|
Objectiu.
Donar a conèixer els resultats del Pla nacional d'eliminació del xarampió.
Disseny.
Estudi descriptiu.
Emplaçament.
L'Estat espanyol.
Participants.
Població de l'Estat espanyol.
Intervenció i mesures.
Des de l'any 2001 es disposa d'informació completa de tots els casos
de xarampió declarats a l'Estat espanyol. Aquest és un estudi descriptiu
de tots els casos de xarampió coneguts a l'Estat espanyol durant
els anys 2001, 2002 i 2003 (1r semestre).
Resultats.
Durant l'any 2001 es van notificar 136 casos sospitosos, dels quals 119 es van classificar per laboratori o per vincle epidemiològic (83 casos descartats i 36 casos confirmats) els 17 restants es van classificar com a compatibles.
Els casos confirmats representen una incidència anual de la malaltia del 0,13 per 100.000 habitants, que és la menor incidència en la història de la malaltia a l'Estat espanyol.
Dels 36 casos confirmats, 9 eren pacients de menys de 16 mesos d'edat; 6, de 16 mesos a 4 anys d'edat; 4, de 5 anys a 9 anys; 4, de 15 anys a 19 anys d'edat; i 13, de 20 anys a 29 anys d'edat.
Durant l'any 2002 es van notificar 212 casos sospitosos de xarampió:
133, van ser descartats; 64, es van confirmar per laboratori o per
vincle epidemiològic; i 15, es van classificar com a compatibles.
La incidència del xarampió el 2002 és de 0'18 casos per 100.000
habitants.
Dels 79 casos de xarampió, 13, eren pacients de menys de 16 mesos d'edat; 15, de 16 mesos a 4 anys d'edat; 9, de 5 anys a 9 anys; 6, de 10 anys a 14 anys; 6, de 15 anys a 19 anys; 27, de 20 anys a 29 anys; i 3, de més de 30 anys d'edat.
|
Distribució de casos
de xarampió per grups d'edat
|
|
Any
|
< 16 m
|
16 m a 14 anys
|
> 14 anys
|
| 2001 |
9 (25 %)
|
10 (28 %)
|
17 (47 %)
|
| 2002 |
12 (15 %)
|
31 (39 %)
|
36 (46 %)
|
| 2003* |
45 (26 %)
|
39 (22 %)
|
90 (52 %)
|
* dades del primer semestre
Com es veu en aquestes dades, hi ha un
desplaçament en la presentació del xarampió des de l'edat infantil
cap a adolescents i adults joves. La població més afectada pertany
a les cohorts nascudes abans de la introducció de la vacunació, amb
la vacuna triple vírica el 1981 i en els primers anys posteriors,
durant els quals no hi havien cobertures altes de vacunació.
Conclusions.
L'any 2001 va començar a funcionar el Pla d'eliminació del xarampió a l'Estat espanyol.
El fet que el virus del xarampió segueixi circulant per molts països en dificulta l'eliminació en un país concret.
Per tal de mantenir l'eliminació cal que els metges identifiquin ràpidament els casos (taula 1) i els notifiquin als serveis d'epidemiologia immediatament. Un sol cas confirmat per un laboratori representa un brot i els serveis d'epidemiologia en continuaran l'estudi amb la recollida i l'anàlisi de dades, la recerca activa de casos, l'estudi de contactes i les mesures de control adequades.
|
Definicions del
Pla nacional d'eliminació del xarampió
|
Cas sospitós:
Tots els casos que cursen amb exantema maculopapular, febre
alta i algun dels símptomes següents: tos, coriza
o conjuntivitis.
|
Cas confirmat:
-Per diagnòstic virològic: detecció de
la presència d'Ac IgM específics en sèrum.
-Per vincle epidemiològic: cas sospitós no confirmat
per laboratori que ha estat en contacte amb un cas de xarampió
confirmat, en què l'exantema ha començat entre
els 7 dies i 18 dies anteriors.
-Cas compatible o confirmat clínicament: cas que compleix
criteris de cas sospitós i no vinculat a un cas confirmat.
-Contacte: qualsevol persona exposada a un cas confirmat per
laboratori o amb vincle epidemiològic durant el període
d'infectivitat (4 dies abans i 4 dies després de començar
l'exantema), independentment de l'estat immunitari respecte
de la malaltia).
|
Conflicte d'interessos.
No declarat.
Comentari
crític.
El xarampió és una de les malalties transmissibles més contagioses, que afecta sobretot la població infantil.
És també una malaltia que es pot eliminar, ja que les persones són
essencials per al cicle de vida del virus. A més, tenim una vacuna
efectiva per interrompre'n la transmissió, així com mitjans diagnòstics
amb bona sensibilitat i especificitat.
Des de 1998, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) du a terme un pla per aconseguir l'eliminació del xarampió a la Regió Europea, l'any 2007.
El 2001 va començar a funcionar el Pla d'eliminació del xarampió a l'Estat espanyol, concretat en un Pla regional a cada comunitat autònoma.
El fet que el virus del xarampió segueixi circulant per molts països en fa difícil l'eliminació a un país concret, ja que inevitablement es produiran reintroduccions a causa dels moviments de la població. És per aquesta raó que cal, per una banda, disminuir amb la vacunació el nombre de persones susceptibles de contreure la malaltia, i per l'altra, reforçar-ne la vigilància.
Per tal de mantenir-ne l'eliminació cal que "els ulls del sistema
sanitari", el personal mèdic d'atenció primària i hospitalària,
n'identifiqui ràpidament els casos i els notifiqui a les unitats de
vigilància epidemiològica.
Quan una malaltia està en vies d'eliminació, una de les seves característiques,
l'estacionalitat, es perd, cosa que fa més difícil la transmissió
de la malaltia a la comunitat, però que, també, en fa més difícil
el diagnòstic. Si s'afegeix que, d'una banda, la presentació clínica
fora de la infància és, a vegades, diferent, i, de l'altra, que té
una baixa incidència en els adults, es conclou que la sospita sobre
si es pateix el xarampió o no resulta més difícil i, a vegades, resta
sense diagnosticar. La transmissió es relaciona més amb el temps de
lleure i amb l'ambient laboral o familiar de cada cas.
Estem doncs davant d'un repte important per a tots i, sobretot, per als professionals sanitaris, la feina dels quals, en la identificació i el diagnòstic dels casos, és crucial.
Revisora
Concepció Ricart
EAP Pallars Sobirà
|
