menarquia, estat en relació amb la menopausa (premenopausa o perimenopausa, menopausa i no classificable), data de la menopausa, edat del primer embaràs a terme, informació detallada sobre la utilització de contraceptius orals (CO) i altres hormones, antecedents familiars de càncer de mama, i en els casos, la data del diagnòstic i de confirmació histològica del càncer.

Resultats. Els casos i els controls presentaven múltiples diferències significatives en relació amb les variables no emparellades durant la selecció de la mostra: edat de la menarquia i la menopausa, índex de massa corporal, edat del primer embaràs i nombre d'embarassos a terme, i història familiar de càncer de mama. El 77 % de casos i el 79 % de controls havien pres CO. El risc relatiu de càncer de mama entre les dones que prenien CO en aquell moment era d'1 [interval de confiança (IC): 95 %; de 0,8 a 1,3] i de 0,9 (IC: 95 %; de 0,8 a gairebé 1) respecte de les que havien pres CO amb anterioritat. Quan es van analitzar múltiples aspectes de la utilització dels CO (alguna vegada, en aquell moment o fa anys; durada, edat del primer ús; interval des del darrer ús i dosi d'estrògens) es va observar una petita evidència de què els CO augmenten el risc de càncer de mama (RCM), ja que alguns intervals de confiança (IC) del risc relatiu no van incloure estrictament la unitat. No es va observar associació entre l'RCM i l'edat d'inici dels contraceptius (2.511 dones els havien iniciat abans dels 20 anys), la durada de la utilització, ni la durada segons el tipus d'estrògens, l'estat en relació amb la menopausa, el temps des de la darrera utilització, l'ús en relació amb l'edat en el primer embaràs a terme i abans del primer embaràs a terme.

Conclusions. Aquest estudi mostra una associació pràcticament nul·la entre l'ús actual o el passat de contraceptius orals i l'augment del risc de càncer de mama en dones de 35 a 64 anys.

Font de finançament. National Institute of Child Health and Humans Development, amb el suport adicional del National Cancer Institute.

Comentari crític. La utilització de CO es va iniciar els anys 60 i des d'aquell moment, milions de dones de tot el món els han utilitzat, amb un balanç àmpliament positiu entre beneficis i risc. Una revisió sistemàtica que va incloure dades individuals de 53.297 dones amb càncer de mama, provinents de 54 estudis epidemiològics duts a terme entre 1976 i 1992 va mostrar que les dones que prenien CO o les que n'havien pres durant els darrers 10 anys, presentaven un increment petit en l'RCM (RR: 1,24; IC: 95 % 1,15 - 1,33)¹.

Aquest treball aporta noves dades sobre l'associació entre la presa de CO i l'RCM, ara que un gran nombre de dones que els van prendre des dels inicis de la seva vida reproductiva han arribat a l'edat en què presenten un RCM més elevat. Un nombre important de participants (1.803 casos i 1.899 controls) havien deixat els CO fa 20 anys o més. Entre les limitacions de l'estudi, els autors mateixos destaquen: la manca de validació de la informació relativa a l'ús de CO (tot i que per minimitzar el biaix de memòria, utilitzen ajudes) i la manca d'informació sobre altres factors de RCM com ara la dieta i les exposicions ambientals (radiacions i productes químics).

La revisió sistemàtica esmentada i aquest estudi mostren resultats coincidents respecte a la manca d'associació entre l'RCM i la durada de l'ús de CO o la dosi d'estrògens d'aquests. D'altra banda, en ambdós estudis, el 33 % de dones amb càncer de mama tenien 55 anys o més en el moment del diagnòstic. Cal destacar però, el fet que aquest estudi mostri un risc relatiu (RR) de càncer de mama de quasi 1, en les dones que prenen actualment CO, comparades amb les que no n'han pres mai. Tampoc s'ha observat associació entre l'ús de CO i l'RCM en les dones amb antecedents familiars de càncer de mama de primer grau, a diferència dels resultats d'un estudi publicat recentment², que mostra un RCM tres vegades superior entre les dones amb aquest antecedent que havien pres CO abans de 1976 (probablement amb dosis elevades d'estrògens i progestàgens).

A l'hora d'establir recomanacions sobre l'ús dels CO, els resultats d'aquest estudi han de ser considerats en el context dels beneficis i altres riscs associats a la seva utilització (especialment els antecedents familiars de càncer de mama), i tenint present l'existència de diferents alternatives a l'ús de CO.

Bibliografia:

1. Collaborative Group on Hormonal Factors in Breast Cancer. Breast cancer and hormonal contraceptives: collaborative reanalysis of individual data on 53 297 women with breast cancer and 100 239 women without breast cancer from 54 epidemiological studies .Lancet. 1996 ;347(9017):1713-27.
   
   

2. Grabrick DM, Hartmann LC, Cerhan JR, Vierkant RA, Therneau TM, Vachon CM, Olson JE, Couch FJ, Anderson KE, Pankratz VS, Sellers TA. Risk of breast cancer with oral contraceptive use in women with a family history of breast cancer .JAMA. 2000;284 (14): 1791-8.
   
   

Revisora
Enriqueta Pujol
SAP Sant Martí