Antecedents. L'any 1999 es va posar en marxa al Regne Unit una iniciativa consistent en l'obertura de 20 centres anomenats walk-in centres. Són centres situats en llocs estratègics, amb un horari més ampli que els centres d'atenció primària clàssics, i s'hi pot accedir sense cita prèvia. Aquests centres, els atén principalment, personal d'infermeria i estan dotats de programes informàtics amb l'objectiu principal de disminuir la càrrega assistencial dels serveis d'urgències.

Objectiu. Revisar l'experiència internacional dels walk-in centres en atenció primària urgent i identificar-ne la lliçó rellevant que se'n desprèn per al Regne Unit.

Disseny. Revisió sistemàtica.

Emplaçament. Sistema Nacional de Salut del Regne Unit, National Health Service (NHS).

Participants. Estudis identificats a set bases de dades, aplicant criteris de cerca sensibles. Paraules clau: walk-in centres, ambulatory care, systematic review. Es van identificar un total de 244 documents rellevants.

Intervenció i mesures. Síntesi qualitativa dels resultats més rellevants.

Resultats. Els usuaris dels walk-in centres tendeixen a ser una població sobretot treballadora, diferent a la que usualment utilitza els serveis d'AP convencionals. Els walk-in centres s'utilitzen quan no es disposa d'altres serveis de salut. Els problemes que atenen són, principalment, malalties i problemes poc importants. La població els utilitza per raons de conveniència i la satisfacció sobre aquests serveis és alta. La poca informació disponible suggereix que els walk-in centres proporcionen atenció d'una qualitat raonable, però no hi ha evidència suficient per treure conclusions fermes sobre l'impacte dels walk-in centres en altres serveis sanitaris, ni sobre el seu cost.

Conclusions. Tot i que diversos països han tingut una experiència llarga amb walk-in centres, la manca d'evidències en diversos aspectes importants és notable. En el NHS, els walk-in centres representen una temptativa radicalment innovadora de millorar l'accés a l'assistència sanitària, però la limitada investigació disponible no permet disposar de gaire informació sobre el seu desenvolupament. Hi ha preguntes importants que encara requereixen resposta, com per exemple, si els walk-in centres milloren l'accés a l'atenció sanitària, per a qui ho fan, i a quin cost.

Font de finançament.  Estudi finançat pel Departament Britànic de Salut.

Comentari crític. Els walk-in centres neixen de la necessitat de millorar l'accés a l'atenció sanitària. Els països que han implantat aquest model són EUA, ja fa més de 30 anys; Canadà, en fa més de 20; i també Austràlia, Sud-àfrica i, més recentment, Anglaterra. No obstant això, el concepte dels walk-in centres en cada país és molt diferent. A la majoria d'aquests països els centres són atesos per personal mèdic, però a Anglaterra ho són per personal d'infermeria. Als EUA i a Austràlia, inicialment, es van crear per donar un servei fora d'hores, mentre que a Anglaterra funcionen les 24 h del dia. Aquests serveis, a vegades, competeixen des d'un punt de vista econòmic amb altres models d'atenció.

En el nostre àmbit, el grup de població que utilitzaria els walk-in centres seria, en general, el que fa consultes fora d'hores, ja sigui als serveis d'atenció continuada, als serveis d'urgències d'AP o als serveis d'urgències hospitalaris. També, seria el grup de població que s'ha acollit més a la lliure elecció de metge, argumentant la proximitat al lloc de treball. La implantació d'aquests serveis o l'adaptació dels actuals a l'atenció fora d'hores podrien donar resposta a la població que vol una atenció immediata. L'accés a la història clínica informatitzada, consultable des de qualsevol punt d'atenció de salut, podria garantir que aquesta atenció, a més d'immediata, fos també, en certa manera, contínua i un instrument complementari al model d'AP actual.