Objectiu. Avaluar l'eficàcia d'un programa d'enfortiment amb exercicis isomètrics intensius i d'un programa més suau de resistència de la musculatura del coll en dones amb cervicàlgia crònica inespecífica.

Disseny. Assaig clínic randomitzat, de simple cec, amb un seguiment de 12 mesos i dut a terme entre els mesos de febrer de 2000 i març de 2002.

Emplaçament. Reclutament a l'entorn ocupacional (que és similar al de les nostres mútues laborals) a Finlàndia.

Participants. 180 dones, oficinistes, amb edats compreses entre els 25 i els 53 anys i amb cervicàlgia crònica inespecífica.

Intervenció. Les pacients van ser assignades aleatòriament a un dels dos grups d'exercici físic o de control. El programa de resistència incloïa exercicis dinàmics de coll (p.e. elevació del cap des de posicions en decúbit), mentre que el programa d'exercicis d'enfortiment intensiu incloïa exercicis de reforç amb bandes elàstiques. Es van fer de tres a cinc sessions setmanals de 45 minuts per sessió. Als tres grups se'ls recomanava fer exercici aeròbic de forma regular.

Mesures de resultats. Les variables principals de l'estudi van ser el dolor cervical mesurat amb l'Escala visual analògica (EVA) i la discapacitat mesurada per dos índexs específics.

Resultats. Després de 12 mesos de seguiment, tant el dolor com la incapacitat van disminuir de forma significativa en ambdós grups de tractament, respecte al grup de control (p < 0,001). La disminució mitjana del dolor va ser de 16 mm al grup de control (IC: entre -22 i -9); de 35 mm en el grup de resistència (IC: entre -42 i -28) i de 40 mm en el grup d'enfortiment isomètric intensiu (IC: entre -48 i -32).

Conclusions. Tant els exercicis de resistència com els d'enfortiment intensiu són efectius per reduir el dolor i la incapacitat en dones amb cervicàlgia crònica inespecífica.

Conflicte d'interessos. No hi consta.

Finançament de l'estudi. Pública (Social Insurance Institucion, Helsinki, Finland).

Comentari crític. La cervicàlgia és un motiu de consulta freqüent a l'atenció primària. Algunes dades epidemiològiques recollides a l'article mateix posen de manifest la importància d'aquesta entitat: en un treball dut a terme al Canadà, el 54 % de la població general mencionava haver patit cervicàlgia en els darrers 6 mesos; a Finlàndia, on s'ha fet aquest estudi, el 7 % de les dones i el 5 % dels homes pateix cervicàlgia crònica. Igual que succeeix amb la lumbàlgia, la causa més freqüent del dolor cervical crònic és desconeguda, per això, els experts recomanen utilitzar el terme de cervicàlgia crònica inespecífica.

Aquest treball avalua l'eficàcia d'una teràpia física activa i específica en dones amb cervicàlgia crònica inespecífica. El reclutament es du a terme a entitats semblants a les nostres mútues laborals i, entre els criteris d'inclusió, hi destaquen dos: el primer, és que les treballadores tinguin un contracte estable de treball i, en segon lloc, que estiguin motivades per continuar treballant.

Aquestes dues condicions suposen un biaix de selecció, afegit al de l'entorn del reclutament, respecte a la població general de dones (almenys al nostre país). Per la resta, el disseny és impecable: els dos grups són homogenis, el procés d'aleatorietat es descriu detalladament, les pèrdues al llarg del seguiment són mínimes i l'anàlisi es fa segons la intenció de tractament.

Quant als resultats, són homogenis i, tant el dolor mesurat per EVA com la incapacitat mesurada amb dos índexs específics, mostren una millora superior en els dos grups de tractament que en el de control. Les variables secundàries es comporten, igualment, de forma homogènia. No es van trobar diferències significatives entre ambdós grups de tractament.

Aquest estudi aporta una evidència sòlida sobre l'eficàcia d'un programa d'exercicis específics, de llarga durada i supervisat per personal entrenat, en dones amb cervicàlgia crònica inespecífica motivades per fer teràpia física. Seria desitjable dur a terme estudis similars, de base poblacional, amb programes aplicables a l'àmbit domiciliari, que no requereixin una supervisió específica. En cas contrari, els nostres centres de rehabilitació continuaran tant col·lapsats com en l'actualitat.