Objectiu. Explorar l'eficàcia i la seguretat del tractament tòpic de manteniment amb propionat de fluticasona (PF) en la dermatitis atòpica.

Disseny. Estudi randomitzat, doblement cec, grup paral·lel, 20 setmanes de durada.

Emplaçament. 39 consultoris de dermatologia de 6 països europeus diferents, entre gener de 1998 i juliol de 1999.

Participants. Pacients entre 12 i 65 anys, en fase aguda d'una dermatitis atòpica moderada o severa: índex ³ 4 (mesurat en una escala de 0 a 3 per eritemes, edemes i excoriacions). Es van excloure els pacients que rebien altres medicacions o aquells que tenien contraindicacions per al tractament amb corticoides.

Intervenció i mesures. Els pacients, un cop acceptaven participar, se'ls randomitzava en 4 grups segons s'apliqués PF 0,05 % en crema; PF 0,005 % en ungüent, 1 o 2 cops per dia segons gravetat, durant 4 setmanes. Els que controlaven la malaltia (índex £ 1) continuaven dins l'estudi en la fase de manteniment durant 16 setmanes, en què eren assignats aleatòriament en els grups: emol·lients + PF, 2 cops per setmana (la mateixa formulació que havien rebut en la primera fase) sobre les zones habitualment afectades; o en el grup amb emol·lients + placebo. La variable mesurada va ser el temps de recaiguda i els efectes secundaris.

Resultats. Es van incloure 376 pacients (95 en el grup PF crema, 1 cop/dia; 91 en PF crema, 2 cops/dia; 100 en PF ungüent, 1 cop/dia; i 90 en PF ungüent, 2 cops/dia). 295 van controlar el brot i van entrar en la fase de manteniment, sense diferències de resposta segons l'excipient, ni segons la posologia.

Després de 16 setmanes, 133 no van recaure (87 en el grup PF + emol·lient i 46 en emol·lient sol), 135 van recaure (40 en el grup PF+ emol·lient i 95 en emol·lient sol) i 27 es van excloure. La mitjana de temps de la recaiguda va ser de 6,1 setmanes en el grup amb emol·lient sol i més de 16 setmanes (durada de l'estudi) en el grup tractat amb PF, amb diferències significatives a favor de la formulació en crema. No es van trobar diferències significatives quant als efectes secundaris. Els més freqüents són: infeccions locals, telangièctasis i exacerbació asmàtica.

Conclusions. Després de l'estabilització de la dermatitis atòpica, l'addició de PF a emol·lients, 2 cops per setmana, disminueix el risc de recaigudes sense un increment dels efectes secundaris. Segons sembla, la formulació en crema aportaria avantatges respecte de la resta.

Conflicte d'interessos. Un dels autors treballava a GlaxoSmith Kline.

Comentari crític. La dermatitis atòpica és una patologia molt prevalent en nens (1 - 10 %) però no hem d'oblidar que també es dóna en adults. La seva etiopatogènia és desconeguda i es localitza principalment a cara, engonals, solcs cubital i popliti i zones d'extensió d'extremitats. Té un curs crònic amb exacerbacions la causa de les quals no és prou clara. No hi ha gaires estudis ni evidències sobre el seu maneig a llarg termini. La major part dels professionals acostumen a decantar-se per una de les estratègies següents: inici amb corticoides tòpics potents fins a la millora, seguit de tractament de manteniment amb corticoides de baixa potència (amb el risc d'efectes secundaris que comporta) o inici amb teràpia curta de corticoides potents seguit d'un manteniment amb emol·lients (moltes vegades amb una eficàcia baixa).

El propionat de fluticasona és un corticoide tòpic d'alta potència, relativament nou, amb una taxa d'efectes secundaris petita a causa de la seva absorció sistèmica baixa i del seu metabolisme ràpid, que el farien adequat per a tractaments a llarg termini com el d'aquest estudi.