Objectius. Revisar la literatura existent sobre consentiment, implicació, participació i autorització del pacient en l'educació mèdica i clínica. Basant-nos en la metodologia de grups focals cal discutir sobre tres punts:

a) què es pot fer perquè hi hagi un sentiment positiu sobre la participació del públic en l'aprenentatge dels estudiants, respectant l'autonomia del pacient.

b) quina seria la bona pràctica a l'hora de donar informació i obtenir el consentiment.

c) com puc, personalment o des de la meva organització, contribuir efectivament a l'aprenentatge dels estudiants i quines barreres s'hi interposen.

Disseny. Revisió sistemàtica de la literatura i dels grups focals formats per clínics, educadors i pacients o els seus advocats.

Resum. Des del punt de vista del pacient sembla que aquest veu de forma positiva la participació en l'educació mèdica. Un dels estudis revisats mostra que els pacients veuen el seu paper com el d'experts, d'exemples en la seva malaltia, i com a facilitadors del desenvolupament d'eines i actituds dels professionals. Els guanys que perceben són: aprenen més de la malaltia, senten una satisfacció personal i reben "regals", com és la gratitud personal.

La principal barrera que tenen els malalts a l'hora de participar en l'aprenentatge és l'existència d'una mala experiència prèvia. En aquest sentit, la majoria de pacients tenien un sentiment negatiu si abans d'iniciar l'aprenentatge no se'ls demanava el consentiment. L'altra barrera era la preocupació per la confidencialitat.

El grup de treball va consensuar que calia obtenir un consentiment previ al contacte amb els estudiants. En la majoria de situacions, s'acceptava com a adequat el consentiment oral. El consentiment escrit es reservaria per aquelles situacions que impliquessin un contacte físic o algun risc o molèstia. Aquest consentiment cal que es demani sense la presència dels estudiants i es confirmi quan aquests estiguin presents.

La comunicació era identificada pel grup de treball com una part important per tal de millorar les experiències dels pacients.

Es van identificar alguns factors:

a) informar de manera suficient i entenedora.

b) buscar oportunitats per comunicar.

c) preguntar pel consentiment.

d) valorar la retroacció (feedback).

e) tenir una actitud oberta i accessible des de la persona que té el poder (el tutor).

Conclusions. L'evidència suggereix que els pacients continuen estant disposats a prendre part en l'educació mèdica, si són tractats amb respecte. El grup de treball va identificar com a parts importants d'una pràctica clínica bona, una comunicació adequada i un consentiment informat previ.

Conflicte d'interessos. Cap de declarat.

Comentari crític. Els pacients constitueixen un dels eixos bàsics en l'aprenentatge de tots els professionals mèdics. La seva experiència personal i el coneixement de la malaltia són dos dels aspectes que consideren importants en l'aprenentatge dels estudiants¹. La participació dels pacients en l'educació mèdica implica aspectes ètics i legals², malgrat això, l'actuació més assenyada, davant un acte mèdic en presència d'estudiants o d'altre personal mèdic, és demanar permís al pacient abans de fer-lo. Exigir un consentiment informat escrit és, segons el meu parer, legalitzar excessivament la praxi mèdica.

El més important és una de les conclusions finals de l'article, la que diu que al pacient cal que se'l tracti amb respecte. El mateix respecte, o més, que ens agradaria obtenir si nosaltres estiguéssim en aquella situació. És, en definitiva, ficar-se a la pell de l'altre.

Bibliografia:

1. Jackson A, Blaxter L, Lewando-Hundt G. Participating in medical education: views of patients and carers living in deprived communities . Med Educ 2003; 37:532-8.
   
   

2. Sayer M, , Bowman D, Evans D, Weisser A, Wood D. Use of patients in professional medical examinations: current UK practice and the ethicolegal implications for medical education . BMJ 2002;324:404-7.
   
   

Revisor
Quintí Foguet
EAP Camprodon