Introducció. La deficiència de vitamina D, que pot desencadenar una osteomalàcia, és comuna en pacients envellits de ciutats occidentals i en dones joves immigrants. Quan es reconeix la hipovitaminosi D3 és fàcil de tractar. La musculatura recupera la seva força amb un tractament de sis mesos.

Disseny. Sèries de casos.

Emplaçament i participants. Centres d'atenció primària de Suïssa. Dones refugiades. Nombre de casos: 11.

Mesures i intervencions. Es van seleccionar pacients que presentaven una exposició mínima al sol i una història de dolor ossi, debilitat muscular proximal i canvis en la manera de caminar (marxa) o fatiga. Altres variables: nivells de 25-hidroxicolecalciferol i calcèmia; primer diagnòstic abans del d'hipovitaminosi D3; i duració mitjana dels símptomes. El tractament va ser de dues injeccions intramusculars de 18.750 nmol (300.000 UI) de colecalciferol al mes, i calci oral (1.000 mg) i colecalciferol (20 µg).

Resultats. La mitjana d'edat de totes les dones va ser de 44,7 anys. La duració mitjana dels símptomes va ser de 3,18 anys [desviació estàndard (DE): 4,15]. La concentració mitjana de 25-hidroxicolecalciferol va ser de 10,9 nmol/l (DE: 3,8). La calcèmia mitjana va ser de 2,19 mmol/l (DE: 0,09). La resposta al tractament va ser d'entre un mes i tres mesos.

Conclusions. En dones refugiades amb símptomes crònics la hipovitaminosi D3 està infradiagnosticada. El tractament és beneficiós, amb una resolució ràpida dels símptomes.

Font de finançament. Cap de declarada.

Conflicte d'interessos. No declarat.

Comentari crític. Un dels missatges que es pot extreure d'aquest article és que davant d'una simptomatologia poc clara, cal anar més enllà i ampliar el diagnòstic diferencial. Anquilosats sovint en els diagnòstics més freqüents, podem atribuir la clínica d'aquests casos a un trastorn psicosomàtic o somatització, sense que ho siguin.

Cal recordar, tal com ho fan els autors, que la hipovitaminosi D3 es manifesta generalment per un dolor simètric que s'inicia a la part més baixa de l'esquena i després cobreix la pelvis, per sobre de les cames i costelles. El pacient sent dolor als ossos (no a les articulacions). També explica que nota una debilitat muscular proximal. Per tant, com recomanen alguns autors, cal considerar que els pacients amb dolor muscular inespecífic tenen el risc de patir les conseqüències d'una hipovitaminosi D no reconeguda i, per tant, no tractada. En conseqüència, cal determinar els nivells de 25-hidroxicolecalciferol i calcèmia davant d'aquesta clínica (1).

A part de la població immigrant, en el nostre medi, la possibilitat d'hipovitaminosi D és molt alta en la població anciana ingressada en institucions (fins a un 87 %, en algunes sèries). És per això que cal tenir en compte aquest diagnòstic si hi ha una clínica que el suggereix, en aquest grup de pacients. Algunes recomanacions van més enllà i apunten que cal considerar la necessitat d'administrar suplements de calci i vitamina D a aquesta població geriàtrica (2).


Bibliografia

1. Plotnikoff GA, Ouigley JM. Prevalence. Prevalence of severe hypovitaminosis D in patients with persistent, nonspecific musculoskeletal pain. Mayo Clin Proc. 2003; 78 (12): 1.463-1.470.
2. Larrosa M, Gratacòs J, Vaqueiro M, Prat M, Campos F, Roqué M. Prevalencia de hipovitaminosis D en una población anciana institucionalizada. Valoración del tratamiento sustitutivo. Med Clín (Barc) 2001; 117: 611-614.

Revisor
Quintí Foguet
EAP Camprodon