Objectiu. Determinar l'efectivitat dels programes de cribratge dels bevedors excessius i les intervencions breus a l'atenció primària.

Selecció de dades. Es cerquen assaigs clínics a les bases de dades: Medline, Embase, Psycinfo, Cochran i ETOH. Les paraules i frases emprades per a la cerca estan relacionades amb alcoholisme (drinking behaviour, …), el tipus d'intervenció (educational, attitudes, prevention, advine, live stile, …), l'àmbit (l'atenció primària) i la metodologia (assaig clínic, randomitzat, emmascarat, …). Criteris d'inclusió dels articles:

1. estudis centrats en bevedors excessius i de risc;

2. amb mètode de cribratge per a la detecció de casos i posterior intervenció de deu a quinze minuts de durada en consultes d'atenció primària;

3. estudis randomitzats, amb grups de control sense intervenció o intervenció mínima,

4. amb una variable de resultat clínicament significativa i expressió del nombre de persones cribrades per obtenir la mostra de l'estudi.

S'hi inclouen 20 estudis.

Valoració dels articles. De cada article inclòs es valora la validesa interna. S'avaluen els biaixos de selecció, d'execució, de desgast i de detecció.

La validesa externa s'avalua mitjançant el model de Feinstein que classifica en cinc categories els individus que intervenen en l'estudi en funció de les pèrdues: individus que no es poden sotmetre a cribratge, individus perduts per causes poc especificades o desconegudes, individus no accessibles (per problemes amb les dades de filiació, persones que es desplacen, o que canvien de telèfon), individus que no compleixen els criteris d'inclusió i, finalment, individus que refusen participar en les intervencions després d'haver estat cribrats.

Els resultats valorats dels articles són: la reducció absoluta del risc (RAR), la diferència de proporció entre el grup d'intervenció i el control dels individus que beuen per sota dels llindars de risc, el nombre de pacients que cal tractar, number needed to treat (NNT) i l'efecte del cribratge (el producte entre la RAR i la prevalença del problema en la població cribrada).

A gairebé tots els treballs seleccionats hi una proporció molt elevada d'individus que refusen participar-hi abans del cribratge. També hi ha moltes pèrdues després del cribratge per dificultats en el seguiment.

L'emmascarament de tots els estudis inclosos no és complet.

Resultat principal. La reducció absoluta del risc és del 10,5 % (IC: 95 %; 7,1 % - 13,9 %). L'NNT, ajuntant tots els estudis és de 10 (de 7 a 14). La prevalença de cribratges positius en el conjunt de tots els estudis és del 9 % (bevedors excessius i de risc), dels quals, el 2,5 %, finalment, es sotmetria a la intervenció. L'efecte del cribratge és de 2,6 pacients de cada 1.000 cribrats. És a dir, necessitem cribrar 1.000 pacients per aconseguir que 2 o 3 pacients redueixin el consum al final del període d'estudi. De 1.000 pacients sotmesos al cribratge, 90 resultarien positius, d'aquests, 25 serien aptes per rebre consell sobre reducció del consum, entre els quals només dos o tres haurien reduït el consum per sota dels nivells de risc als 12 mesos.

Conclusions. El cribratge comporta una càrrega de feina important, i només dues o tres persones es beneficiaran del consell després d'haver-lo donat a 1.000 persones. Potser s'ha d'aprofundir en les eines d'entrevista que motiven els canvis en els nostres clients-pacients.

Un efecte addicional del cribratge és el diagnòstic de dependència de l'alcohol fet pel metge de família, amb la qual cosa, potser fracassarà el consell breu, però es detectarà la necessitat d'atenció especialitzada.

El cribratge del consum d'alcohol ha de competir amb la resta d'activitats preventives que es recomanen a les guies, i que poden ocupar bona part del temps d'assistència del metge de família.

Hi ha moltes fonts de biaixos i totes tendeixen a sobreestimar l'efecte del cribratge, sobretot la impossibilitat d'emmascarament i el fet que els consums es mesuren a partir del que ens refereix el pacient.

Conflicte d'interessos. No declarat.

Comentari crític. El cribratge sistemàtic del consum d'alcohol i el consell mèdic (fent servir de 10 a 15 minuts) són una activitat preventiva eficaç. La seva efectivitat està compromesa per la càrrega de treball que suposa per als professionals i la sensació de manca de resultats.

Amb les dades aportades per aquesta metaanàlisi, hem de pensar que el cribratge del consum d'alcohol té poques possibilitats davant d'altres activitats preventives ofertes a la població, i amb les eines d'entrevista que podem fer servir a les nostres consultes, és acceptable la detecció oportunista del consum excessiu d'alcohol a partir dels problemes que hi estan relacionats.

Preguntar les persones que cerquen la nostra atenció sobre el seu consum d'alcohol, sent curosos en el respecte a la seva intimitat i centrant l'entrevista en el pacient, pot no tenir cap efecte secundari en la relació assistencial i sí que pot augmentar el coneixement que tenim a priori dels nostres pacients. Molts pacients poden percebre-ho com una atenció més i sentir que el seu metge els coneix millor. Cal esperar, doncs, que futurs treballs sobre eines de l'entrevista, augmentin l'eficàcia de la intervenció i s'incrementi d'aquesta manera, l'efecte del cribratge. Potser també caldrà focalitzar el cribratge en els segments d'edat de la població amb més prevalença de consum d'alcohol, per augmentar-ne l'efecte.

Per això, calen estudis locals sobre la distribució del consum d'alcohol en els diferents grups poblacionals (i, per poder fer-ho, s'ha de preguntar sobre el consum d'alcohol).

Per altra banda, des de l'enfocament comunitari de la nostra pràctica, necessitem conèixer el consum de begudes alcohòliques de la nostra població per a l'elaboració de l'examen preliminar. Són útils les intervencions educatives d'enfocament comunitari per afavorir els canvis dels estils de vida.