Resum. Una revisió exhaustiva de la passada i l'actual situació de la prescripció d'infermeria al Regne Unit ens recorda que l'informe Cumberlege (1986) recomanava que el personal d'infermeria prescrivís una llista limitada de productes simples. Més tard, l'informe Crown (1998-1999) va reconèixer els dos tipus de prescripcions que fan les persones que prescriuen (prescripcions suplementàries i independents) i, també, el paper dels protocols de grup o de la gestió de grups de pacients (Patient Group Directions); i recomana que el personal d'infermeria qualificat estigui autoritzat a prescriure presentant un formulari complet, l'any 2002. El personal d'infermeria pot prescriure de dues maneres:

1. Prescripció suplementària (d'una persona que pertanyi al col·lectiu d'infermeria, d'un llevador o una llevadora o d'un farmacèutic o una farmacèutica registrats), mitjançant la relació voluntària amb una persona prescriptora independent (del col·lectiu de medicina o d'odontologia) per dur a terme un pla clínic de maneig específic per al pacient, amb el seu consentiment. Les condicions són:

· La persona prescriptora independent ha de fer el diagnòstic.

· Ha de constar un pla clínic escrit específic per al pacient i per a les seves condicions.

· El pla clínic de maneig ha de precisar el grau de responsabilitat de cadascuna de les persones dels col·lectius implicats.

2. Prescripció independent, significa que la persona que prescriu pren la responsabilitat total per:

· Establir un diagnòstic.

· Assessorar el pacient, clínicament, i establir-ne el maneig clínic.

· Prescriure quan sigui necessari.

Formularis. Per dur a terme la prescripció hi ha dos formularis: un, limitat al personal d'infermeria comunitari [bàsicament, per a aplicacions i preparacions, i algunes prescripcions farmacològiques, el Prescription Only Medicines (POM)]; i un formulari complet per al personal d'infermeria que prescriu, el Nurse Prescribers Extended Formulary (NPEF), amb fàrmacs per al tractament de dolors i lesions lleus, promoció de la salut i cures pal·liatives (properament, s'hi afegiran més categories) i 140 medicaments inclosos a la llista POM.

Implementació. En aquest moment, hi ha unes 1.000 persones que són prescriptores independents d'infermeria (més 850 persones que són prescriptores futures independents d'infermeria en període d'entrenament: 750 persones, practice nurse; 120 persones, d'unitats d'infermeria de lesions lleus; i 80 persones, dels walk-in centres).

Cost-benefici. L'any 1991, un estudi de cost-benefici del Departament de Salut del Regne Unit va arribar a la conclusió que el personal d'infermeria prescrivia ja, però de forma informal, i que aquesta pràctica estalviava temps, però no diners. Posteriorment, una revisió de la prescripció de 1998-2001, de la Unitat d'Ajuda a la Prescripció, va arribar a la conclusió que la prescripció d'infermeria no havia afectat la despesa nacional i l'únic que havia passat és que havia substituït les prescripcions dels metges de família, general practice(GP).

Riscos. Els estudis reconeixen els perills derivats que la formació en farmacologia sigui molt variable: per això, s'estan portant a terme cursos formals que emfasitzen la importància d'un bon diagnòstic, que és el que sosté una bona prescripció. S'ha demostrat que el personal mèdic dels hospitals comet errors en un 1,5 % de prescripcions, i errors potencials, en un 0,4 %. És probable que el personal d'infermeria cometi tants errors de prescripció com el mèdic, sobretot a causa de la seva formació. Tot això és objecte d'estudi per establir propostes. El que sí que s'ha evidenciat és que el personal d'infermeria ha informat més de reaccions adverses als medicaments (per exemple, del total de notificacions sobre una nova vacuna antimeningocòccica C, el 48 % eren d'aquest personal, contra un 27 % de GP i un 24 % de personal mèdic hospitalari).

Comentari crític. La situació en el nostre entorn és que, fa un any, el Col·legi d'Infermeria de Barcelona va crear un grup de treball (personal d'infermeria i llevadors/llevadores) amb l'objectiu de donar a conèixer una proposta de legalització de la prescripció d'infermeria de determinats medicaments i productes derivats de la pràctica d'aquest col·lectiu. La feina ja està enllestida i estem en espera de la resposta de les autoritats sanitàries. De fet, el que es vol és canviar la llei, ja que el personal d'infermeria de l'Estat espanyol en aquest moment no tenim capacitat legal per prescriure. Per tant, fer-ho implica mesures en àmbits superiors als de la nostra comunitat autònoma: no obstant això, sembla que, en general, l'acceptació de la proposta és bona.

Revisora
Àngels Ondiviela
SAP Ciutat Vella