Objectiu. Comparar l'efectivitat d'una dieta amb reducció de la càrrega glucèmica amb la d'una d'hipocalòrica i amb reducció de greixos convencional en la reducció de l'índex de massa corporal (IMC) i en la prevenció de la resistència insulínica. La reducció de la càrrega glucèmica es va aconseguir afavorint els aliments amb un índex glucèmic baix.

Disseny. Assaig amb casos-control, de 6 mesos d'intervenció i de 6 de seguiment. Les variables principals recollides són: IMC, composició corporal i resistència insulínica, tots mesurats a l'inici de l'estudi, als 6 mesos i a l'any.

Als participants del grup experimental se'ls va instruir perquè la seva dieta inclogués aliments amb un índex glucèmic baix, sense restricció energètica i se'ls va aconsellar que en mengessin sense cap limitació. L'energia de la dieta es va repartir entre 45 - 50 % d'hidrats de carboni (HC) i 30 - 35 % de greixos. Als participants del grup de control, se'ls va recomanar una dieta convencional amb restricció calòrica (250 - 500 cal/d) i disminució de la ingesta de greix, amb un repartiment de les calories de 55 - 60 % d'HC i de 25 - 30 % de greixos. A tots dos grups se'ls va proporcionar consell sobre activitat física, informació personalitzada de la dieta i conceptes sobre nutrició i suport amb visites regulars.

La resistència insulínica es va mesurar mitjançant el model d'homeòstasi (insulina en dejú x glucèmia en dejú / 22,5).

Participants. 16 obesos entre 13 i 21 anys.

Resultat principal. 14 subjectes van acabar l'estudi (7 a cada grup). No hi havia diferències significatives entre tots dos grups inicialment, quant a les característiques de la ingesta (calç, percentatge de greix, HC i proteïnes o fibra). En ambdós grups, la dieta va ser seguida correctament, això suposà una reducció significativa de, respectivament, la càrrega glucèmica i la ingesta de greix.

L'IMC va davallar als 6 mesos en el grup experimental, encara que no de forma significativa, mentre que era igual en el grup de control. Als 12 mesos es va observar una davallada significativa en el grup experimental, mentre que en el grup de control hi va haver un increment. Igualment, respecte a la composició corporal. No va haver-hi recuperació del pes en el grup experimental, que va mostrar una major acceptació de la dieta, i la va conservar, fins i tot, després de la finalització dels 6 mesos de la intervenció.

Mitjançant l'anàlisi de regressió lineal es va establir que el canvi en la càrrega glucèmica era un fort predictor del canvi de la composició corporal.

La resistència insulínica es va incrementar de forma significativa en el grup de control, segurament a causa de l'evolució natural durant la pubertat. En el grup experimental no es van patir canvis, i la diferència va ser significativa en ajustar-la per l'IMC.

Cap resultat es va modificar en incloure a l'anàlisi els subjectes perduts.

Conclusions. Una dieta amb càrrega glucèmica baixa és millor que una dieta hipocalòrica convencional:

Font de finançament. Beques del National Institutes of Health.

Comentari crític. L'obesitat en adolescents és un dels principals problemes sanitaris que tenim en l'actualitat i que tindrem en el futur. Aquest problema està associat a determinats estils de vida marcats per un excés en la ingesta i poca activitat física. És, doncs, urgent que les institucions sanitàries i tota la societat facin un esforç per millorar l'assistència i la prevenció d'aquest problema.

Un dels temes més debatuts i controvertits és la dieta. Hi ha molta confusió sobre com i què s'ha de menjar, amb opinions molt diverses sobre si s'han de separar aliments o no, s'han de prohibir o restringir diferents menjars, s'han de disminuir o augmentar els greixos o els sucres. A aquesta confusió inicial, hi hem d'afegir la dificultat d'establir estratègies eficaces i hàbits d'ingesta que siguin saludables, adaptats i es mantinguin en el temps. L'estudi sobre aquestes qüestions és prioritari i, per això, aquest article és interessant. Encara que la mostra és petita, els seus resultats donen suport a un tipus determinat de dieta i en mostren l'eficàcia i, el que és més important, la seva continuïtat en el temps. S'hauria de fer un estudi de seguiment més llarg per veure que no hi ha repercussions posteriors sobre el metabolisme i el manteniment dels efectes beneficiosos. Igualment, s'hauria de fer en diferents grups d'edat per comprovar l'eficàcia de la dieta.

L'atenció primària ha de ser el lloc privilegiat per fer aquest tipus d'investigació, per la facilitat d'accés dels pacients i la capacitat de seguiment dels professionals. Però, per això, cal tenir temps i eines d'educació sanitària i d'investigació (formació, temps, sistemes de recollida d'informació) que, malauradament, no solen estar disponibles per als nostres sobrecarregats professionals. Hem d'afegir a les dificultats abans esmentades, la poca utilització dels serveis sanitaris de la població diana d'aquest estudi, els adolescents, que, per a aquest problema sanitari, solen buscar solucions en altres àmbits, no sempre ben orientats, cosa que evidencia la insuficiència del sistema sanitari.