Introdució. La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) té una prevalença global del 9 % en la població espanyola. L'evolució d'aquesta malaltia està relacionada amb diferents factors coneguts com ara: estat funcional pulmonar, edat, sexe, estat nutricional i presència d'altres malalties com són diabetis, hipertensió arterial, cardiopaties, etc.

Objectiu. L'objectiu principal d'aquest treball ha estat avaluar l'evolució, durant un any, dels pacients ingressats per una MPOC després de l'alta hospitalària. Planteja la hipòtesi que la variable "qualitat de vida" està relacionada amb el pronòstic de reingrés hospitalari.

Disseny. Estudi de cohorts prospectiu amb anàlisi multivariable.

Emplaçament. Servei de Medicina Interna de l'Hospital Reina Sofía de Còrdova.

Participants. La població diana van ser el total de pacients de ‹ 80 anys ingressats, en el període que va de febrer a desembre de l'any 2000, per una agudització de la seva MPOC amb absència d'arítmia, pneumotòrax, pneumònia i tromboembolisme pulmonar.

Mesures. Entre les variables avaluades s'inclouen: gasometria arterial, espirometria forçada, test de la marxa de 6 minuts i el St. George's Respiratory Questionary (SGRQ) -test de qualitat de vida-, comorbiditat i tipus de tractament.

Resultats. El nombre de pacients amb criteris d'inclusió van ser 93 (83 % homes), amb una mitjana d'edat de 70,8 anys. Un 40,4 % d'aquests va reingressar per reagudització de l'MPOC, amb una estada mitjana d'11 dies. Un 4,3 % dels pacients va morir en el període d'estudi. Els afectats d'obstrucció en el flux aeri, d'alteració en la qualitat de vida i els tractats amb oxigenoteràpia a domicili (OD) van ingressar més.

Les variables estadísticament significatives van ser la puntuació en l'escala d'activitat de l'SGRQ i el nombre de tractaments amb OD. Així, per cada punt de més en l'escala d'activitat (empitjorament de la qualitat de vida) s'incrementa un 5 % la probabilitat de reingrés. Els pacients d'OD tenen cinc vegades més risc de reingrés amb relació als que no tenen OD.

Conclusions. La puntuació del St. George's Respiratory Questionary prediu el reingrés passat un any, molt millor que el volum espiratori forçat en un segon (VEF1₁). L'escala d'activitat és la que millor ho fa. El tractament amb oxigenoteràpia crònica domiciliària s'associa amb un increment de reingresos.

Font de finançament. Conselleria de Salut de la Junta d'Andalusia.

Comentari crític. Que un 40,4 % dels pacients amb MPOC necessitin un reingrés hospitalari per reagudització abans d'un any pot ser la conseqüència d'una MPOC més avançada en un població gran amb més comorbiditat, present en més del 80 % dels pacients. Els resultats avalen la tesi de la relació entre "qualitat de vida", específicament el grau de limitació en les activitats quotidianes produïda per l'MPOC, i els reingressos hospitalaris. Entre les seves limitacions, cal destacar el nombre relativament baix de dones, tot i que la inclusió era independent del sexe; i  que no conté fases inicials de la malaltia. Les seves conclusions reforcen l'evidència coneguda. És habitual utilitzar el VEF₁ per avaluar el grau de severitat de l'MPOC. No obstant això, els pacients amb MPOC tenen manifestacions que la mesura del VEF₁ no reflecteix. Així, a més de les variables reconegudes com el VEF₁, l'índex de massa corporal, el grau de dispnea o l'OD es van incorporant com a predictores de risc en el malalt amb MPOC, d'altres variables com ara la mesura de la qualitat de vida relacionada amb la salut i el test de la marxa de 6 minuts. La seva utilitat no s'hauria de fonamentar en el seu ús com a predictor individual, sinó com a part d'un qüestionari multidimensional que pretén recollir informació integral de l'MPOC i utilitzar-la en l'obtenció d'un pronòstic més acurat d'aquesta. La Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease (GOLD) ja ha recomanat utilitzar la percepció de la dispnea per a qualsevol estadiatge de l'MPOC (1). Diversos estudis han aportat ja una millor capacitat predictora en agrupar diferents variables relacionades amb impactes diversos de l'MPOC (2). Caldria potenciar-ne l'ús pel seu valor predictiu i la seva factibilitat.

Bibliografia.

1. Pauwels RA, Buist AS, Calverley PM, Jemkims CR, Hurd SS. Global strategy for the diagnosis, management, and prevention of chronic obstructive pulmonary disease: NHLBI/WHO Global Initiative for Chronic Obstructive Disease (GOLD) . Am J Respir Crit Care Med 2001; 163: 1.256-1.276.
2. Celli BR, Cote CG, Marín JM, Casanova C, Montes de Oca M et al. The body-mass index, airflow obstruction, dyspnea, and exercise capacity index in chronic obstructive pulmonary disease . N Engl J Med 2004; 350: 1.005-1.011.
Revisor Josep Lluís Clua EAP Tortosa 1-Est