|
Objectiu.
Analitzar l'associació entre l'exposició passiva al fum del tabac i la mortalitat total.
Disseny.
Estudi de cohorts prospectives.
Emplaçament.
Nova Zelanda.
Participants.
Es van estudiar 2 cohorts, corresponents als censos de 1981 i de
1996, amb un seguiment de 3 anys. Es van identificar totes les persones
que es van declarar com a no fumadores, d'entre 45 anys i 74 anys
d'edat, que no estaven ingressades en una institució, i sobre les
quals es podia conèixer l'hàbit tabàquic de les persones que convivien
en el mateix domicili.
Mètodes.
El factor d'exposició va ser viure amb almenys una persona fumadora en el mateix domicili. Després de 3 anys de seguiment es van creuar els registres amb la informació de mortalitat nacional. L'anàlisi estadística es va fer mitjançant la regressió de Poisson ajustada per edat, ètnia, estat civil i nivell socioeconòmic.
Resultats.
El nombre de persones/any a la cohort de 1981 va ser de 843.294 i, a la cohort de 1996, de 1.129.259. A la cohort de 1981, el 87 % de persones no eren fumadores; mentre que a la de 1996, ho eren el 85,3 %. L'índex d'informació completa quan es va creuar la mostra amb la informació de mortalitat va ser del 71 % i del 78,2 %, respectivament.
Es van calcular els riscos relatius de mortalitat total entre persones
exposades i no exposades, per gèneres, estandarditzats per edat
i ètnia, i ajustats per les variables. En les cohorts de 1981 i
de 1996, l'excés de risc en mortalitat total masculina va ser del
17 % [interval de confiança (IC): 95 %; del 5 % al 30 %] i del 16
% (IC: 95 %; del 4 % al 30 %) respectivament; i en la femenina,
del 6 % (IC: 95 %; del -3 % al 16 %, sense significació estadística)
i del 28 % (IC: 95 %; del 16 % al 42 %).
Conclusions.
Es conclou que hi ha una associació
estadísticament significativa que està al voltant del 15 % d'excés
de mortalitat per totes les causes entre les persones fumadores
passives en el seu domicili, comparades amb les no exposades. Els
resultats són consistents amb els d'altres estudis publicats. A
causa que la font d'informació era secundària, no es tenien dades
de l'estat de salut ni dels estils de vida, tot i que sí que es
van poder ajustar per nivell socioeconòmic, entre d'altres. L'efecte
total d'aquests ajusts va ser mínim quan es va augmentar l'estimació
del risc relatiu (RR), com a màxim, en 0,07 punts. A la cohort de
1996, ni tan sols va fer variar els nivells de significació estadística
de les estimacions.
Un possible factor de confusió va ser l'exposició al fum del tabac en ambients no familiars.
Conflicte d'interessos.
No hi consten.
Comentari
crític. Tot i els punts febles
en la informació amb què es treballa (freqüents en els treballs
amb dissenys ecològics, com ara: manca de dades de comorbiditat,
grau de consum, nivells de parentesc entre la persona fumadora i
l'exposada, temps d'exposició, causa de mort, etc.), sembla que
hi ha bastants evidències de l'efecte perjudicial que té sobre la
salut ser un fumador o fumadora passius i els resultats d'aquest
estudi se sumen als d'altres que orienten les seves conclusions
en aquest sentit. Potser aquesta és una línia poc utilitzada pel
personal mèdic en els seus consells antitabac, que podria ajudar
a convèncer el fumador o la fumadora de deixar l'hàbit, almenys
a aquelles persones fumadores que estimin les persones que viuen
amb elles.
Revisor
Antoni Hidalgo
SAP Sant Andreu

|