Objectiu. Determinar la utilitat diagnòstica del test del xiuxiueig (TX) en el diagnòstic de la hipoacúsia en nens i adults.

Disseny. Revisió sistemàtica.

Fonts de dades. Medline, Embase, Science Citation Index (fins a juny de 2002). Es va contactar amb autors d'articles per tal de recuperar treballs no publicats. No es va fer cap restricció per idioma.

Criteris d'inclusió:

1. estudis transversals.

2. la prova d'estudi havia de ser el TX i l'estàndard de referència, l'audiometria.

3. l'audiometria havia de haver-se fet en almenys el 80 % dels participants.

4. els estudis proporcionaven la sensibilitat i l'especificitat o almenys les dades per calcular-les.

Valoració de la qualitat metodològica: es va valorar si el mètode de reclutament de participants era consecutiu o aleatori; si la comparació entre el TX i l'audiometria va ser independent i cega; si la descripció del TX podria permetre'n la replicació; i si va existir almenys un 80 % de verificacions amb el test de referència (audiometria).

Resultats principals. Es van incloure en la revisió vuit articles. Quatre corresponents a adults (≥17 anys, 290 participants) i quatre a nens (< 17 anys, 716 participants).

Els resultats no van ser agrupats. La validesa metodològica dels estudis fets en població pediàtrica va ser inferior en comparació amb els efectuats en adults.

TX en adults. La prevalença d'hipoacúsia va oscil·lar entre 26 % i 61 %. La sensibilitat va oscil·lar entre 90 % -100 % i l'especificitat entre 80 % - 87 %. El quocient de probabilitat + va variar entre 4,6 i 7,7. El quocient de probabilitat - va ser proper a zero.

TX en nens. L'edat d'aquests va oscil·lar entre 3 i 12 anys. La prevalença d'hipoacúsia va oscil·lar entre 9 % i 31 %. Els estudis van ser heterogenis quant a la realització de la tècnica del TX i el llindar utilitzat en l'audiometria per diagnosticar hipoacúsia (entre 20 dB i 35 dB, segons els autors). Sensibilitat: 80 % - 96 %; especificitat: 90 % - 98 %; quocient de probabilitat +: 9,1 - 38,1; quocient de probabilitat -: 0,04 - 0,21.

Conclusions. El TX és una prova simple i precisa per detectar hipoacúsia. La tècnica per dur a terme aquesta prova ha de ser uniformitzada per tal d'optimitzar-ne la sensibilitat, particularment en població infantil.

Conflicte d'interessos. No declarat.

Comentari crític. Aquesta revisió presenta algunes limitacions de tipus metodològic. L'heterogeneïtat dels diferents estudis quant a emplaçament, la forma de dur a terme el TX o el nivell a partir del qual es va considerar patològica l'audiometria va fer aconsellable no procedir a una combinació dels resultats dels estudis individuals.

Els resultats d'aquesta revisió són de gran interès per als pediatres que treballen en atenció primària. La possibilitat de fer un cribratge objectiu de l'audició en els centres d'atenció primària, mitjançant audiometria, està a l'abast de molt pocs i, a més, és una prova que només es pot aplicar en nens grans.

El TX és una eina que únicament requereix un senzill aprenentatge. A pesar de l'heterogeneïtat interestudis, els quocients de probabilitat + de cadascun d'ells són d'una magnitud suficient com per poder confirmar la presència de la hipoacúsia. De la mateixa manera, els quocients de probabilitat-, propers al valor zero, permetrien descartar-la gairebé amb tota seguretat. D'aquesta forma, el TX es presenta com una eina útil per al cribratge universal de la hipoacúsia en població major de tres anys d'edat.

Com refereixen els autors d'aquesta revisió, seria interessant efectuar un estudi que avalués la utilitat diagnòstica del TX en l'àmbit de l'atenció primària. Els treballs efectuats en població pediàtrica es van dur a terme en hospitals, centres audiològics i, un d'ells, en una classe escolar. És important disposar de dades procedents de l'àmbit comunitari per poder tenir una idea molt més exacta de l'autèntica utilitat d'aquesta senzilla prova de cribratge en atenció primària