| |
|
|
Objectiu.
Conèixer la prevalença del dèficit i la sobrecàrrega fèrrica en la població adulta de Catalunya.
Disseny.
Estudi poblacional, descriptiu, transversal.
Emplaçament.
Comunitari. Població adulta de Catalunya.
Participants.
1.296 persones que no estaven ingressades en cap institució, de 18 anys a 74 anys, residents a Catalunya, estudiades en els seus respectius centres d'atenció primària (qüestionari de salut, examen físic i anàlisi de sang), previ consentiment informat, seleccionades a partir de la mostra que s'havia utilitzat per a l'Examen de salut de Catalunya de 2002.
Intervenció i mesures.
Diplomats i diplomades d'infermeria preparats específicament per a l'estudi duien a terme l'entrevista, l'examen i l'extracció. Es van mesurar i calcular la siderèmia, la transferrina, l'índex de saturació de la transferrina (IST), l'índex de massa corporal (IMC). Es van establir els diagnòstics de: depleció fèrrica per a valors de ferritina < 12 µg/l; ferropènia per a valors de ferritina < 12 µg/l, amb IST < 15 %; sobrecàrrega fèrrica, si la ferritina era > 300 µg/l, en homes, o la ferritina era > 200 µg/l, en dones; es van considerar, com a pacients sospitosos de patir hemocromatosi hereditària, els que tenien l'IST > 45 %.
Els càlculs estadístics duts a terme han estat: proporcions amb els respectius intervals de confiança (IC), de 95 %, per a variables categòriques; mitjanes i desviacions típiques, per a variables quantitaves amb distribucions normals (medianes i percentils 25 i 75, per a distribucions no normals); prova de Mann-Whitney, per a la comparació de mitjanes de ferritina en 2 grups, segons l'IMC, [< o ≥ 30].
Resultats.
Es presenten en diverses taules, per facilitar-ne la comprensió, els valors del metabolisme fèrric segons les característiques generals de la mostra estudiada (taula 1) i segons els subgrups d'edat i sexe (taules 2, 3, 4, 5, i 6).
|
|
| |
Homes
|
Dones
|
Total
|
| Edat |
43,4 (16,0)
|
42,6 (15,8)
|
43,0 (15,9)
|
| Siderèmia (µg/l) |
86,8 (37,0)
|
74,7 (35,1)
|
80,9 (36,5)
|
| Transferrina (µg/l) |
313,5 (64,2)
|
330,4 (68,7)
|
321,7 (66,9)
|
| Saturació (%) |
29,0 (14,3)
|
23,8 (12,6)
|
26,5 (13,7)
|
| Ferritina* (µg/l) |
151,2 (93,5 - 234)
|
43 (22 - 84)
|
90 (39 - 174,2)
|
Valors de mitjana (desviació estàndard),
menys la ferritina*, mediana (percentils 25 i 75).
|
|
| Depleció fèrrica
(ferritina < 12 µg/l) |
< 50 anys
|
> 50 anys
|
Total
|
| Homes |
1,1 (0,1 - 2,1)
|
0,4 (0 - 1,3)
|
0,9 (0,2 - 1,6)
|
| Dones |
14,8 (11,4 - 18,1)
|
1,5 (0 - 3,2)
|
10,5 (8,0 - 13,0)
|
| Total |
7,9 (6,1 - 9,7)
|
0,9 (0 - 1,8)
|
5,6 (4,4 - 6,9)
|
|
|
| Ferropènia (IST
< 15 %) |
< 50 anys
|
> 50 anys
|
Total
|
| Homes |
1,1 (0,1 - 2,1)
|
0,4 (0 - 1,3)
|
0,9 (0,2 - 1,6)
|
| Dones |
10,4 (7,5 - 13,2)
|
1,0 (0 - 2,4)
|
7,4 ( 5,4 - 9,4 )
|
| Total |
5,7 (4,2 - 7,3)
|
0,7 (0 - 1,5)
|
4,1 (3,0 - 5,1)
|
|
|
| Sobrecàrrega fèrrica |
< 50 anys
|
> 50 anys
|
Total
|
| Homes |
11,7 (8,7 - 14,7)
|
20,4 (15,2 - 25,7)
|
14,7 (12,0 - 17,4)
|
| Dones |
1,2 (0,2 - 2,2)
|
9,4 (5,4 - 13,4)
|
3,8 (2,3 - 5,3)
|
| Total |
6,4 (4,8 - 8,1)
|
15,1 (11,7 - 18,4)
|
9,3 (7,7 - 10,9)
|
|
|
| Sobrecàrrega greu
(ferritina > 500 µg/l) |
< 50 anys
|
> 50 anys
|
Total
|
| Homes |
2,5 (1,1 - 4,0)
|
3,9 (1,4 - 6,4)
|
3,0 (1,7 - 4,3)
|
| Dones |
0
|
0,5 (0 - 1,5)
|
0,2 (0,0 - 0,5)
|
| Total |
1,3 (0,5 - 2,0)
|
2,3 (0,9 - 3,7)
|
1,6 (0,9 - 2,3)
|
|
|
| IST > 45 % |
< 50 anys
|
> 50 anys
|
Total
|
| Homes |
12,6 (9,5 - 15,7)
|
10,0 (6,1 - 13,9)
|
11,7 (9,3 - 14,1)
|
| Dones |
6,5 (4,1 - 8,8)
|
5,9 (2,7 - 9,2)
|
6,3 (4,4 - 8,2)
|
| Total |
9,5 (7,6 - 11,5)
|
7,9 (5,3 - 10,4)
|
9,0 (7,4 - 10,5)
|
Conclusions.
Una prevalença de depleció fèrrica d'un 5,6 % (IC: 95 %; 4,4 - 6,9) era esperable, així com la major afectació del subgrup de dones < 50 anys [10,4 ( IC: 95 %; 7,5 - 13,2)]. Ara bé, sorprèn una prevalença de sobrecàrrega fèrrica del 9,3 % (IC: 95 %; 7,7 - 10,9) que arriba al 20,4 % (IC: 95 %, 15,2 - 25,7) en homes > 50 anys, i resulta preocupant entre aquests, el 3,9 % (IC: 95 %; 1,4 - 6,4) amb sobrecàrrega greu (ferritina > 500 µg/l).
Estudis recents alerten de la tendència a incrementar-se la sobrecàrrega fèrrica en homes grans i dones postmenopàusiques (Framingham Heart Study, estudis de cohorts en població danesa). Les troballes del nostre estudi recorden la necessitat d'investigar-ne les causes possibles: hemocromatosi hereditària, infecció pel virus de l'hepatitis C, talassèmies i anèmies cròniques, consum excessiu d'alcohol, càncer i malalties inflamatòries (en les quals s'elevaria la ferritina per ser reactant de fase aguda), l'infreqüent síndrome d'hiperferritinèmia i cataractes, la recentment denominada malaltia de la ferroportina i l'anomenada síndrome de sobrecàrrega fèrrica lligada al dismetabolisme, propi de persones obeses (en el nostre estudi es van detectar 16,6 % de persones amb IMC > 30 que presentaven valors de ferritina més alts que la resta).
Fonts de finançament.
Beca FIS P1020235.
Comentari
crític.
La detecció de sobrecàrrega fèrrica, especialment amb IST > 50 % (c.n.: 25 % - 35 %) i ferritina > 500 µg/l (c.n.: 30 µg/l - 300 µg/l en homes i en dones postmenopàusiques, 12 µg/l - 150 µg/l en dones fèrtils), obliga a la derivació per a l'estudi especialitzat, després d'haver-la comprovat en una segona analítica.
L'estudi, que fins fa poc comportava la pràctica de biòpsia hepàtica per valorar el dipòsit del ferro en els hepatòcits, s'hauria simplificat amb la possibilitat del diagnòstic genètic per a l'hemocromatosi hereditària (detecció de les mutacions C282Y i H63D), i així, s'evitaria la pràctica de la biòpsia en aquells casos en els quals no s'observés alteració de la funció hepàtica (elevació de transaminases). L'accessibilitat per a l'atenció primària de tècniques de diagnòstic molecular, en el futur, condicionarà les derivacions als serveis especialitzats d'hematologia o aparell digestiu, en el cas que ens ocupa.
Revisor
Jordi Casals
EAP Pubilla Cases
|
|
