Objectiu. Estudiar la freqüència i els tipus d'errors mèdics en atenció primària i considerar les causes possibles de la gran disparitat de xifres entre els diversos estudis.

Disseny. Revisió sistemàtica.

Mètode. Es va dur a terme una revisió sistemàtica de la literatura científica sobre aquest tema en anglès a Medline, Embase i altres bases de dades, i es va obtenir informació addicional d'especialistes medicolegals. Dels 452 articles trobats, se'n van seleccionar 280. No es va trobar cap definició consensuada d'error mèdic i de la seva classificació.

Resultats. La freqüència global d'errors mèdics oscil·la entre 5 casos i 80 casos per cada 100.000 consultes, que es deuen, bàsicament, a errades de diagnòstic i tractament. Quan es considera només la prescripció, la proporció d'errors és de l'1 % - 11 %, a causa, principalment, d'errors en la dosificació dels medicaments.

En la revisió dels estudis, s'observa una gran disparitat, que es deu a les diferents definicions utilitzades per descriure els errors mèdics. Els autors consideren que informar dels errors i procedir a identificar-los sistemàticament és una consideració medicolegal important per afrontar aquest problema des de l'atenció primària.

Conclusions. És difícil definir de manera precisa la freqüència i els tipus d'errors mèdics, a causa de la diversa metodologia emprada en els estudis analitzats. Els autors suggereixen que els estudis futurs han de definir la complexa naturalesa i les causes dels errors mèdics.

Fonts de finançament. No hi consten.

Conflicte d'interessos. No declarats.

Comentari crític. Conèixer la freqüència i els tipus d'errors mèdics és un dels primers esglaons per desenvolupar polítiques destinades a reduir els riscos de la pràctica mèdica i augmentar la seguretat dels pacients.

El principal problema és la definició mateixa d'error mèdic. De fet, en la revisió, es va comprovar la gran heterogeneïtat de les definicions i no se'n va trobar cap que es pogués consensuar. Un altre problema és la gravetat dels errors mèdics. No és el mateix un error en la dosi d'un analgèsic receptat per tractar un problema banal, que un error en la dosi d'un anticoagulant.

De totes maneres, els errors més freqüents (els relacionats amb els tractaments farmacològics) són, precisament, els que es poden prevenir amb més facilitat amb un coneixement correcte de la farmacologia, l'aplicació de sistemes informàtics i la implementació de guies de pràctica clínica (GPC). En aquest sentit, la informatització de la història clínica a l'Institut Català de la Salut pot ser una eina molt poderosa per evitar els errors mèdics, especialment si es dota la història clínica de mecanismes per aplicar les GPC o per evitar els errors en la dosificació dels medicaments.