Objectiu. Proposar un mètode que permeti definir el contingent màxim de visites necessàries per poder dur a terme consultes mèdiques de 10 minuts per pacient.

Disseny. Estudi descriptiu transversal.

Emplaçament. Tres centres d'atenció primària de Navarra.

Participants. Usuaris de la consulta mèdica, durant l'any 1999.

Intervenció i mesures. Durant l'any 1999 es van analitzar totes les cites mèdiques enregistrades, es va fer una estimació dels minuts emprats per pacient/any, amb assignació d'un temps establert prèviament segons tipus de consulta. Es va comptabilitzar el temps utilitzat en pacients sense cita prèvia i es va descomptar el dels pacient que no hi acudien, partint d'una estimació basada en el registre sistemàtic de 3 contingents durant 2 mesos.

Es va dur a terme la comparació de mitjanes utilitzant la prova d'Student i l'ANOVA amb el test d'Scheffé. Es va dur a terme l'estimació de contingents màxims, ajustant les càrregues totals de manera que no superessin el 70 % de la tasca assistencial.

Resultats. La càrrega assistencial mèdica és superior a la d'infermeria (36,6 % respecte de 18,8 %).

Hi ha diferències significatives entre els centres quant a l'edat dels usuaris (39,7 ± 21,6), aquesta variable és la que explica el 86,1 % de la variabilitat de la càrrega assistencial (un 84 % en nens i un 93,5 % en adults).

Segons el percentatge d'individus = de 65 anys els contingents màxims serien en el grup de població més jove (un 6,9 % d'individus = de 65 anys) de 2.036; mentre que en els centres amb població més envellida (34,4 % individus = 65 anys) seria de 1.552.

Conclusions. L'edat explica en gran mesura la variabilitat de la càrrega assistencial i permet estimar el contingent màxim de pacients per garantir un temps mínim per consulta.

Font de finançament. No hi consta.

Comentari crític. En la nostra realitat actual, en què cada dia està més de moda la gestió clínica i els models que cal seguir; ens trobem amb què els sistemes de case mix només són capaços d'explicar el 60 % de la variabilitat de consultes que fa un pacient.

Aquest estudi presenta una eina més, que estima la càrrega assistencial mèdica per pacient tenint en compte l'edat; cosa que demostra a priori que és aquesta variable la més important a l'hora de calcular els contingents màxims. També exposa la viabilitat de fer consultes mèdiques de 10 minuts per pacient.

Com diuen els autors mateixos "presenta una metodologia innovadora, vàlida, fiable i senzilla, que explica la càrrega assistencial que genera una població".

En aquest moment precís, en què es demana l'augment de temps per visita mèdica, s'hauria de considerar la possibilitat de presentar dades com les que recullen els autors de l'article. Seria molt interessant dur a terme un estudi igual amb la nostra població i demostrar la viabilitat del projecte.