Fonament. Hi ha escassos qüestionaris de cribratge de depressió adequadament validats en llengua castellana¹. Amb l'objectiu de reduir els problemes creats per la fatiga i la pèrdua d'atenció que presenten les persones de més edat en sotmetre-les a un qüestionari llarg (30 ítems), els mateixos autors (Yesavage) de la Geriatric Depression Scale (GDS) han creat una versió abreujada de 15 ítems².

Objectiu. Adaptar i validar en castellà la versió original anglesa del GDS abreujat per ser utilitzada en el cribratge de la depressió en majors de 65 anys.

Disseny. Estudi prospectiu per validar un qüestionari, per valorar-ne l'adaptació transcultural i lingüística, la fiabilitat intraobservador i interobservador, i la validesa del diagnòstic de depressió del nou model, tot comparant-lo amb un estàndard d'or.

Emplaçament. Consultes del Centre de Salut d'Azahara (Còrdova).

Intervenció i mesures. Es van recollir 249 qüestionaris vàlids (sobre 280) de persones majors de 65 anys (mitjana d'edat de 74 anys) reclutats de forma aleatòria en acudir a les consultes i amb independència de la patologia de base, excepte en aquells que no poguessin respondre el qüestionari. Hi va participar un 67 % de persones del sexe femení i un 65 % de persones analfabetes o sense estudis.

L'estudi de validació s'ha dut a terme en tres etapes. En la primera es va traduir i adaptar el qüestionari al castellà. En la segona el professional va aplicar el qüestionari de forma individual i en la tercera un investigador va fer, de forma cega, una entrevista semiestructurada per tal de determinar símptomes de depressió segons els criteris establerts a la CIE-10. En aquesta fase també es va dur a terme una avaluació de l'estat cognitiu i es van emplenar els qüestionaris de Montgomery-Asberg, Pfeiffer-VE, MEC, IQCODE-VE i la part de valoració d'activitats de la vida diària. El resultat final d'aquesta darrera exploració es va considerar l'estàndard d'or del diagnòstic de depressió i ha estat la referència per al càlcul de la sensibilitat, l'especificitat i les raons de màxima versemblança per a un resultat positiu i negatiu del test.

Resultat principal. La fiabilitat intraobservador ha estat de 0,95 i la interobservador de 0,65, amb una consistència interna de 0,99. S'ha obtingut una àrea sota la corba de 0,835. La sensibilitat aconseguida ha estat del 81,1 % i l'especificitat del 76,6 % per un punt de tall de 5 o més punts (sobre un màxim de 15).

Conclusions. Els paràmetres de fiabilitat i validesa per a la versió adaptada han resultat acceptables i similars als del qüestionari original. Es recomana utilitzar un punt de tall de 5 o més, per considerar la possible existència de depressió.

Font de finançament. No hi consta.

Comentari crític. És un estudi de realització correcta, però cal valorar si és suficient que la validació d'un qüestionari de morbiditat psiquiàtrica s'hagi dut a terme en un sol centre de salut, provat en població demandant i que, posteriorment, sigui aplicable a l'univers de parla castellana, per altra banda tan heterogeni. El qüestionari va ser administrat pel personal del centre, mentre que el disseny original anglès preveu que sigui autoadministrat. Els autors justifiquen la decisió per l'elevat percentatge de participants analfabets o sense estudis. La pregunta número 3 ("¿siente que su vida está vacia?") és la que presenta major àrea sota la corba quant a sensibilitat del diagnòstic de depressió i s'apunta com a estudi de futur per establir una "escala de depressió ultracurta".

De l'estudi també es desprèn que la validesa dels resultats en pacients amb algun grau de deteriorament cognitiu difereix de la dels resultats observats en aquells en què aquest està preservat. En la nostra opinió caldria avaluar primer aquesta funció i posteriorment aplicar el qüestionari en aquells pacients amb un estat cognitiu acceptable.

La validació d'aquesta escala ens permet utilitzar-la tenint en compte l'escassetat de temps de què es disposa en el nostre àmbit per abordar la depressió en l'ancià. Cal tenir present -com diuen els autors- que els instruments d'avaluació psiquiàtrica poden ajudar a identificar casos de depressió, però en cap cas han de substituir el judici del clínic.

Bibliografia.

1. Izal M, Montorio I. Adaptación en nuestro medio de la Escala de Depresión Geriátrica en distintos subgrupos: residentes en la comunidad y asistentes a hospitales de día. Rev Gerontol 1996;6:329-37.
   
   

2. Sheikh JL, Yesavage JA: Geriatric depression Scale (GDS). Recent evidence and development of a shorter version. Clin Gerontol 1986;5:165-72.

Revisor
Josep Toll
EAP Jaume Soler