Objectiu. Estudiar si els internistes i els metges de família difereixen en la manera de diagnosticar i tractar situacions mèdiques determinades en població adulta.

Disseny. Estudi descriptiu transversal, fet per enquesta a una mostra representativa dels residents en el seu últim any de formació.

Emplaçament. Estudi multicèntric fet a un total de 25 programes de medicina interna i a 75 programes de medicina de família als EUA.

Participants. Un total de 279 residents de medicina interna i 326 de medicina de família, amb una taxa de resposta del 65 %.

Mesures. Es va avaluar el diagnòstic i el tractament (decidits per consens d'un grup d'experts) en 4 condicions intrahospitalàries (infart agut de miocardi, cetoacidosi diabètica, asma aguda i insuficiència renal aguda) i 8 condicions extrahospitalàries (diabetis, hipertensió arterial, lumbàlgia, vaginitis, migranya, depressió, infecció respiratòria de vies baixes i hiperlipidèmia). L'efecte es va ajustar per edat, sexe, raça/ètnia, currículum i grau de subespecialització, i es va tenir en compte el volum de pacients amb les patologies estudiades que havien tingut els residents al llarg de la seva formació.

Resultats. Els residents de medicina interna van ser superiors (en la proporció de respostes a partir de les quals es va considerar que un resident estàn molt ben preparat per al diagnòstic i tractament de les 4 patologies intrahospitalàries (p ‹ 0,05), mentre que els residents de medicina de família van ser superiors en 5 de les 8 patologies extrahospitalàries (p ‹ 0,05). Aquestes diferències van persistir després d'ajustar-les per a la resta de variables i es va relacionar, de manera directa, el volum de pacients amb les patologies estudiades que havien tractat els residents.

Conclusions. Els residents de medicina interna i de medicina de família difereixen en la manera d'abordar les patologies estudiades. Aquestes divergències serien atribuïbles a la diferent formació que reben, ja que estan molt relacionades amb el volum de pacients que han atès en el seu període de residència.

Font de finançament.  Estudi Finançat per diverses institucions públiques.

Conflicte d'interessos. No declarats.

Comentari crític. Sembla que als EUA hi ha diferències importants en la manera d'abordar algunes de les condicions mèdiques més freqüents. Amb relació a la seva extrapolació al nostre medi, és possible que la formació diferent (anys de durada, matèries, etc.) dificulti aquesta interpretació. Una altra limitació és que els ítems escollits serien difícils de justificar, en alguns casos, al nostre medi, especialment en el cas de les condicions intrahospitalàries. Per exemple, la cetoacidosi diabètica al nostre medi és una condició relativament infreqüent. Hauria estat més interessant incloure situacions intrahospitalàries més comunes i de més impacte sanitari com, per exemple, la pneumònia adquirida a la comunitat, l'accident vascular cerebral o la insuficiència cardíaca. De totes maneres, el factor que té més impacte és la formació dels residents en les patologies estudiades, de manera que, per exemple, els residents de medicina interna aborden millor les situacions més pròpies de la seva especialitat, a les quals han dedicat més temps i a partir de les quals han visitat més malalts.