Objectius. Analitzar els avantatges i els inconvenients de les proves de cribratge relacionades amb el diagnòstic de les demències.

Emplaçament. Es revisen les bases de dades següents: MEDLINE, PsycINFO, EMBASE, the Cochrane Library. Es limita la cerca a tots els articles publicats en anglès des de l'1 de gener de 1994 a l'1 de setembre de 2002.

Selecció de les dades. Per al recull de la informació necessària s'utilitza un qüestionari dut a terme pels autors mateixos i validat pels experts en el tema. Aquest qüestionari consta de vuit preguntes clau que tracten, des de l'evidència de la detecció precoç fins al tractament de la malaltia.

Resultats.

1. Diagnòstic precoç: En la majoria d'estudis revisats no es diagnostica precoçment la demència senil en la població major de 65 anys, més del 50 % dels casos queden sense diagnosticar. Si volem afinar més, segons un estudi, el 76,8 % de demències lleus, el 71,4 % de moderades i el 20 % de les severes no han estat detectades prèviament.
   
   

2. Validesa de les proves de cribratge: Per valorar el deteriorament cognitiu hi ha múltiples tests, amb una sensibilitat i especificitat del 90 % i un valor predictiu positiu (VPP) <- 50 %. Per si mateixos no són instruments diagnòstics però sí que són orientatius en la detecció del deteriorament lleu o moderat. S'utilitzen, juntament, amb els criteris diagnòstics del Manual diagnòstic de l'Associació Americana de Psiquiatria (DSM-IV).
   
   

3. Efectivitat del tractament farmacològic, demències lleus o moderades: Després de 6 a 12 mesos de tractament amb anticolinesteràsics es produeix una millora significativa del deteriorament cognitiu, encara que un 20 % dels pacients van haver d'abandonar el tractament pels seus efectes secundaris.
   Altres estudis sobre tractaments amb ginkgo (Ginkgo biloba), vitamina E, selegilina, estrògens no presenten evidència clínica dels seus beneficis.
   En les demències vasculars es demostra l'eficàcia del tractament de la hipertensió arterial (HTA). Fàrmacs com l'aspirina, la nimodipina i els neurolèptics o antidepressius no manifesten evidència científica.
   
   

4. Mesures no farmacològiques i intervencions planificadores: no existeix evidència científica de millora en el tractament precoç del deteriorament cognitiu, que presenta un augment d'ansietat en un 50 % dels casos.

Conclusions. La prevalença de les demències augmenta ràpidament en la població d'entre 70 i 80 anys d'edat; afectant entre el 25 % i el 47 % de la població major de 85 anys.

Les proves de cribratge poden detectar precoçment un deteriorament cognitiu, però no poden diagnosticar una demència per si mateixes. Els individus amb un Alzheimer moderat presenten una millora del seu deteriorament cognitiu quan segueixen un tractament amb anticoli-nesteràsics; així i tot, el tractament de la demència té un futur incert.

Conflicte d'interessos. RTI - University of North Carolina.

Comentari crític. Les demències són un dels problemes d'impacte sociosanitari major en la qualitat de vida de l'ancià i la seva família. Són una font important de morbiditat i incapacitat funcional en els països desenvolupats. La cura d'aquests pacients suposa una càrrega psicosocial important. A Espanya, la prevalença de les demències se situa al voltant del 5 - 10 % en la població > 65 anys, sent l'Alzheimer la més freqüent (48 %), seguida de les demències vasculars.

Les proves de cribratge tenen com a objectiu identificar el dèficit cognitiu per poder iniciar-ne precoçment el tractament, però no queda demostrada la capacitat diagnòstica dels tests, sinó, únicament, l'orientativa. La presència d'un test positiu serà l'inici per a la confirmació posterior de la demència.

No queda clara la utilitat dels tests diagnòstics de demència fins al punt de justificar els inconvenients, costos i possibles prejudicis d'un cribratge no selectiu de la població. Actualment, no hi ha evidència científica suficient per recomanar el cribratge sistemàtic de la població asimptomàtica. Es recomana la realització del cribratge per augmentar l'estat d'alerta del professional i avaluar els possibles canvis per garantir el seguiment del pacient¹.

Davant nostre s'obre un camp d'investigació important, en què treballar fins a esgotar-nos. Cal que algú ens motivi a investigar? Segons dades de l'ONU s'estima que l'any 2050, el 21 % de la població mundial tindrà més de 60 anys, xifra que triplicarà l'actual². L'objectiu de l'atenció sanitària a la gent gran és retardar l'aparició del deteriorament cognitiu i millorar-ne el tractament per augmentar la qualitat de vida d'aquesta població i afegir-li vida als anys.

Bibliografia:

1. C. De Alba , Gorroñogoitia A, Litago C, Luque A et al. Actividades preventivas en los ancianos. Aten Primaria 2001; Vol 28. Supl 2. Noviembre: 165- 168.
   
   

2. United Nation Popular División. Versión electrónica en: http://www.un.org/esa/population/unpop.htm
   
   

Revisora
Maria Josep López
EAP Ca N'Oriac