Antecedents. La medicina del viatger està adreçada als turistes i a les persones que viatgen per negocis. La realitat és que tant als Estats Units com a Anglaterra, el 40 % dels passatgers aeris internacionals són persones immigrants que viatgen al seu país d'origen, sobretot a zones tropicals, per veure la família.

Objectiu. Elaborar recomanacions específiques per oferir-les a les persones immigrants que viatgen al seu país d'origen per veure la família.

Fonts de dades. Cerca a Medline, WHO, CDC, International Society of Travel Medicine i American Society of Tropical Medicine, Oficina del Cens d'EUA; articles i bibliografia relacionada i textos sobre medicina del viatger. No s'expliquen els criteris d'inclusió. Només que es prioritzen les dades recents (1996-2003) que reflecteixen les persones immigrants que viatgen al seu país per veure la família i, també, que s'utilitzen fonts generals que inclouen medicina del viatger i de les persones immigrants.

Resultats principals. Les persones immigrants que viatgen al seu país d'origen per veure la família tenen unes xifres de morbiditat i mortalitat superiors a les d'altres viatgers. En aquests casos és freqüent la manca de prevenció abans de fer el viatge a causa de les barreres sanitàries dels clínics o dels pacients, de les creences particulars d'aquests sobre temes sanitaris, o de la vacunació incompleta dels nens. Aquestes mancances fan que augmenti el risc quan les persones immigrants viatgen a zones de risc alt. Creix la susceptibilitat per contreure malalties, tant infeccioses com no infeccioses, pels problemes mèdics preexistents i, també, per les edats sovint extremes d'aquests viatgers.

Les malalties infeccioses són diferents, quant a l'etiologia i la magnitud, de les dels altres turistes. Per exemple, per a la malària, a les persones immigrants se'ls recepta una profilaxi inadequada o, simplement, no en fan. Sovint, estan més temps que els turistes en el país, fan estades en àrees de risc alt, i no segueixen les pautes de quimioprofilaxi.

És imprescindible un consell efectiu abans del viatge i guies i serveis per a aquesta població de risc alt.

Existeix informació disponible per ajudar els clínics a oferir consells adequats a aquests viatgers, tant preventius com de tractament.

Conclusions. Les persones immigrants que viatgen als seus països per visitar la família representen un nombre gran del volum total de passatgers internacionals i tenen un risc alt de patir malalties relacionades amb els viatges.

Es necessiten estratègies noves per arribar d'una manera efectiva a aquests viatgers. Els serveis d'informació abans del viatge haurien de ser més accessibles, adequats culturalment i, si és possible, integrats en els serveis freqüentats per la població immigrant. Els metges que atenen persones immigrants que pensen viatjar de vacances als seus països haurien de conèixer els riscos relacionats amb el viatge, i poder accedir regularment a informació sanitària actualitzada i detallada, per oferir-los-la abans del viatge.

Conflicte d'interessos. L'autora de l'article Nina Bacaner ha tingut una beca de la Fundació Bush.

Comentari crític. Aquest article posa en evidència que la població immigrant, sobretot la procedent de l'àrea tropical, pateix més morbiditat i mortalitat derivada dels viatges al seu país, que els turistes convencionals.

Atès que el fenomen de la immigració és important i creixent, també, al nostre país, la població susceptible de rebre informació sobre prevenció, abans de viatjar al seu país, representa un nombre important de pacients, i els metges d'atenció primària que els atenen els poden aconsellar sobre prevenció. Caldria, doncs, disposar de guies i d'informació específica sobre aquest tema, així com d'estudis com aquest, fets a casa nostra.

Revisora
Concepció Ricart
EAP Pallars Sobirà