Objectiu. Determinar la sensibilitat i l'especificitat dels equips de diagnòstic ràpid NOW-ICT per al diagnòstic de paludisme per Plasmodium falciparum i Plasmodium vivax o altres en relació amb dues tècniques considerades els estàndards d'or (gold standard): la reacció de la cadena de la polimerasa (PCR) i la gota grossa + extensió.

Disseny. Estudi observacional d'avaluació de proves complementàries.

Emplaçament. Institut de Ciències Mèdiques (àmbit hospitalari), Toronto, Canadà.

Participants. 256 viatgers autòctons o immigrants que retornaven d'un país endèmic de paludisme i presentaven febre com a símptoma guia.

Intervenció i mesures. Avaluació d'una mostra de sang, obtinguda en la mateixa extracció, de tots els pacients estudiats. Cadascuna de les tres tècniques diagnòstiques es fonamenta en mètodes diferents: NOW-ICT detecta antígens mitjançant l'ús d'anticossos fixats a la preparació, PCR detecta i amplifica material genètic del paràsit i la microscòpia òptica localitza els microorganismes. La comparació de l'equip ràpid amb les altres dues tècniques per detectar la sensibilitat i l'especificitat, àmpliament conegudes i properes al 100 % en el cas de la PCR), permet definir-ne l'sensibilitat i l'especificitat.

Resultats.
Sensibilitat de l'equip per a paludisme per P. falciparum = 96 %
Sensibilitat de l'equip per a paludisme per P. vivax = 87 %
Sensibilitat de l'equip per a paludisme per P. ovale o malarie = 62 %
Sensibilitat de l'equip per infeccions mixtes = 94 %

L'especificitat i els valors predictius positiu i negatiu per a cadascuna de les espècies van ser superiors al 98 %.

No van existir diferències significatives en la sensibilitat i l'especificitat obtingudes amb les altres dues tècniques, excepte pel que fa al paludisme per P.ovale o malarie (amb una detecció més baixa per als equips).

Conclusions. La prova de l'equip ràpid binax NOW-ICT ofereix una sensibilitat i una especificitat adequades per al seu ús com a eina diagnòstica de primera línia del paludisme en l'estudi de la síndrome febril importada.

Conflicte d'interessos. No declarats.

Comentari crític. Es tracta del primer estudi que valora en un context "real" i similar al nostre el comportament de l'únic test ràpid per a detecció de malària comercialitzat a Espanya. Tot i les enormes expectatives dipositades en aquest tipus d'equips (barats, utilitzables i interpretables sense necessitat de coneixements microbiològics), la seva aplicabilitat en zones holoendèmiques de malària ha posat de relleu algunes limitacions fonamentalment basades en la caiguda de sensibilitat i d'especificitat respecte de pacients amb una parasitèmia baixa (especialment d'aquells que han estat subtractats o dels qui pateixen infecció per una soca semiresistent a una medicació en una dosi correcta). En altres paraules, els tests mostren una efectivitat limitada per al control de pacients posttractament.

No obstant això, en aquest estudi només s'utilitzen per a la valoració inicial d'infeccions agudes. En aquest context, sí que mostren una molt bona sensibilitat i especificitat. És a dir, en el nostre àmbit sanitari són tests perfectament aplicables a l'àrea d'urgències d'atenció primària (AP) o de l'hospital si no tenim possibilitats de fer una gota grossa per a la valoració de sospita d'episodi clínic agut de paludisme. No sembla que ofereixin un diagnòstic fiable per al seguiment fins a la negativització de la parasitèmia.

Podríem dir que la seva disponibilitat a urgències d'hospitals comarcals o centres d'atenció primària amb alta prevalença de viatgers (zones benestants) o immigrants (barris populars) salvaria probablement vides, en tant que el retard en el diagnòstic i el tractament del paludisme són els responsables d'una part important de la mortalitat per aquesta malaltia. La baixa sensibilitat i especificitat obtinguda per al diagnòstic d'espècies diferents de P. falciparum i P. vivax és poc rellevant, atès que aquestes espècies gairebé mai són responsables d'episodis greus. No obstant això, la seva utilització com a prova de cribratge de pacients sense febre (immigrants sans, per exemple) és dubtosa i caldrà esperar els resultats obtinguts per nous estudis. A més, cal afegir que no estalvia derivacions de pacients, en la mesura que caldrà fer els controls en un centre especialitzat.

Quant al cost (19 € per equip) val a dir que la prova és clarament més cara que la gota grossa, però actualment més barata que la PCR, i que a més és, ara com ara, inaplicable en els laboratoris de referència d'AP. No cal aclarir que un diagnòstic ràpid de paludisme i el seu tractament ambulatori estalvia molts diners al conjunt del sistema.

És important que l'AP estigui a l'aguait de les novetats en forma de proves microbiològiques en equips de diagnòstic ràpid ja que estem perdent terreny respecte de països de la Unió Europea que les apliquen rutinàriament a les consultes (cas de l'equip de detecció de l'antigen de l'Streptococcus faríngic a la Gran Bretanya) i dels hospitals que les monopolitzen (com és el cas de l'equip de detecció de l'antigen de la Legionella a l'orina).