Tornar al web de l'ICSTornar a Índex
E-mailCrèdits
1197  El compliment de guies basades en l'evidència millora la pràctica clínica
    Muething S, Schoettker PJ, Gerhardt WE, Atherton HD, Britto MT, Kotagal UR. Decreasing overuse of therapies in the treatment of bronchiolitis by incorporating evidence at the point of care. J Pediatr 2004; 144: 703-710.
 
Citació a Pubmed
 
Article Original

Objectiu. Determinar si l'aplicació de les recomanacions d'una guia de pràctica clínica (GPC) basada en l'evidència sobre la bronquiolitis va ser eficaç per disminuir el consum de broncodilatadors.

Disseny. Estudi abans/després.

Emplaçament. Hospitalari i atenció primària.

Participants. 1.528 nens menors d'un any diagnosticats d'un primer episodi de bronquiolitis.

Mesures. Es van comparar els resultats obtinguts després de l'aplicació d'una GPC per a nens diagnosticats de bronquiolitis. 256 pacients ingressats durant el període gener - març de 2002 (després de l'aplicació de la GPC) van ser comparats amb 1.272 pacients històrics ingressats durant els mateixos mesos dels anys 1997 a 2001 (abans de l'aplicació de la GPC).

Variable de resposta principal: consum de broncodilatadors. Variables de resposta secundàries: durada de l'ingrés hospitalari, percentatge de radiografies de tòrax (RXT) fetes, de tractaments antibiòtics administrats, de frotis nasofaringis fets per al diagnòstic del virus respiratori sincicial (VRS), percentatge de reingressos en els set dies posteriors a l'alta hospitalària.

Anàlisi estadística: Regressió logística amb oportunitat relativa (OR) i intervals de confiança del 95 % (IC 95 %).


Resultats. A la taula 1 es mostren els resultats derivats de comparar les variables de resposta abans de l'aplicació de la GPC (període 1997-2001) i després (període 2002). No hi va haver diferències significatives quant a la durada de l'ingrés hospitalari entre ambdós períodes (p=0,71).

Taula 1

 

OR

IC 95 %

Probabilitat de rebre algun broncodilatador

0,69

0,48-0,98

Probabilitat de rebre un frotis nasofaringi per a detecció de VRS

0,32

0,22-0,47

Probabilitat de fer una RXT

0,68

0,48-0,97

Probabilitat de prescriure antibiòtics

1,14

0,79-1,6

Probabilitat de tornar a consultar el servei d’urgències després de l’alta hospitalària

1,16

0,31-4,4

Probabilitat de tornar a ingressar en el termini d’una setmana després de l’alta hospitalària

0,98

0,38-2,5

OR: Oportunitat relativa; IC 95 %: Interval de confiança del 95 %; VRS: Virus respiratori sincicial; RXT: Radiografia de tòrax.

Conclusions. La GPC basada en l'evidència ha estat efectiva per reduir el consum de broncodilatadors i altres recursos sanitaris.

Conflicte d'interessos. No hi consta.

Font de finançament. Treball finançat parcialment amb una beca de la Robert Wood Johnson Foundation.

Comentari crític. Aquest estudi és un exemple dels avantatges que pot implicar la creació i aplicació de les recomanacions de GPC basades en la millor evidència disponible, així com la importància que té el monitoratge dels resultats derivats de la seva implementació.

En el cas concret de la bronquiolitis, fa temps que se sap que hi ha teràpies com els tractaments broncodilatadors d'eficàcia discutida o no provada en revisions sistemàtiques (1,2). Tanmateix, en l'estudi valorat aquí, fins a l'any 2002, en què s'introdueix una GPC sobre la bronquiolitis (3,4), no es comencen a comprovar en la pràctica clínica els beneficis de l'aplicació d'aquests treballs. La GPC avaluada no només es refereix a aspectes terapèutics sinó que també aborda criteris diagnòstics (petició de radiografies, realització de frotis), així com de derivació des de l'atenció primària cap a l'hospital, d'ingrés hospitalari i d'alta hospitalària. La disminució de la utilització de broncodilatadors i de proves diagnòstiques no va derivar en una durada més llarga de l'estada hospitalària ni en una taxa més alta de reingressos.

Aquest estudi és una prova més que la creació i el compliment d'una GPC basada en l'evidència pot contribuir a aplicar en la pràctica clínica diària els millors coneixements científics disponibles que d'una altra manera podrien passar desapercebuts i no aplicar-se. El compliment de les recomanacions de la GPC, en aquest treball, ha contribuït a produir una disminució de tractaments i proves diagnòstiques innecessàries per al procés diagnòstic i terapèutic d'aquests nens.


Bibliografia

1. Kellner JD, Ohlsson A, Gadomski AM, Wang EEL. Bronchodilators for bronchiolitis (Cochrane Review). A: The Cochrane Library, Issue 2, 2004. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd.

 

2. Flores G, Horwitz RI. Efficacy of beta2-agonists in bronchiolitis: a reappraisal and meta-analysis. Pediatrics 1997; 100(2): 233-239.

 

3. Perltein PH, Kotagak UR, Bolling C, Steele R, Schoettker PJ, Atherton HD et al. Evaluation of an evidence-based guidelines for bronchiolitis . Pediatrics 1999; 104: 1.334-1.441.

 

4. Perltein PH, Kotagak UR, Schoettker PJ, Atherton HD, Farrell MK, Gerhardt WE et al. Sustaining the implementation of an evidence-based guideline for bronchiolitis . Arch Pediatr Adolesd Med 2000; 154: 1.001-1.007.

 

Revisor
José Cristóbal Buñuel
EAP Girona - 4

Anar amunt
Institut Català de la Salut