| |
Objectiu.
Estudiar el risc de desenvolupar cardiopatia isquèmica en dones
tractades amb teràpia hormonal substitutiva (THS).
Disseny.
Estudi observacional prospectiu.
Emplaçament.
Estudi multicèntric, fet a Dinamarca.
Participants.
19.898 infermeres majors de 45 anys que van emplenar un qüestionari
sobre estils de vida i ús de THS el 1993.
Mètode.
Les variables de resposta principals van ser l'aparició de cardiopatia
isquèmica, infart agut de miocardi i mortalitat total fins a 1998.
Es va tenir en compte la influència de diversos factors de risc
per ajustar-ne l'efecte.
Resultats.
Les dones que prenien THS de manera usual van presentar diferències
respecte a les que no prenien THS: més proporció de tabaquisme i
consum d'alcohol i menor proporció de diabetis i hipertensió.
Les usuàries de THS, en relació amb les que no en prenien, no van
presentar diferències significatives en relació amb els riscs de
cardiopatia isquèmica [hazard ratio, ràtio de risc: 1,2;
(IC): 95 %; 0,9 - 1,7] i d'infart agut de miocardi (ràtio de risc:
1,0; IC: 95 %; 0,6 - 1,7).
Però les dones usuàries de THS que tenien diabetis van presentar
un risc superior de morir (ràtio de risc: 3,2; IC: 95 %; 1,4 - 7,5),
patir cardiopatia isquèmica (ràtio de risc: 4,2; IC: 95%; 1,4 -
12,5) i infart agut de miocardi (ràtio de risc: 9,2; IC: 95 %; 2,0
- 41,4), respecte a les que no prenien THS, però tenien també diabetis.
Conclusions.
La THS no ha mostrat cap efecte
protector respecte al risc de patir qualsevol forma de cardiopatia
isquèmica. En dones diabètiques incrementa el risc de mortalitat
total.
Fonts de finançament.
Estudi institucional danès (Danish Heart Association).
Conflicte d'interessos.
Tres dels autors firmants havien rebut compensacions econòmiques
de laboratoris amb interessos en la THS.
Comentari
crític. De manera similar a l'estudi
Women's Health Initiative (1),
les usuàries de THS tenien un perfil de salut diferent respecte
a les no usuàries i la THS no va mostrar cap efecte protector en
relació amb la cardiopatia isquèmica. De fet, a la Women's Health
Initiative, el risc de patir cardiopatia isquèmica, sí que
estava augmentat de manera significativa. No oblidem que es tractava
d'un estudi randomitzat i que es va haver d'interrompre de manera
prematura. D'altres estudis han desmitificat la THS com a suposada
"píndola de la felicitat" que prevenia la cardiopatia isquèmica,
el deteriorament cognitiu i altres patologies.
Una limitació d'aquest estudi és que no analitza l'efecte del tipus
i la duració de la THS. De totes maneres, sí que es donen dades
de la duració (mitjana de dos anys) i del tipus (36 % estrògens,
59 % teràpia combinada amb progestàgens i 0,4 % estrògens equins
orals). L'argument d'alguns experts nacionals en el sentit que les
conclusions de la Women's Health Initiative (en què les
dones utilitzaven estrògens equins conjugats) no es poden extrapolar
a la població espanyola, perquè aquí és més usual utilitzar pegats,
té poca base, ja que són precisament els estrògens orals els que
milloren més el perfil lipídic.
La novetat d'aquest estudi, encara que no sigui un assaig clínic,
és que posa de relleu el risc alt de les dones diabètiques usuàries
de THS, malgrat que el seu període de seguiment és relativament
curt. No parlem de riscos lleugerament augmentats, sinó de riscos
3, 4 i 9 vegades superiors.
Si a tot això hi afegim el risc augmentat de patir càncer de mama
(al Regne Unit, es calcula que s'han produït milers de casos addicionals)
cal redefinir el paper de la THS. De fet, des de la publicació de
la Women's Health Iniciative ha disminuït a EUA la prescripció
de THS. No fa gaires anys es preconitzava que qualsevol dona amb
menopausa havia de rebre THS. En aquest moment caldria plantejar
que només s'hauria de prescriure en casos amb símptomes que no es
puguin controlar i que, possiblement, n'estigui contraindicat l'ús
en dones amb diabetis, encara que l'evidència sigui de tipus B.
Bibliografia
1. Rossouw JE,
Anderson GL, Prentice RL, LaCroix AZ, Kooperberg C, Stefanick ML,
et al.
Risk and benefits of estrogen plus progestin in healthy postmenopausal
women: principal results from the Women's Health Initiative randomized
controlled trial. JAMA 2002; 288: 321-333.
Revisor
José Miguel Baena
EAP Dr. Carles Ribas
|
